Catalunya afronta desconcertada un Sant Jordi irreal

No hem viscut mai un Sant Jordi com aquest, i esperem que no es repeteixi. Amb els carrers deserts a causa de la crisi del coronavirus, l'estampa habitual de la gentada durant l'alegre festa del llibre i de la rosa no es produirà aquest any. Serà estrany, molt estrany i dolorós contemplar aquest paisatge despullat de vida i de color, tan semblant a un escenari de ciència-ficció apocalíptica. La covid-19 ha robat el mes d'abril i ara roba el Sant Jordi.

Es trobaran a faltar parades, escriptors, llibres i signatures, l'animació que omplia els espais públics, les roses a cabassos, omnipresents, cantades a cada cantonada en una pinturera cascada d'ofertes i preus. Com passa en tot, en aquests dies de desassossec i —sobretot per als catalans— plens d'instruccions contradictòries, arribem al 23 d'abril sense directrius clares, sense saber com dimoni ho hem de viure, i ni tan sols si ho hem de viure. Acostumats que les incerteses de Sant Jordi siguin tradicionalment la meteorologia (almenys aquesta vegada no caldrà mirar al cel), els llibres més venuts i el nombre de roses (7 milions l'any passat, aquesta vegada s'espera vendre'n 300.000, un 5%, segons la Generalitat, que dona suport a la campanya del Gremi de Floristes), en aquesta ocasió cadascú haurà d'improvisar i fer-se el dia a la seva manera. La súmmum ja deu ser dir-se Jordi. Una imatge d'iniciativa veritablement popular la dona aquests dies la depredació que pateix l'impressionant roser que ha florit aquest any més que mai, just ara, a la plaça de Lesseps, al costat de la Biblioteca Jaume Fuster i d'on passejants solitaris van arrencant roses.

Nombroses iniciatives estan intentant pal·liar tant com sigui possible el drama d'aquest Sant Jordi. La idea d'endarrerir-lo al 23 de juliol ja veurem llavors com funciona (hi ha molts dubtes que es pugui fer de manera massiva), però la veritat és que a la ciutadania no li mous així com així una festa del calendari, i encara menys a un poble tan tradicional com el català, i es palpa en l'aire que encara que sigui interiorment se celebrarà. De fet, ja s'està celebrant amb els nombrosos encàrrecs de llibres i roses a domicili, amb comandes en línia.

Conscient de tot plegat, i que estem parlant d'una de les festes més arrelades en el sentir popular, tradicionalment vinculada a una reivindicació de país, el Govern de la Generalitat l'afronta amb el cor dividit. Cal confinar-se, s'insisteix en això, però, com va passar amb la mona, s'anima a celebrar una cosa tan nostrada; costa no fer país, i deixar passar l'oportunitat per fer agit prop nacionalista, un segell que ha marcat les últimes convocatòries de la jornada des de l'1 d'octubre del 2017. I així trobem que el mateix Quim Torra es posa al capdavant d'una de les iniciatives oficials, Lletres Lliures (sic), la invitació a registrar lectures en vídeos de dos minuts i compartir-les a les xarxes. El president llegirà textos de Josep Carner –el poema sobre l'exili Bèlgica– i de la poeta del Rosselló Simona Gay (L’espera) des del Palau de la Generalitat, al qual també es podrà accedir de manera virtual per fer-hi una visita guiada. El Govern, en col·laboració amb entitats i organitzacions, anima també a decorar els balcons amb símbols de Sant Jordi per donar color a la jornada.

Per la seva banda, el sector del llibre arribava dividit a Sant Jordi però en l'últim moment tots, fins i tot els que signaven manifestos en contra, s'han llançat de cap al subministrament via missatger. “Van començar Amazon, Fnac, Casa del Llibre i després, en veure que tothom ho feia, encara que digués el contrari, s'hi han apuntat els altres, La Central, Laie…”, explica un llibreter de confiança. Fins i tot llibreries petites t'asseguren que t'envien el llibre on vulguis. S'està venent fprça, es calcula que serà un 2% d'un Sant Jordi habitual. Llibres que són clarament vendes de Sant Jordi, pels gèneres i els títols. Així que aquest Sant Jordi pot haver-hi, malgrat tot, llibre més venut...

Mentrestant, les característiques parades de les mil i una causes, s'han traslladat al món virtual, com també moltes roses que no sortiran de la pantalla. Caldrà fer-hi un tomb, a veure com es viu aquest Sant Jordi desmaterialitzat i definitivament irreal.