El Govern continua sense poder donar xifres precises dels morts pel virus

El Govern ignora quantes persones han mort per coronavirus a Catalunya. Les dificultats de fer el recompte —dades segregades, escassetat de tests— i les llacunes tècniques i burocràtiques impedeixen disposar d'una estadística fiable. El Departament de Salut no ha integrat encara les dades que, des de l'1 d'abril, comuniquen diàriament les funeràries i que havien de servir per sumar, als morts als hospitals, les persones que moren a les residències o a casa seva. Aquestes dades, de tota manera, tampoc són exactes, perquè es nodreixen de certificats de defunció que sovint apunten només a una causa probable.

La Generalitat informa diàriament dels morts per coronavirus a Catalunya per dues vies. Salut informa dels que moren als centres sanitaris: 3.041 fins dimarts a la nit. Afers Socials, de les persones grans mortes a les residències: 1.123, després d'un error en el recompte que va obligar el departament de Chakir el Homrani a rectificar i elevar la xifra.

Però el nombre total de víctimes s'ignora perquè aquestes dues dades no es poden sumar sense més: no hi ha 4.164 morts; tampoc se sap quants. El problema és que les dues xifres estan, en part, barrejades. “Les residències informen cada dia, però no et diuen si han mort allà o a l'hospital. De manera que no es poden agregar, perquè hi hauria dades duplicades”, expliquen fonts sanitàries. Afers Socials no ha solucionat la qüestió exigint, per exemple, que les residències siguin més precises.

Per contrarestar aquest dèficit, Salut va dictar una resolució l'1 d'abril que obliga les funeràries a comunicar les morts confirmades o sospitoses de ser causes per la Covid-19. Aquí neix un altre problema, perquè les empreses informen sobre la base del que el metge de torn fa constar al certificat de defunció. “Depenem del que el metge digui i de com ho digui. De vegades parlen de coronavirus, d'altres de possible coronavirus o de pneumònia. Nosaltres comuniquem aquestes dades, però ja les estem interpretant sense ser metges”, assenyala Josep Maria Pons, president d'Asfuncat, la patronal del sector. “Tenim tota la bona voluntat, però les dades no són tan rigoroses des del punt de vista científic com ho haurien de ser”, afegeix.

Amb aquest primer filtre dubtós, les dades s'introdueixen en un formulari del CatSalut. Però només des del dia 1, de manera que els morts al març a les residències i domicilis —la xifra ignota que la Generalitat pretenia fer aflorar— queden fora de l'estadística. Salut, de tota manera, no ha incorporat encara aquestes dades. Les xifres que dona a conèixer continuen sent les de morts en centres sanitaris. “El sistema públic és un engranatge, estem treballant per integrar aquesta informació els propers dies. Els casos que apareixen com a possible coronavirus, encara que no estiguin confirmats, s'hi sumaran”, assegura una portaveu.

La resolució de Salut considera “imprescindible disposar de dades” per “analitzar la difusió de la malaltia i planificar recursos”. La consellera Alba Vergés admet la disparitat en el nombre de morts (residències d'una banda, hospitals de l'altra), però assenyala que les dades han de servir per “decidir les actuacions que cal fer les properes setmanes”. Fonts sanitàries, no obstant això, subratllen que, encara que per a l'opinió pública pugui ser rellevant la precisió en les xifres, no ho és tant per a les polítiques públiques, que busquen més tendències que no pas fotos fixes.

La foto perfecta no existirà. Als morts amb símptomes de coronavirus, per exemple, no se'ls faran proves per comprovar si eren positius. A més, hi ha morts que es vinculen a la Covid-19 encara que puguin ser conseqüència d'un altre tipus de pneumònia o d'una grip. “Davant del dubte, es parla de coronavirus”, assenyalen les mateixes fonts. Aquestes circumstàncies poden distorsionar (a l'alça) l'estadística.

Les fonts consultades coincideixen que “la magnitud de la tragèdia” es veurà quan els registres civils –ja col·lapsats– facilitin informació de defuncions. Totes les defuncions han de quedar registrades. Una cosa semblant ha passat també a Madrid i Castella-la Manxa. Els tribunals superiors d'aquestes dues comunitats han comunicat el nombre de morts i han deixat en evidència que és molt superior a les dades facilitades per les autoritats sanitàries. El TSJC ha rebutjat remetre aquestes dades públicament i s'ha remès a la seva comunicació al Ministeri de Justícia.