Perilla el model Barça

El coronavirus ja amenaça l'essència del Barça. El model de club, un dels quatre que no és una Societat Anònima Esportiva (juntament amb l’Osasuna, l’Athletic i el Reial Madrid), està en risc després que la Covid-19 hagi agreujat la delicada situació econòmica de l'entitat a causa de la discutida gestió de la directiva de Josep Maria Bartomeu. La manera en què el president afronti la crisi, expressada en l'ERTO anunciat dijous, condicionarà la continuïtat de l'actual projecte i, per extensió, el debat de les eleccions previstes per al 2021.

“Necessitàvem revisar la situació econòmica”, confessa un directiu quan se li pregunta pel risc de fallida que alguns analistes adverteixen en el Barça. “Encara que la incertesa ens impedeix fer prediccions, entenem que superarem el moment, com ja vam fer el 2013”, afegeix. “No s'ha de témer pel futur, sobretot perquè la situació patrimonial és molt bona, i el club continuarà sent dels socis”. La junta entén que el seu futur i el de la institució passa per començar per una bona aplicació de l'ERTO anunciat aquest dijous.

L'expedient es tramitarà pròximament davant de la Conselleria de Treball de la Generalitat i no afectarà per igual els més de 1.800 treballadors implicats, sinó que la directiva estudia les mesures a aplicar a cada departament, l’escala salarial que hi ha i com complementar els sous. “La regla és atendre la proporcionalitat en els ingressos. Un exemple: intentarem no tocar el sou a un jugador de rugbi que cobri menys de mil euros”, afegeixen des de les oficines del Camp Nou. El punt neuràlgic són els futbolistes i les figures del Palau Blaugrana. El consell dirigit per Bartomeu, l'aspiració del qual és que els professionals es rebaixin el sou en un 70%, prova d'arribar a un consens amb els afectats abans de formalitzar l'ERTO i, de moment, sembla que ha trobat un punt de suport: Mirotic. L'estrella de la secció de bàsquet es mostra disposada a acceptar la petició, decisió que ha estat instrumentalitzada des de la junta per afegir que, a més a més, el jugador mediarà amb uns companys especialment molestos pel tracte discriminatori rebut respecte a l'equip que capitaneja Messi.

“En cap moment no he parlat amb el president i ningú no em va pressionar perquè ho accepti; ha estat la meva pròpia decisió de donar suport al club en aquest moment”, va especificar Mirotic a les xarxes. A Bartomeu, que negocia personalment amb els futbolistes i delega en les seccions, li convindria que Messi seguís l'exemple de Mirotic. El que passa que tampoc no hi ha una decisió unànime al Camp Nou en espera de notícies de LaLiga, l'AFE i del Govern, que aprovarà un decret pel qual els contractes afectats per un ERTO es reprendran i tindran vigència mentre duri la seva suspensió. La idea de la plantilla seria la de reduir el salari anual un 10% (54,2 milions) davant el pla de la junta d'aplicar una rebaixa del 70% (31,6 milions per mes) que afectaria només el temps que duri l'estat d'alarma decretat el 14 de març. Cal delimitar, a més a més, si només es tocaria el sou o també els complements dels jugadors,

pedra angular del pressupost (1.047 milions) i de la marca Barça. El cost esportiu ascendeix a 642 milions (massa salarial més amortitzacions, un 61% del pressupost) i els salaris no esportius ascendeixen a 37 milions.

La inversió en les seccions professionals se situa en 64,4 milions: bàsquet (41,3 milions), handbol (9,6), hoquei patins (3,3), futbol sala (6,4) i altres (3,8). El futbol femení s'autofinançaria amb l'aportació de 3,5 milions del patrocinador Stanley. La majoria són deficitàries, especialment la del bàsquet, que ingressa 9,2 milions mentre els sous de la plantilla ascendeixen a 32,2 milions segons els pressupostos del club i després dels molts fitxatges realitzats per l'equip de Pesic.

Els números obliguen a reparar en la difícil viabilitat del pla de la junta de Bartomeu, abocada a acontentar els futbolistes de la primera plantilla —és el club que paga més bé als jugadors amb una mitjana d'11,4 milions de fitxa. I en una directiva també disposada a sostenir el model Barça, que manté nou seccions amateur i sis de professionals, especialment potenciades des de l'etapa de Núñez i la construcció del Palau. Alguns analistes defensen que el club s'ha d'inventar de nou després de sobreviure a situacions crítiques com la de 2002 amb el mandat de Gaspart.

Eleccions el 2021

El model de Laporta ideat el 2003 ha tingut moltes modificacions amb Rosell i Bartomeu. El pròxim repte són les eleccions de 2021. No és un detall qualsevol si es té en compte que l'actual president no es pot presentar a la reelecció i que algun dels projectes capitals estan aturats, com és el cas de l'Espai Barça. El tancament de l'exercici és decisiu perquè els estatuts preveuen la possibilitat de destitució dels directius si el club supera un sostre d'endeutament i el dèficit no es corregeix en dos anys —les pèrdues del curs actual es poden acostar als 140 milions—.

El pressupost no es complirà, i menys si es té en compte que l'entitat té previst vendre jugadors per un import de 124 milions. I queda per veure quants precandidats estan disposats a presentar-se a més de Víctor Font ja que els aspirants al càrrec han d'avalar una xifra equivalent al 15% del pressupost. Tant els continuistes com els aspirants al canvi estan pendents de les maniobres de Bartomeu, ara mateix amb problemes per aplicar l'ERTO tant al Camp Nou com al Palau, més disposat a aviciar les figures que a buscar solucions col·lectives, com s'aprecia en el cas del bàsquet i de Mirotic.

Encara que ja ha remuntat situacions extremes, com el 1961 després de la construcció del Camp Nou el 1957, la Covid-19 amenaça no només els actuals gestors, sinó que compromet el futur d'una entitat emblemàtica i única, sempre distingida per ser més que un club, com és el FC Barcelona.