Marc Crehuet: “M’agradaria tenir ara mateix una sèrie a Netflix, però de moment no hi ha res”

“Sona cursi, però a mi el que m'apassiona és explicar històries”, diu Marc Crehuet (Santander, 1978). I quan va decidir que es dedicaria a explicar-les, es va enfrontar a una llosa familiar que ara ens obre a l'obra La morta, de Pompeu Crehuet, que ha escrit i dirigeix a la sala Beckett i que, després del tancament pel coronavirus, reprendrà el 27 de març. Aquesta llosa és la del seu besavi dramaturg, Pompeu Crehuet, que el 1904, amb 21 anys, va triomfar amb La morta, un èxit que, malgrat que va escriure 17 obres més, no va tornar a conèixer. “Jo vaig tenir molt d'èxit amb El rei borni fa set anys... Aquesta és la maledicció”, diu en Marc, entre rialles.

Per enfrontar-se al malefici, Marc Crehuet s'ha convertit en personatge: un tipus (interpretat per Francesc Ferrer) que en plena crisi creativa rep la visita del seu avantpassat que li demana que dirigeixi la seva gran obra (La morta) i torni així a ser reconegut com a autor canònic de les lletres catalanes. En Marc no aconseguirà escapolir-se’n... “Volia jugar amb aquesta maledicció”, diu el besnet Crehuet. “Com a autor obsessiu, woodyallenesc, gairebé neuròtic que soc, vaig optar per riure una mica de mi mateix. De fet, crec que l'única manera de ficar-me en el meu besavi era caricaturitzant-nos tos dos una mica”.

La caricatura té caires metateatrals: “Clarament, perquè representa el procés d'escriptura i la invenció d'un món fantasmagòric”. És la seva obra més personal: “Sense artificis, tal com raja. Encara que amb molta exageració per trobar l'humor i, també, el melodrama. He hagut d'exagerar la meva vida per donar-li un interès dramàtic, perquè un paio a casa seva escrivint no té interès per a ningú”.

Marc Crehuet revela que el seu veritable repte amb l'obra actual, després de fer-la grossa amb El rei borni (una història ancorada en el 15-M i protagonitzada per un noi que coincideix en un sopar amb el policia que el va deixar borni), era no fallar a un personatge real i molt conegut en el món del teatre, el crític d’EL PAÍS Marcos Ordóñez... “Apareix esmentat a l'obra: ‘No vull decebre Marcos Ordóñez’, diu el meu personatge”, explica el dramaturg. “En la seva crítica d’El rei borni ens diagnosticava un gran futur com a companyia...! I, és clar, un no pot permetre que Marcos Ordóñez s'equivoqui”.

Els casos d’en Pompeu i d’en Marc, per tant, no tenen res a veure. En Marc estava més que rodat quan va tenir el seu primer gran èxit en el món teatral, traduït a cinc idiomes, representat a Llatinoamèrica i a bona part d'Europa de l'est (“una de les versions, fins i tot aflamencada”, comenta). Havia fet la sèrie de televisió Pop ràpid, l'obra de teatre Connexions, havia estat guionista en diverses sèries... “No, jo mai no m'he considerat un fracassat”, adverteix. Això són exigències del guió.

La pel·lícula que va adaptar i va dirigir el mateix Crehuet, el va portar a ser nominat com a millor director novell als Goya. O sigui, un altre èxit. “Va ser de bojos, en 17 dies vam rodar la versió catalana i la castellana”, recorda. I espera que el seu actual projecte surti igual de bé, però amb més calma: “El juny comencem el rodatge d’Espejo, espejo, una comèdia d'embolics amb un component màgic que tindrà un càsting fantàstic”, comença a explicar. “I... i no puc dir res més”. I calla.

Fins al 27 de març no es reprendran les funcions de La morta de Pompeu Crehuet, per la crisi del coronavirus. “Tot ha anat molt ràpid”, diu sobre aquest tema el director de l'obra, que només s'ha representat set nits. “Crec que la gent té por. Jo en conec algun que ja no es va atrevir a venir a l'estrena. Jo mateix no vaig deixar que vingués el meu pare perquè l'acabaven d’operar. En fi, crec que està bé que pensem en clau cívica i que no permetem que la sanitat es desbordi”. El dubte és què passarà en la sessió següent després de l'aturada obligada. “Al teatre i en la cultura en general és molt difícil mantenir els espectadors si no hi ha un bombardeig constant i un seguiment per part dels mitjans”, afirma el dramaturg, autor també del documental Apolo, la joventut balla. Mentrestant, la gent es passarà moltes hores a casa durant aquests 15 dies. “M'encantaria tenir ara mateix una sèrie a Netflix”, diu, convençut de l'augment del consum de sèries que ens espera. “Estic en procés de vendre'n una, però de moment no hi ha res”.