Picasso i Fontbona es retroben, un segle després

Pablo Picasso li deu molt a la seva etapa barcelonina, la de la seva formació i primeres amistats, en la qual va freqüentar un cercle d'amics que es reunien al famós Els Quatre Gats. Va ser allà on el malagueny va exposar per primera vegada de forma individual el febrer del 1900 i possiblement on va conèixer Emili Fontbona i Ventosa (1879-1938), un escultor amb el qual va compartir els seus inicis com a artista. Fins i tot Picasso va començar en l'escultura a la casa d'estiueig que la família Fontbona tenia al carrer Pàdua, a Sant Gervasi. Allà va fer el 1902 la seva primera escultura, Dona asseguda, l'original de la qual es troba al Museu Picasso de París i una còpia en bronze al Museu Picasso de Barcelona des que la va donar Jaume Sabartés el 1962. Aquell mateix any, i per què no, alhora, Fontbona va crear dues de les seves peces: Dona d'Amposta i Mariner de Tarragona, dues escultures (la seva fosa en bronze) que la seva família, en concret el seu nebot net, l'historiador de l'art Francesc Fontbona, va lliurar dilluns al Museu Picasso de Barcelona, fent que aquests dos amics, representats per aquestes obres, es tornessin a retrobar, més d'un segle després.

“Aquestes obres permetran aprofundir i difondre els coneixements del museu sobre Picasso i Catalunya”, va explicar el director del Museu Picasso, Emmanuel Guigon, a la sala on es poden veure, dins del recorregut de la permanent, les escultures de Fontbona al costat de la de Picasso, i diversos dibuixos que el malagueny va fer del seu amic, tots del 1902.

Del mateix cercles d'amics, Fontbona i Picasso van coincidir a París a partir del 1899, amb artistes comuns com Max Jacob, Manolo Hugué i Mateu Fernández de Soto, a més de Jaume Sabartés. “Les escultures demostren la relació professional d'amistat entre ells i la influència mútua”, va explicar Francesc Fontbona. A París, Emili Fontbona va compartir taller amb altres artistes, com Pidelaserra i Pere Ysern, al carrer Saint-André-des-Arts, com es veu en una de les fotos de la mostra.

A la instal·lació que s'ha inaugurat es poden veure altres fotografies, les escultures donades i els seus originals de fang, el medalló La poesia èpica i la poesia mística que Fontbona va fer el 1902 en homenatge a Jacint Verdaguer, a més de Cap de faune, del 1905; la coberta que va fer Fontbona d'Il Tiberio, del 15 de març del 1897, dos dibuixos de Picasso en els quals es veu Fontbona, i un llenç de Marià Pidelaserra, Retrat d'Emili Fontbona, ple d'expressionisme i color.

Les obres, com la majoria de la resta de la petita producció de l'artista, amb prou feines una dotzena de peces, no es van arribar a presentar més enllà de l'exposició que es va fer a la Sala Parés el 1905. “Unes peces d'acabat arcaic, tosc i auster”, segons va elogiar Carles Junyer Vidal a El Liberal; “obres d'una grandiositat bàrbara, d'una aspror popular, d'expressió espiritual. Grandioses en les seves petites proporcions”, va dir també Eugeni d’Ors.

Però aquí es va acabar gairebé tot. Fontbona, que patia crisis nervioses, va treballar el 1905 com a modelista a la Sagrada Família. “Gaudí va dir d'ell que el desequilibri que patia era fruit de la falta de disciplina”, explica Núria Gil, professora de la Universitat Rovira i Virgili, que ha participat en el minicatàleg que s'ha editat amb motiu de la donació. El 1906 una crisi més forta el va portar a ser ingressat en un centre psiquiàtric, el Frenopàtic de les Corts, on va morir el 1938, després de 32 anys de reclusió. Segons va explicar el seu hereu, el professor Fontbona, la seva escassa producció es deu, en part, al fet que la seva mare va destruir les seves obres, atribuint que eren l'origen de la seva malaltia.

De les escultures de fang s'han editat 20 còpies en bronze per a col·leccionistes. D'aquestes, s'han fet fins a sis donacions: al MNAC, al Museu Marès, al Museu d'Art Modern de Tarragona, al Museu de Montserrat i al Casino d'Amposta i Tarragona, a més de les que ha rebut el Picasso.