“Ets molt guapa per estudiar enginyeria”

Els temps han canviat des que el campus de Terrassa de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) va obrir les seves portes el 1962. Malgrat això, algunes coses no han evolucionat com s’esperava, especialment pel que fa a la presència de dones a les aules de les carreres amb estudis científics. EL PAÍS ha reunit una de les primeres enginyeres llicenciades a la UPC i una estudiant actual per comparar experiències, analitzar l’evolució a les aules i detectar les flaqueses que encara té el sistema.

La Josefina Maillo (73 anys) va ser, al costat d’una companya —l’Ascensión— la primera dona a llicenciar-se en aquest campus, va ser en Enginyeria industrial, especialitat tèxtil. Malgrat la seva estranya decisió, aquesta pionera destaca el suport que va rebre dels seus pares i, una vegada superat el primer recel, el dels seus companys. “Al principi el problema era que els nois, en aquella època, no havien anat mai a classe amb noies, així que la relació era una mica estranya, però al final l’Ascensión i jo vam aconseguir ser les reines del mambo i la relació amb els companys era formidable”, rememora la Josefina, que exemplifica l’excepcionalitat del seu cas en el fet que la facultat on estudiava no tenia lavabos per a les alumnes. “No hi havien comptat”, afegeix. La Josefina i l’Ascensión van ser les úniques noies del campus fins a cinquè curs.

La presència femenina a les aules de la UPC ha anat augmentant amb els anys, però a pas de tortuga.

En el cas de l’Eva María Urbano (24 anys), el seu primer dia en Enginyeria aeroespacial fa sis anys es va trobar amb 60 persones; només nou eren noies. “De seguida ens vam ajuntar totes les noies per fer pinya, però amb el temps vas coneixent la resta de companys i ja t’ajuntes per afinitats personals, no per gènere”, recorda.

Els comentaris masclistes no van faltar. Per a la Josefina els recels provenien generalment dels professors. “Hi havia els indiferents, els paternalistes i els impertinents. Un professor em va preguntar si estudiava per caçar un enginyer”. En alguna ocasió va arribar a plantar cara els docents amb comentaris i actituds inoportunes. “A un professor li vaig dir que si em treia a la pissarra per ridiculitzar-me, que sàpiga que no m’ho estudiat. Al final ho vaig pagar perquè em va dir que hauria de sortir els dies que ell volgués per aprovar l’assignatura”. També recorda comentaris masclistes. “Ets massa guapa per estudiar enginyeria, em van arribar a dir”. 50 anys després, l’Eva tampoc no ha aconseguit deslliurar-se de bromes amb caires semblants. “Quan vaig entrar a fer la carrera un company em va dir: ‘Com és que ets aquí si no sembles gaire llesta?’ Potser va ser sense malícia i ho va dir perquè soc riallera i sembla que no em prengui seriosament les coses, però en aquell moment em va xocar una mica”.

Anar a contracorrent també té el seu preu a nivell social. L’entorn d’amistats fa un gir i moltes es perden en el camí. “Després d’un examen anàvem al cinema i jo anava amb els nois, perquè la meva companya tenia xicot, quin remei. Però al final ets un més”, remarca la Josefina, incidint en com d’acollida es va sentir per part dels seus companys, una experiència que també ha viscut l’Eva. “Quan vaig decidir fer el batxillerat tecnològic, totes les meves amigues van optar per l’humanístic i em vaig quedar sola, la qual cosa va suposar un canvi social, perquè passes d’estar envoltada del teu grup d’amigues a només de nois”, assevera la jove, encara que admet que de vegades enyora un suport femení en el seu dia a dia. “Hi ha dies que l’única dona amb qui tinc contacte és la meva mare”, fa broma.

Però, com aconseguir atraure més noies cap a les ciències? “Cal donar a conèixer les enginyeries a les escoles i desmitificar la idea que són només matemàtiques pures”, aposta l’Eva. “Encara la gent creu que les enginyeries són cosa d’homes i que és molt difícil. No et regalen res, és cert, però no són més difícils que altres carreres com Medicina”, afegeix la Josefina. “I qualsevol dona ho pot fer, som igual de capaces”, conclouen ambdues.

Per a l’Amaia Lusa, de la comissió d’igualtat de la UPC, cal incentivar els estudis d’enginyeria en la primera etapa educativa ja que l’actual model educatiu obliga els menors de 13 i 14 anys a seleccionar alguns estudis. “És un moment difícil i, al final, els menors miren què faran els teus amics. Aquesta inèrcia t’ajuda a prendre la decisió i has de tenir-ho molt clar per no tirar cap a la massa”, destaca la Lusa que pretén incidir en aquesta presa de decisions.