Els jutjats suspenen set desnonaments cada dia a Barcelona

Els jutjats de Barcelona es veuen forçats, cada vegada amb més freqüència, a ajornar els desnonaments que ells mateixos ordenen. L'any passat van dictar 2.560 suspensions, la qual cosa suposa una mitjana de set cada dia. La dificultat dels serveis socials per donar alternatives a les famílies vulnerables, la poca presència policial i, sobretot, la pressió ciutadana a peu de carrer expliquen una pràctica cada vegada més freqüent. L'oposició activa ha estat protagonitzada, en ocasions, per treballadors de l'Ajuntament de Barcelona, la qual cosa ha provocat les queixes dels jutges i un enfrontament obert amb Ada Colau.

Les dades a què ha accedit EL PAÍS assenyalen que les 2.560 suspensions dictades el 2019 —en ocasions, el cas d'un mateix propietari o llogater dona lloc a més d'una suspensió— representen el 53% del total de 4.770 llançaments assenyalats. El percentatge és similar al de l'any anterior (55%) i evidencia la dificultat dels jutjats civils per complir les seves resolucions.

Más información

L’actuació de l’Ajuntament en els desnonaments enfronta Colau amb els jutges

Els serveis socials de Barcelona deixaran d’anar als desnonaments

Un error judicial obliga a suspendre el desnonament d’una família afectada per la pujada del lloguer

En gairebé la meitat de les suspensions, la causa té a veure amb l'oposició activa que les plataformes de veïns i afectats exerceixen sobre la comitiva judicial. Si aquesta resistència no és desactivada per la policia, el desnonament no es pot dur a terme i queda suspès. En altres casos, segons denuncien els operadors jurídics, la falta de resposta dels serveis socials, que tarden massa temps a donar resposta a casos de vulnerabilitat, obliga també a ajornar les execucions. Amb la conseqüència lògica que els propietaris veuen com els processos judicials s'eternitzen.

Els activistes i les entitats a favor del dret a l'habitatge aplaudeixen l'augment de suspensions i ho veuen com un triomf. Els propietaris, a l'altra banda de la trinxera, mostren el seu malestar i veuen vulnerats els seus drets. I entre uns i altres queden els jutges, que, encara que asseguren “empatitzar” amb les persones forçades a abandonar la seva llar, recorden que la seva missió és que es compleixin les lleis, que han de ser “imparcials i neutrals” i afegeixen que han de tutelar, també, els drets de qui demanda un desnonament.

Fa set anys, en el pitjor moment de la crisi econòmica i amb un alarmant augment dels llançaments, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), l'Ajuntament de Barcelona i altres organismes van signar un protocol orientat en dues direccions. D'una banda, protegir les comitives judicials davant de “l'augment de la perillositat” dels llançaments (amb “exhibició d'armes” als funcionaris, “amenaces” i fins i tot intents de suïcidi). De l'altra, ajudar les famílies: van pactar que els jutjats informin de les situacions de risc els serveis socials, que tenen 10 dies per remetre un informe i buscar alternatives.

Les actes de les reunions entre totes dues parts des del 2015, a les quals ha accedit aquest diari, mostren un descontentament creixent amb l'arribada d'Ada Colau a l'Ajuntament. El conflicte ha esclatat públicament aquesta setmana. Després de les crítiques dels jutges per l'oposició activa en alguns desnonaments per part de treballadors municipals del SIPHO (Servei d'Intervenció en la Pèrdua de l'Habitatge i Ocupació), l'alcaldessa ha sortit en defensa seva i ha afirmat que continuaran actuant de la mateixa manera.

En les reunions de seguiment del protocol, l'Ajuntament es queixa de manera recurrent que coneix els casos vulnerables massa tard, quan el procés ja està en l'última fase. Un alt càrrec de l'Ajuntament assenyala, per exemple, que en molts casos es veuen obligats a actuar “a cegues”. L'altra part ho nega. Els secretaris judicials denuncien que els serveis socials no responen a temps. Els procuradors remarquen que els propietaris “no entenen” que hagin d'esperar tant de temps, de vegades un any, per recuperar les seves finques.

Intercanvi de retrets

El conflicte es va fer més evident en la reunió de febrer del 2019. El president del TSJC, Jesús Barrientos, va fer aflorar les denúncies de funcionaris sobre certs comentaris a Twitter de regidors que “insten a aturar els llançaments i l'actuació de la comissió judicial”. Barrientos va retreure que l'Ajuntament “insti” suspensions provocades per plataformes i associacions veïnals. Els jutges van constatar que, en alguns casos, els treballadors del SIPHO, que depèn de l'Ajuntament, van posar obstacles al desallotjament. Un alt càrrec municipal va replicar que és “erroni” vincular el SIPHO amb moviments com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH).

La realitat de les suspensions posa en alerta els propietaris. La responsable de l'assessoria jurídica de l'Escola d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona, Montserrat Junyent, opina que augmenten sobretot per “la pressió social i de les plataformes”. “També hi ha pressió dels mitjans de comunicació, que donen suport casos que no sempre estan contrastats ni responen a situacions de vulnerabilitat”.

L'augment de suspensions és un fet que celebra el Sindicat de Llogaters. “Ho vivim feliçment. Ens dona més temps per negociar amb la propietat o per aconseguir recursos habitacionals alternatius, com un pis de la taula d'emergència o de la borsa de lloguer”. Les mateixes fonts assenyalen que, davant d'un llançament, el sindicat es reuneix amb la comitiva judicial, que decideix si s'executa.

En la mateixa línia, Josep Babot, del grup impulsor de l'ILP contra l'emergència habitacional, creu que hi ha més suspensions perquè “hi ha molts més grups d'habitatge i s'ha produït un empoderament”, i anima que n’hi hagi més perquè encara s'executen molts desnonaments “sense alternativa viable”.

El gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, Òscar Gorgues, atribueix les suspensions a “l'enorme pressió” de les plataformes i la seva “força en xarxes socials per explotar casos mediàtics”. “Per a un propietari”, diu, “suposa una gran indefensió i un perjudici econòmic enorme: ve de no cobrar rendes, d'un via crucis judicial, d'assumir costos... la justícia no és ràpida i el dia que arriba el moment li diuen que no”. Gorgues assegura que quan es tracta d'un petit propietari la situació és “tremenda”. “No té sentit que els propietaris carreguin amb la falta d'un parc públic d'habitatge”, considera. Sobre la SIPHO, considera que “és molt més activista i contundent a l'hora de gestionar els casos que els serveis socials, que fa anys que diuen que no volen anar als desnonaments”.