Les dues finals del Barça que acorralen el Síndic

L'empresari Jordi Soler va rebre el suport del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, després de ser detingut pel cas 3%, l’octubre del 2015. “Em va trucar o em va enviar un missatge: ‘Ànims i una abraçada’”. Així consta en la seva declaració davant l’Audiència Nacional, que prova que la seva relació amb Ribó va ser més propera i sobretot més llarga del que el Síndic va admetre en la seva compareixença al Parlament. Davant els diputats, va admetre l’“error” d’haver acceptat viatjar gratis per assistir a la final que el Barça va guanyar a Berlín el 2015. Però va ometre que, sis anys abans, va tornar d’una altra Champions blaugrana, jugada a Roma, en un avió que també va pagar el constructor.

“Puc dir categòricament que no tinc cap relació amb cap altra persona que feia aquest viatge”, va dir Ribó al Parlament. El 6 de juny del 2015, un total de 14 persones —inclosos ell, la seva parella de llavors i la seva filla— van viatjar a Berlín en un jet privat contractat per l’empresari per anar a la final que el Barça va guanyar al Juventus (3-1). El cost del vol va pujar a 36.500 euros. L’opció d’anar en aquest avió li va arribar d’un “amic”, l’històric diputat de CiU Ramon Camp. El Síndic va parlar en tot cas de només una final. Ignorava que acabaria sent citat a declarar per suborn impropi, cosa que el va forçar a detallar davant el jutge fets que havia preferit ometre.

“La relació amb Ribó es remunta al 2009”, va precisar l’empresari, que va declarar uns dies abans que el Síndic, a preguntes del fiscal. Aquell any, el Barça va arribar a la final de la Champions i la va guanyar (2-0 contra el Manchester United) a Roma. Soler va dir que és “amic de la família Guardiola” i en particular de Pere Guardiola, germà del llavors entrenador blaugrana. “Tenia ganes d’anar-hi amb la meva família. Li vaig dir si ens podíem organitzar. Jo poso l’avió i la família Guardiola posa les entrades”. Al final, es va afegir al viatge una altra germana, Francesca Guardiola, dona de l’exdiputat Camp.

Ja fora de l’estadi i de tornada, Soler va parlar amb Camp, que li va esmentar per primera vegada el Síndic. “Em diu: tinc un bon amic, que no sé si el vol arribava tard o l’havia perdut, i em pregunta, ‘pot venir?’ A l’avió sobraven places. Vaig dir que no hi havia cap problema perquè el vol estava pagat. Allà vaig conèixer Rafael Ribó i la seva filla i vam volar”. El Síndic va ometre tot això al Parlament, però no davant el jutge: “Tenia el vol tard i, com que havia d’anar a treballar, dubtava de si anar a la festa del Barça... Camp em va dir que anaven en un vol i si volia anar amb ells (...) No tinc la més mínima idea de qui el va pagar. Ni llavors ni ara”, va afegir.

Aquesta afirmació contrasta amb el fet que, “un o dos anys després” de Roma, sempre segons Soler, Ribó convidés la seva dona i ell mateix a una barbacoa “en una casa que té a la Cerdanya”. “Entenc que ho va fer per cortesia o per tenir un detall”, va dir. Ribó, en canvi, va assegurar que “un mes i mig” després d'aquesta final va proposar-li una cita a través del seu amic diputat. “Vam anar a menjar a un restaurant de Barcelona i vaig pagar jo”. Va dir que el va convidar empès per “la celebració de l'èxit del Barça i un clima culer, de col·legues esportius”. I va situar la reunió a la Cerdanya —si és que es tracta de la mateixa— l’agost del 2015, o sigui després de la final de Berlín. Altre cop es va remetre a Camp com a impulsor de la trobada. “Era a la meva segona residència de Das i el Ramon em diu si pot venir amb la Cesca i Soler. Els convido a venir i fem una espècie de barbacoa”.

El 2015, el Barça de Luis Enrique torna a anar com un coet. Soler i Camp —que havien consolidat la seva relació sopant a Madrid— es van tornar a activar. “Vam fer una mica el mateix. Ja estava consolidat des del minut zero que venia Rafel Ribó amb la seva parella. L'última a incorporar-se va ser Alba Ribó, la seva filla, perquè al principi no tenia entrada”. “En algun moment Ribó es va oferir a posar una part del pagament o aportar alguna cosa?”, va preguntar el fiscal. “No”, va respondre Soler.

Abans de comparèixer davant el jutge, Ribó sabia el que havia explicat l’empresari perquè ja era part de la causa i perquè així ho va admetre. En la seva declaració, li va donar un sentit diferent als fets. Va dir que va demanar entrades al Barça —a través de protocol, però abonant-les— per a ell i per a l’artista Miquel Barceló, que a última hora va ser baixa. Segons la seva versió, Camp li va demanar entrades i li va oferir afegir-se a “un vol que està organitzant el nucli del Bages”, en al·lusió a Soler i els Guardiola, originaris d’aquesta comarca. Ribó es va escudar en què tot va passar en qüestió d’“hores”, enmig del “clima positiu” de la final. Va assegurar que, ja a Berlín, es va oferir a pagar les furgonetes de l’aeroport a l’Estadi Olímpic, encara que es va descartar la idea. L'endemà, va proposar de dividir amb Camp el pagament de les entrades, com així van fer.

Com en el viatge de Roma, Ribó va al·legar ignorància. “Qui es pensava que pagava el vol?”, li va preguntar el fiscal. “Ni m'ho vaig plantejar. Tu veus gent de l’entorn del Barça, del que mou Pep Guardiola, que a Catalunya és una figura mítica... I ni t’ho planteges en aquest clima d’amistat i camaraderia esportiva”. A l’octubre va arribar la detenció de Soler pel pagament de comissions a CiU i el suposat missatge de suport, pel qual Ribó no va ser preguntat.

El suborn impropi i la queixa per la fibra òptica

Els viatges del Síndic han sortit a la llum pels missatges de Whatsapp de Jordi Soler que figuren en el sumari del cas 3%. L’escàndol ha portat el Síndic de Greuges a declarar com a investigat per un delicte de suborn impropi. L’interrogatori del fiscal anticorrupció es va centrar a saber si, després de convidar Ribó, l’empresari Jordi Soler va obtenir algun avantatge o contraprestació. Va preguntar, per exemple, si va presentar alguna queixa davant l’organisme. L’empresari va dir que una única vegada perquè el polígon on es van instal·lar, a Sallent, no tenia fibra òptica. Preguntat pel mateix, Ribó va dir que no va tenir cap intervenció en l’expedient i que Soler “mai” li va demanar res.

El fiscal també va voler saber si alguna vegada la Sindicatura de Greuges havia contractat el Grup Soler. Tots dos ho van negar. L’empresari va explicar que un tècnic va analitzar un expedient per al manteniment de la seu central. “Va veure que no complíem els requisits tècnics, ho va descartar i ni m’ho va comentar”.