Una policia del mar encara sense barques

Sota un sol radiant d'hivern reflectit a les aigües del port de l'Ametlla de Mar, el conseller d'Interior, Miquel Buch, va treure pit d'un nou “desplegament” dels Mossos d'Esquadra: la policia del mar. Encara sense les embarcacions, i amb el procés de selecció dels agents obert, Buch va presentar aquest dijous als mitjans la nova policia marítima dels Mossos d'Esquadra que funcionarà a partir de juliol. Arrencaran de la mà de la unitat aquàtica dels Mossos, que existeix des del 2008, i que serà l'embrió del nou projecte, amb una barca d'uns quatre metres d'eslora i dues petites zòdiacs. “És modest, comencem de zero”, va admetre Buch.

La discreta roda de premsa, al petit poble del Baix Ebre (6.800 habitants) a l'extrem sud de Catalunya, tanca també el contraatac dels Mossos d'Esquadra per reivindicar les seves competències al mar, que es limiten a policia administrativa i seguretat ciutadana. Des de l'agost de l'any passat, per decisió d'un òrgan de coordinació entre policies (Comissió Nacional de Coordinació de Policia Judicial), la Guàrdia Civil és l'única que pot exercir com a policia judicial a les aigües catalanes. Una de les conseqüències és que el cos estatal s'ha fet càrrec de la recent troballa d'un cadàver mutilat a l'Ebre, amb les mans tallades i diversos trets, un fet que provoca malestar entre investigadors dels Mossos.

Malgrat tot, Buch no té la intenció de renegociar a curt termini amb el Govern central les competències al mar dels Mossos. “Ho traslladaré a qui correspongui quan estigui desplegat. Ara mateix és avançar esdeveniments”, va afirmar. Fonts policials el contradiuen i asseguren que ja s'estudia de quina manera revertir la situació.

En aquest context, la policia marítima es veu amb desconfiança i incredulitat entre diversos comandaments dels Mossos. Critiquen que s'anunciï a mig fer, que requereixi una inversió tan gran, d'1,3 milions, i posen en dubte que sigui necessària. Però la direcció del Departament d'Interior està orgullosa del nou projecte. Somrients, Buch i el director de la policia catalana, Pere Ferrer, van posar per a una foto dins la barca de l'aquàtica. Tots dos van estar acompanyats del comissari Joan Carles Molinero, de qui dependrà la policia del mar; de l'alcalde de l’Ametlla, Jordi Gaseni, i del director de Ports de la Generalitat, Joan Pérez Gómez.

La intenció és que la policia catalana desenvolupi les seves funcions administratives i de seguretat ciutadana amb base a tres ports: l'Ametlla de Mar, Vilanova i la Geltrú i Palamós. Tot plegat s'ha de traduir en vigilància, patrullatge, inspecció i control d'entorns naturals, salvament marítim –amb la resta de cossos competents, com la Guàrdia Civil–, la denúncia d'infraccions administratives en l'àmbit nàutic, o la protecció i informació als usuaris de les instal·lacions portuàries.

La nova unitat estarà dirigida per un inspector, la coordinarà un sergent, i del procés de selecció que està en marxa en sortiran 32 persones, que abans hauran de passar un curs de formació específic de mil hores a l’Ametlla i a Astúries. A ells s'hi sumaran els 17 integrants de la unitat aquàtica. En total, 49 policies que començaran a treballar al juliol sense tenir encara les tres embarcacions previstes, que costaran 1,2 milions i tindran 11 metres d'eslora. Interior espera que estigui a punt a finals d'any.

Fins llavors, els agents es dedicaran a conèixer el seu nou entorn. Una “adaptació al territori”, en paraules del comissari Molinero, i una aproximació a la vida en el port. L'estiu del 2021 planegen començar una segona fase, amb un nou procés de selecció per ampliar la plantilla. L'any següent, donaran per acabat el desplegament. En total: tres anys, en els quals volen tenir base també al port de Barcelona. “L'objectiu és cobrir tot el litoral”, va explicar el conseller Buch.

“Molts mossos no entendran que amb el parc mòbil que tenim, amb furgonetes i cotxes destrossats, entre les quals hi ha les de la Brimo, es comprin vaixells”, va criticar el portaveu del sindicat majoritari, Sap-Fepol, Toni Castejón, que també va recordar la falta d'efectius. Sempre és una bona notícia “augmentar la capacitat del cos”, va matisar, però va demanar que es faci amb tot el material necessari: que els agents no surtin al mar “amb una mà al davant i l'altra al darrere”.