Xavier Rius a la Meridiana

Acabo de veure un vídeo sensacional, periodisme autèntic, que té com a autor i protagonista Xavier Rius, director del veterà digital E-Notícies. El va gravar dissabte, si no vaig errat, i mostra un aspecte de la faceta violenta i intimidatòria del moviment independentista i de la impunitat amb què actua, facilitada naturalment per la permissivitat de les autoritats, el silenci dels mitjans de comunicació, la complicitat de les elits socials i la por dels ciutadans.

En aquest vídeo es comprova com a Catalunya les autoritats prevariquen, els mitjans de comunicació no informen ni denuncien, les elits socials es comporten com els seus antecessors durant el franquisme, i els ciutadans estan apàtics i resignats, tan silenciats per la por com en les dictadures. Us recomano vivament el vídeo, mireu-lo sencer, si us plau, no us en perdeu cap detall. I continueu llegint, si us plau, que us el comento.

La Meridiana és una àmplia avinguda barcelonina que porta a Sabadell i Terrassa, així com a Girona i la frontera francesa. A més de la Gran Via –que en els seus dos extrems enllaça amb les carreteres paral·leles a les costes nord i sud– i la Diagonal, és la via de sortida i entrada més important de la ciutat. Com és natural, en les hores punta està atapeïda de cotxes.

Doncs bé, des que es va fer pública la sentència del Tribunal Suprem sobre el procés, fa prop de quatre mesos, grups contraris a la decisió judicial van decidir concentrar-se cada dia a les vuit del vespre durant unes dues hores per interrompre el trànsit. Els que hi passen habitualment ja ho saben i fan una volta per esquivar aquest obstacle, els no habituals es queden atrapats en un embús durant una bona estona, els Mossos contemplen l’espectacle a distància sense intervenir, la Guàrdia Urbana brilla per la seva absència, i els polítics emparen els manifestants o estan ocupats amb el famós diàleg.

Només algunes petites associacions, com Impulso Ciudadano o S’ha acabat, o representants dels més perjudicats de la zona, com Comerciants Fabra Centre o Barcelona Comerç, aixequen la veu amb dignitat i valentia. La resta abaixen el cap i callen: els deixen sols davant del perill. Barcelona, ciutat sense llei, un títol que recorda els vells westerns. Aquest és el panorama, no m’estranya que les empreses fugin o tanquin les portes i que el Mobile se suspengui.

Sol davant del perill, com Gary Cooper en aquella llegendària pel·lícula de Fred Zinnemann, una denúncia encoberta del maccarthisme, estava Xavier Rius dissabte, tal com mostra el vídeo. Abans hem parlat de dignitat i cal destacar la dignitat de Rius com a periodista. No només per l’atac que va patir a la Meridiana, sinó també per la seva trajectòria. Per què?

Perquè les seves idees són clarament nacionalistes i no ho amaga, és més, segurament, com a bon nacionalista, el seu objectiu és la independència de Catalunya, en un determinat moment ho insinua en el vídeo. Però és un professional honest del periodisme, el seu digital està obert a tot tipus de notícies, mentre siguin verídiques, i a una pluralitat d’opinions, coincideixin o no amb les seves. Enmig de tant propagandista digital sufragat pel poder i, com és lògic, condicionat pels qui el financen, Xavier Rius ha tingut el valor de mantenir la seva independència, informar de tot i, en general, amb exactitud, acollir opinions de totes les tendències, fins i tot les contràries a les seves. No tots poden dir el mateix, però l’E-Notícies que dirigeix ha contribuït a mantenir una parcel·la de concòrdia i convivència a Catalunya, no com altres mitjans que fomenten l’antagonisme, la confrontació i l’odi. Per totes aquestes raons, no només per l’agressió de l’altre dia, la professionalitat de Rius es mereix un reconeixement.

Però la conclusió d’aquest article no pot ser només aquesta, ha de tenir més abast perquè això de la Meridiana té més gravetat. Què li passa a la societat catalana? No es tracta només de les autoritats polítiques, sinó de la societat i de les seves institucions. Quatre mesos tallant el trànsit en una via tan estratègica per a la circulació, cada dia a les mateixes hores. La Generalitat i l’Ajuntament estan sent còmplices d’aquest despropòsit, això era de preveure. Però, i la societat? Callada, submisa, indiferent i irresponsable. Al final acabes pensant que aquesta lenta decadència de Catalunya és culpa dels sectors dirigents de la societat catalana.