Ansu Fati i el seu soci Messi

Ha tornat Ansu Fati. No és que no jugués, sinó que no marcava des del partit de desembre contra l’Inter. Tampoc és que els seus dos gols contra el Llevant siguin una notícia extraordinària al Camp Nou. El que passa és que el barcelonisme necessita futbolistes joves —i encara millor si són del planter—, que siguin protagonistes en un equip que envelleix malament malgrat els fitxatges de Griezmann i De Jong.

Al davanter francès se’l va contractar com una figura, campió mundial com és amb França, i resulta que és un més de l’equip: no para de córrer i defensa més que tota la davantera del Barça. A vegades fins i tot fa gols —ja en suma 12 en 30 partits—, alguns de decisius, sobretot quan aconsegueix sincronitzar la desmarcada amb la passada dels companys, cosa que no va passar contra el Llevant.

A Griezmann se li van comptar tres ocasions i no va encertar ni a enfocar la porteria d'Aitor. No acaba de tenir bona sintonia amb Messi. Griezmann, al cap i a la fi, no és Neymar ni se li assembla, tot i que en absència de Luis Suárez tingui més llibertat de moviments i pugui fer fins i tot de 9. Tampoc és que De Jong s’entengui gaire amb Messi. L’holandès no para de moure’s sense trobar el seu lloc al Barça.

Els culers no deixen de mirar amb qui es relaciona millor Messi, mentre l’entrenador es capfica en la millora del joc d’un equip que de moment manté una constant des de l’inici de temporada, quan encara hi era Valverde: és tan fiable a l’estadi com vulnerable en camp contrari —i aquesta setmana l’esperen dues sortides molt delicades: a San Mamés en partit únic de Copa i al Villamarín a la Lliga.

I ara que no té l’amic Suárez, el capità s’entén molt bé amb Ansu Fati. Tenen una connexió que sembla natural, es busquen sovint, sempre que poden es passen la pilota i s’abracen de manera efusiva quan marquen, o almenys se’ls va veure molt feliços després del 2-0 contra el Llevant. El més sorprenent és que Ansu Fati tracta Messi de tu, com si fos un amic de tota la vida, sense complexos i, això sí, sense faltar tampoc al respecte al 10.

Ansu Fati no és un irreverent, sinó que als 17 anys actua sense por: sense por de perdre, sense por de fallar, sense por de decebre Messi. Pot convidar el capità a un teva-meva, o habilitar-lo amb un toc d’esperó, i se’l veu capaç fins i tot de jugar la bola a l’espai i fer que el 10 corri. I és que tot ho fa amb una cara de nen que no ha trencat mai un plat, radiant i content, i també humil quan s’ha d’explicar a la sortida del Camp Nou.

Molt desorientat quan l’entrenador el va fer jugar de carriler per la banda dreta en aquell dibuix del 3-5-2, Ansu Fati ha recuperat la llum, la determinació i el desequilibri com a punta que actua per l’esquerra en el 4-3-3. Té les qualitats dels millors davanters i es distingeix especialment per la seva facilitat per rematar: a més del doblet del diumenge, és el golejador més jove de la Champions i de la història del Camp Nou.

Els culers es deleixen pels golejadors de la Masia. No s’ha donat cap oportunitat a Abel Ruiz, ara a l’Sporting de Braga, i no va arrelar Munir. Tal vegada el darrer cas d’un davanter del planter que semblava preparat per triomfar va ser el de Bojan. El futbolista va tenir la seva importància en l’equip de Guardiola i a vegades va jugar per davant d’Ibrahimovic. Bojan, de totes maneres, no va aconseguir ser el 9 del Barça en temps de Messi.

Ja es veurà què passa amb Ansu Fati, i més quan s’hagi recuperat Dembélé, un futbolista igualment desinhibit i valent, molt esperat per Quique Setién. Al francès, tan imprevisible per als rivals com per als companys, li falta recuperar-se d’una vegada —torna a estar tocat—, madurar en la presa de decisions, afinar en el tir i avenir-se més amb Messi. També és veritat que se li exigeix més que no pas a Ansu Fati.

Cal no oblidar, d’altra banda, que Ansu Fatí té com a assessor Rodrigo Messi, germà del 10, i tampoc que ara mateix és el símbol de la Masia. Carles Pérez ha estat traspassat al Roma, no se sap ben bé què passarà amb Riqui Puig i s’espera veure més sovint Àlex Collado. Avui es parla més d’individualitats que no pas de generacions, com passava abans amb la Quinta de Lo Pelat o el grup del 1987, amb Piqué, Cesc i Messi.

El futbol evoluciona de manera molt ràpida i el culte al jugador guanya terreny sobre el col·lectiu, però per començar a ser algú sempre es necessita un bon soci, i pel que sembla, Ansu Fati té la sort de comptar amb la complicitat de Leo Messi.