La vida d’una jove trans en primera persona, al TNC
‘Raphaëlle’ aborda les tensions que susciten en la societat les diferents i variades formes de viure amb les identitats de gènere
Hi ha propostes teatrals que ajuden a eliminar prejudicis i estereotips. I Raphaëlle, l'obra amb què la companyia La Conquesta del Pol Sud tanca al TNC (Sala Tallers) la seva trilogia sobre dona, identitat i història, n'és un eloqüent exemple. Ni actriu, ni personatge. El que Raphaëlle Pérez ens explica en aquest muntatge és la seva pròpia vida, els seus dubtes i inseguretats, els seus somnis i les seves pors i temors i, el més important, el seu combat personal en el dia a dia per ser la persona que vol ser a la vida.
Què vol dir ser una dona? Què vol dir ser un home? Llançant al públic aquestes dues preguntes, el dramaturg i director Carles Fernández Giua i l'escenògraf i dissenyador de vídeo Eugenio Szwarcer, fundadors de La Conquesta del Pol Sud, obren i marquen el to del muntatge, centrat en el testimoni vital d'una jove dona trans, Raphaëlle Pérez.
És ella qui ens explica la seva experiència real de canvi de gènere, amb sinceritat i emotivitat continguda, acompanyada a l'escenari per Fernández Giua i Szwarcer, mestres del teatre documental, que mantenen el pols del relat introduint personatges i testimonis gravats que ajuden a recrear la seva dura experiència vital.
Raphaëlle
Raphaëlle. Creació i interpretació: Raphaëlle Pérez, Carles Fernández Giua (director) i Eugenio Szwarcer (escenografia i vídeo). Teatre Nacional de Catalunya (TNC), Sala Tallers. Barcelona, fins al 2 de febrer.
Des de la seva infantesa a Normandia –a través de la pantalla, podem veure el testimoni dels seus pares, gravat a la seva casa familiar– fins a la seva estada a París, on inicia el seu somni de dedicar-se a la moda, i la seva vida actual a Barcelona.
L'itinerari vital de la Raphaëlle, amb tocs d'humor que alleugereixen la tensió emocional d'episodis molt durs, es complementa, com si fos un documental televisiu de gran format, amb declaracions d'especialistes, com el sociòleg i activista trans Miquel Missé, que a l'inici del muntatge explica amb claredat les tensions i confusions que susciten en la societat les diferents i variades formes de viure i conviure amb la transsexualitat i les identitats de gènere.
No hi ha trampes emocionals ni manipulacions de cap tipus. Al contrari, tot el que explica i reviu en escena la Raphaëlle –és admirable l'equilibri entre la racionalitat i l'emoció– deixa empremta en l'espectador perquè ens parla d'incerteses i també de certeses en un camí vital que aconsegueix commoure'ns precisament per la seva sinceritat i esperit de lluita.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.