El fetitxisme de la mítica sala Bocaccio omple el Palau Robert
Una exposició reviu la història de la discoteca barcelonina amb uns 200 objectes originals
La Barcelona del tardofranquisme i de la Transició potser no hauria estat la mateixa sense Bocaccio. Una mítica discoteca, situada al soterrani del carrer Muntaner 505, que va ser durant dues dècades com un dels punts de trobada de la vida política, cultural i social d'aquests anys a la capital catalana. L'exposició Bocaccio, temple de la Gauche Divine gairebé la retorna a la vida amb dos centenars d'objectes, fotografies i documents originals del local fundat per Oriol Regàs, que va mantenir les portes obertes del 1967 al 1985. L'exhibició, comissariada pel periodista Toni Vall, es va presentar dimecres en un acte que va omplir els voltants de la sala 4 del Palau Robert, on es podrà visitar fins al 13 d'abril, en una proposta que és un viatge per “l'empremta estètica i conceptual” del club, segons Vall. El periodista és autor també del llibre Bocaccio. On passava tot (Columna, Destino en castellà).
La porta original de la discoteca, amb la icònica lletra B tallada en fusta, la va deixar en préstec un col·leccionista privat i és la que va rebre els visitants de la mostra en una sala que reprodueix minuciosament l'interiorisme del local, projectat per Xavier Regàs. L'espai està decorat amb una moqueta de color granat i tapissos amb tocs afrancesats i mostra objectes com invitacions, copes i fins i tot el mirall d'un lavabo. També sonen de manera subtil cançons de bandes i músics com Pink Floyd, Genesis o Lou Reed, en un repertori musical similar al que es reproduïa en un club on hi anava gent i artistes liberals i d'esquerres. Un grup selecte que el periodista i escriptor Joan de Sagarra va batejar com la gauche divine.
La mostra proposa un recorregut per tot tipus de documents que testimonien el llegat del local pel qual van desfilar personatges de tota condició intel·lectual, com l'arquitecte i dissenyador Oscar Tusquets, els fotògrafs Oriol Maspons i Isabel Steva, Colita, i l'editor Jorge Herralde, entre molts altres il·lustres. Una de les muses de Bocaccio i, sens dubte, la seva imatge indeleble era l'actriu i model catalana Teresa Gimpera, que no es va perdre la inauguració i no va poder evitar aturar-se davant del famós retrat que li va fer Xavier Miserachs, on posa tatuada amb el logotip de la discoteca. A l'acte també van assistir assidus del club social, entre els quals l'escriptor Enrique Vila-Matas, que va treballar com a crític de la revista que també va editar Bocaccio.
Bocaccio, també en un llibre
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.