Els premis Nadal i Pla, sota l’ombra allargada de Delibes

Miguel Delibes, amb 26 anys, estava de guàrdia a la redacció d’El Norte de Castilla quan es va assabentar que havia guanyat el premi Nadal que organitzava el segell Destino. Era el 6 de gener de 1948, la quarta convocatòria del guardó, i tots van sortir guanyant: el jove escriptor, que, amb la novel·la que havia acabat just l'estiu anterior, La sombra del ciprés es alargada, es convertiria en un dels autors únics de les lletres espanyoles de postguerra; el certamen, perquè va consolidar un palmarès que durant anys va ser modèlic, i, sobretot, l'editorial, que, amb el temps, va arribar a concentrar en l'escriptor val·lisoletà fins al 25% de la seva facturació. Sota l'ombra del centenari del naixement de Delibes, el premi Nadal, degà dels que es concedeixen a Espanya, arriba aquesta nit de dilluns a la seva 76a edició a la tradicional gala literària a l'Hotel Palace de Barcelona, on també es decidirà el 52è premi Josep Pla de narrativa en català.

Madrid (amb 77) i Barcelona (amb 20) són les ciutats d'on són procedents majorment les 351 obres presentades aquest any al Nadal, xifra que manté una lleugera tendència a l'alça en els últims tres anys (343 en l’edició passada i 322 el 2018). També s'ha convertit en una constant dels últims temps la notable presència de la novel·la negra com a gènere estrella o com a substrat de la trama (l'any passat mateix ho va reflectir l'obra guanyadora, Los crímenes de Alicia, de l'argentí Guillermo Martínez), així com el predomini dels pseudònims: tres dels cinc finalistes d'aquest any, que aspiren als 18.000 euros de dotació del premi, es presenten sota aquest format. És la mateixa proporció que els del Josep Pla, en què aspiren als 6.000 de la present edició 38 obres, un 20% més que l'any passat (32) i vuit més que el 2018 (30).

Al sopar està previst que hi assisteixin aquest any la consellera de Cultura de la Generalitat, Mariàngela Vilallonga, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, un àmbit dels premis Nadal i Pla que en les dues últimes edicions ha viscut absències institucionals i moments d'incomoditat a causa de la situació sociopolítica de Catalunya, com el que va protagonitzar l'any passat el llavors candidat a l'alcaldia de Barcelona amb el suport de Ciudadans, Manuel Valls, que va abandonar el sopar abans de temps mostrant de manera estentòria la seva disconformitat per “la demagògia” de l'escriptor Marc Artigau, que, després de ser proclamat guanyador del Pla amb La vigília, va fer referència en el seu discurs d'agraïment als polítics catalans presos.