El Super3 busca estratègies per pal·liar la falta de pressupost

Hi ha una generació sencera de catalans que no es creuen que en Doraemon parli castellà. D’altres es van quedar en xoc quan van veure que els seus fills miraven a la tele Bola de Dragón, així, Dragón, i no Drac. Als anys 90, prop del 90% dels nens miraven la tele sobretot en català, però la irrupció de plataformes i canals digitals va alterar el panorama. El 2013, el canal Super3 encara era el segon més vist de la programació infantil a Catalunya, amb un 1,7% de quota de pantalla (share), poc per sota de Clan, el canal temàtic de TVE, que se situava en un 1,9%. Actualment, Clan continua líder indiscutible de la programació infantil a Catalunya amb un 1,8% d’audiència; Boing i Disney Channel han emergit i estan empatats amb un 1%, per sobre del Super3, que s’ha enfonsat amb un 0,8%, després d’haver arribat a un 0,6%.

“La situació de la nostra televisió convencional és preocupant, no ens enganyem”, reconeix el director del canal Super3, Dani López, que comenta que la gran caiguda s’ha produït a partir de l’agost de 2019. “En el primer semestre ens hem defensat, però en el segon semestre ja està sent més complicat”. A la baixada del finançament dels últims anys cal sumar una retallada del 6% dictat el mes d’agost passat. A l’octubre, quan es va alertar al Parlament de la situació que vivia la CCMA, el Govern va dir que aportaria 10,8 dels 16,2 milions d’euros sol·licitats.

Clan manté el seu lideratge mensual a Espanya des de setembre de 2014. El seu director, Manuel Farelo, considera que els seus competidors són dues grans corporacions internacionals, Disney i Turner (Boing), per això opina que el tema pressupostari no és clau: “Clan té un pressupost baix comparat amb el dels canals de l’entorn, però el nostre lideratge ens permet acords en exclusiva”.

El cas del canal català és diferent. “És evident que el tema pressupostari explica part del descens que ha patit el Super3”, diu Reinald Besalú, professor de la Universitat Pompeu Fabra i analista d’audiències. “En uns moments de fortes restriccions, la CCMA va decidir destinar els pocs recursos que tenia a apuntalar el canal principal, i els altres van quedar més desatesos. El que ha passat amb el Super3 és similar al que ha passat amb el 33 o Esports3: no hi havia prou diners per invertir en la compra de programes”.

Però també hi ha una part vinculada al canvi dels usos socials. La presència de plataformes digitals, com Netflix o HBO, que també tenen apostes infantils importants, ha alterat el panorama audiovisual. El març de 2020 hi ha prevista l’arribada de Disney+, amb un paquet d’ofertes “brutal”, segons Dani López, amb referència al catàleg que portarà: Star Wars, Fox, High Musical... Eva Mor, que va treballar al Super3 i ara és directora de projectes de la productora Minoria Absoluta, explica el canvi recent en la manera de mirar la televisió: “Ara els nens són més autònoms i crítics i, a més a més, fan la seva pròpia selecció: saben què volen i on ho trobaran”, explica. López hi coincideix: “El nen ara mana en qualsevol suport, els veiem als restaurants amb el mòbil, al cotxe amb la tauleta o a la seva habitació amb l’ordinador”.

La presidenta de la CCMA, Núria Llorach, ja va apuntar per on anaven les coses quan al Parlament va parlar de l’“èxit de la producció pròpia”. Dani López confirma que les estratègies han de passar per aquests programes que, tanmateix, només representen el 15% de la programació: “El 85% restant és programació externa, comprada”, admet el director del canal.

Mor parla de crear comunitat. “Programes propis o el més recent, Manduka, no són tan cars i, a partir d’aquests i a través de presentadors joves, amb molta tirada a les xarxes socials, el canal pot crear tendència”. De la mateixa opinió és Besalú, que considera que la injecció de recursos és fonamental però juntament amb una estratègia ben desenvolupada a internet: “La marca Super3 és potent, encara està en l’imaginari col·lectiu i, per tant, és un actiu que continua pesant”.