Les velles, sàvies (i actuals) paraules de Ciceró

Hi ha més ofici teatral que autèntica emoció a Viejo amigo Cicerón, l'obra d'Ernesto Caballero que protagonitza Josep Maria Pou al Romea de Barcelona sota la direcció de Mario Gas. El domini de l'art teatral —en aquests menesters, Pou i Gas ja fa molt temps que se les saben totes— sosté un text que mostra la imponent vigència de les paraules de Marc Tul·li Ciceró, un dels més principals retòrics i estilistes llatins de la República romana, qüestionant la llei i la justícia en defensa de la llibertat davant de la tirania de Juli Cèsar. Les precises paraules del jurista, filòsof, polític i orador que va acabar els seus dies decapitat per encàrrec de Marc Antoni dominen l'espectacle, relegant excessivament el seu retrat humà.

La magnífica escenografia de Sebastià Brosa representa una biblioteca on dos universitaris que preparen un treball sobre Ciceró es troben amb un personatge misteriós, amb aires de vell professor d'Oxford, que, en un senzill joc teatral, encarnarà l'orador romà, confiant al jove el paper del seu secretari Tiró i a la seva companya el de Túlia, la seva filla.

Res millor que un paisatge de prestatgeries plenes de llibres —“els llibres són els únics amics que no et traeixen”, deia Ciceró a Tiró— per emmarcar l'acció d'una obra que, dirigida amb summa eficàcia per Gas, salta del passat al present deixant en l'aire les conviccions i també les febleses d'un personatge que, segons les fonts, va ser un grandiós exemple d'integritat o bé un lamentable paradigma de l'oportunisme.

Sostenen el joc teatral amb aplom i notables recursos Bernat Quintana i Miranda Gas, eloqüents en la defensa de les seves idees davant d'un proteic Pou, que, com no podia ser d'una altra manera, s'apodera del debat.

El relleu que agafen, al fil d'aquests temps convulsos que es viuen, les citacions i reflexions que, amb una ciceroniana brillantor, narren les violències, lluites, mentides i conspiracions que van arruïnar les essències de la República romana, són més estimulants que no pas l'artificiosa dramatització de les relacions personals de Ciceró, i això que Miranda Gas perfila una Túlia amb encant i tendresa.

El muntatge és una coproducció del Teatre Romea —hi ha funcions programades fins al 10 de novembre— i el Festival de Teatre Clàssic de Mèrida, que el va estrenar al juliol.