Catalunya segueix en prealerta per sequera malgrat les últimes pluges

Les pluges torrencials de la setmana passada no han servit per satisfer les necessitats d'aigua de Catalunya. Les reserves de les conques internes segueixen per sota del 60%, el límit que estableix un estat de prealerta per sequera, segons el Pla de Sequera. Dilluns passat, abans de les tempestes que van ser abundants en gran part de Catalunya, el nivell de les reserves era d'un 53,3%, mentre que divendres havia ascendit fins al 58%. “La situació ha millorat poc”, admet Jordi Molist, cap de l'àrea de proveïment de l'Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

Després d'un 2018 molt humit, aquest 2019 està resultant excepcionalment sec. Les reserves dels embassaments catalans estaven a finals de l'any passat al 86%, una xifra molt superior al 58% actual. “El nostre clima és així, molt variable”, reflecteix Molist. El descens s'explica per diferents raons. La principal, la falta de pluges durant l'any, sobretot en èpoques més proclius com entre els mesos de gener a març, que van ser especialment secs. A més, el gran consum domèstic propi de l'estiu i les necessitats de garantir les campanyes de reg van fer servir part de les existències aqüíferes. Finalment, les altes temperatures han accelerat els processos d'evaporació de les reserves. “Surt més aigua dels embassaments de la que entra”, lamenta el responsable de l'ACA.

Les pluges que van assolar la setmana passada gran part de Catalunya no van mitigar la sequera. “No van ser homogènies i van caure en zones que no eren beneficioses per omplir les conques. Catalunya encara no ha sortit de la prealerta per sequera”, afegeix Molist.

Les plantes dessalinitzadores del Prat i Blanes estan funcionant des de finals de setembre a un alt nivell de producció per garantir les provisions i preservar els nivells d'aigua als embassaments. Així, segons l'ACA, es pretén optimitzar al màxim les reserves naturals d'aigua disponible (embassaments i aigües subterrànies) i allunyar escenaris que comportin mesures més restrictives. Aquesta és una de les mesures protocol·làries fruit de l'actual estat de prealerta i que fa que el gust de l'aigua variï quan surt per l'aixeta del consumidor. La planta del Prat va passar d'un 20% a un 70% de producció, mentre que la de Blanes va ascendir del 50% al 75%, amb els consegüents costos econòmics i energètics.

La quantitat d'aigua dessalada no ha parat de créixer en els últims anys. Dels 7,86 hectòmetres cúbics de 2014 es va passar als 26,89 de 2018, quantitat que cobreix uns 36 dies del consum d'aigua a Catalunya. El descens de les pluges projecta en el futur un creixement de la producció a les dessalinitzadores. “El canvi climàtic afecta la quantitat de pluges que hi ha a Catalunya. La tendència va a la baixa”, confirma Molist. Per assegurar les reserves, la Generalitat pretén ampliar la infraestructura de Blanes, si bé el projecte està en fase inicial.