Risto Mejide, de figura televisiva a polític en les pròximes eleccions generals

Als candidats habituals de les repetitives eleccions generals se'ls ha sumat recentment Íñigo Errejón amb Més País. I també Risto Mejide amb Peor no lo haremos (PNLH), un nom amb un clar missatge als líders de les principals formacions polítiques. Amb rostre seriós, ocult en part sota les seves característiques ulleres de sol, i acompanyat dels seus col·laboradors –Antonio Castelo, Marta Flich, Elsa Ruiz i Miguel Lago–, el presentador es va pronunciar davant els espectadors de Todo es mentira, a la cadena Cuatro: "La gent no està farta de la política. La gent està farta que li prenguin el pèl, que l'enganyin, que li diguin que volen pactar quan tots sabem que no és veritat. Que el que busquen és que els donem més vots per no haver de pactar". Va confessar que està cansat del matrimoni poc avingut de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias i va decidir la setmana passada afegir a la seva extensa llista de professions –perquè també és publicista, escriptor i jurat de concursos de televisió, a més de llicenciat en Administració i direcció d'empreses– el paper de polític. Aquest diari va intentar recaptar més informació sobre les intencions de Mejide, sense resposta per part de cap membre del programa. 

Al seu anunciat programa electoral hi ha mesures com la suspensió de sou dels diputats mentre no siguin capaços de formar govern. També l'eliminació de les pensions vitalícies que reben determinats polítics, com els expresidents de l'executiu. A més, els membres del PNLH pretenen que els condemnats per corrupció retornin tot el que han robat i defensen l'efectiva separació de poders, i són els jutges però no els partits polítics els que trien els membres del Consell General del Poder Judicial.

No obstant això, el seu periple fins a les eleccions del 10 de novembre no és un camí de roses. Els integrants de PNLH han optat per la fórmula d'agrupació d'electors, amb el qual no poden crear una coalició ni estar-se a les institucions més de quatre anys. Per formalitzar la seva candidatura hauran d'aportar a la Junta Electoral Central aquest dilluns, abans de les 14.00 hores, 50.000 signatures d'inscrits en el cens electoral de la circumscripció per la qual es presenten, en aquest cas la Comunitat de Madrid, i mostrar una llista de 37 diputats.

Són temps de novetats per a Risto Mejide, perquè a la seva pretesa aventura política hi suma l'arribada de Roma, la filla que tindrà amb la influencer Laura Escanes. De fet, el 19 de setembre es va acomiadar temporalment del programa per complir amb el permís per paternitat. "Me l'agafo perquè puc, perquè ho he de fer i perquè vull. Soc conscient que tinc la immensa sort que em passin les tres coses. La gent que tenim certa notorietat tenim l'obligació moral de fer-ho i estic encantat", va sentenciar abans de començar vuit setmanes de descans.

Famosos polítics

Lluny de semblar una broma, el salt d'una celebritat al món de la política no és nou. Donald Trump als Estats Units i Volodímir Zelenski, a Ucraïna, són alguns dels exemples a l'estranger. Però Espanya tampoc està exempta d'aquest fenomen. La presentadora Eva Hache va voler participar en els comicis generals del 2008, amb la col·laboració de membres del seu programa, Noche Hache, un espai televisiu que, igual que Todo es mentira, emetia Cuatro. No obstant això, pocs dies abans de la cita amb les urnes, el Partido Hache va decidir retirar la seva candidatura perquè els sondejos li atorgaven un escó, el de la presentadora, i això suposava perdre la cara visible del programa.

Més excèntric és el cas de la vedet Carmen de Mairena, que va ser número 2 per Barcelona a Coordinadora Reusenca Independent per a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2010. La formació va superar UPyD, partit que va veure els primers passos en política de l'actor Toni Cantó fins que es va refugiar a Ciutadans.

L'actriu Yola Berrocal es va presentar per a alcaldessa de Marbella (Màlaga) el 2006 amb Yola Independiente Liberal. Però finalment no va aconseguir el somni de fer una ciutat que fos més glamurosa, amb gimnasos a les platges i operacions de pit gratuïtes.

Sí que va fer un veritable pas en política el cantautor José Antonio Labordeta. En les eleccions autonòmiques del 1999, va aconseguir amb la Chunta Aragonesista un escó a les Corts d'Aragó, però va abandonar el següent any pel Congrés dels Diputats. Va ocupar la Cambra baixa fins que va decidir deixar la política el 2008. En el seu últim debat de l'Estat de la Nació, José Luis Rodríguez Zapatero, el llavors president del Govern li va dedicar unes paraules seguides d'un aplaudiment per part dels presents en l'hemicicle. Labordeta va contestar en el seu torn: "Suposo que després d'aquesta ovació, en la meva pròxima vida m'hauré de fer del PSOE". Labordeta va morir el setembre del 2010, quan encara no feia dos anys que havia abandonat la política.