El periodisme de planta baixa d’Ustrell

El primer dia de Planta Baixa, el nou programa dels migdies (de dilluns a divendres) de Ricard Ustrell a TV3, ha deixat veure alguns conceptes sobre què vol ser. Hi ha hagut un sincer esforç per tenir la pròpia agenda informativa (desnonaments invisibles) sense abandonar l’última hora (els moviments de Rivera i Casado), ganes de ser plurals, planers sense vulgaritats, i els mitjans com a subjectes, també, de la crítica.

El nom pretén ser programàtic. La planta baixa és més a prop del carrer. I així ha començat el programa, preguntant a vianants què els amoïna. Sense ser induïts a triar un repertori de preocupacions concretes, els ciutadans han enunciat més els problemes que pateixen que no titulars de premsa. Aquesta voluntat d’escoltar el carrer ha punxat lleugerament aquest primer dia per l’abundància de periodistes comentant les notícies, al marge dels encarregats de donar-les. Els demiürgs… més nombrosos que els protagonistes.

Ustrell ha conduït el programa sense provocar falsos clímaxs ni angoixes informatives, amb una aparent tranquil·litat. Ho semblava desmentir que molt sovint carretegés una tassa (de cafè o de til·la?). El plató té tres espais. La sala d’estar, on es tracten els assumptes del dia; una cuina, on quatre periodistes especialitzats, anuncia la web del programa, “explicaran històries de medi ambient, feminismes, ciutadania, vida digital, etc.” i un altell on noms del món acadèmic o, novament, periodistes aportaran elements de reflexió. La primera convidada va ser la filòsofa Marina Garcés que va queixar-se amistosament d’aquesta segregació, enlairada, de l’espai on era ubicada. Garcés va subratllar que el problema és que es parla molt....”però qui escolta?”. I què?. En aquest sentit ella i Ustrell van plantejar el perill cultural que tenen els ciutadans de fabricar-se una bombolla només volent sentir el que els agrada. Pertinent apunt.

El programa farà un repàs als tractaments informatius dels mitjans. Un bon símptoma és que no exclou l’autocrítica com s’ha vist amb Garcés. Aquest dilluns la tria principal han estat els titulars sobre la victòria de la selecció espanyola de bàsquet. Una lliçó de com la política, i la ideologia, contamina els titulars. OKdiario, per exemple, deia que l’èxit de la selecció espanyola “era el millor exemple d’unitat nacional” i El Nacional titulava que “Cinc catalans es proclamen campions del món de bàsquet”. Claríssim.

El programa ha saludat Manuela Carmena, pregonera de la Mercè, i, amb l’ajuda de Carles Francino i Antoni Bassas, ha fet un brevíssim exercici, model de conductes, de com és possible conversar des de la discrepància. De les declaracions de convidats que no eren del gremi periodístic... cal recordar un contundent i encertat anàlisi d’un professor de secundària sobre aquestes sèries juvenils molt estripades en el tema eròtic. Se li preguntava si influïen en la conducte dels joves....: “No. Més aviat són pel·lícules de terror per als pares”.

Ustrell ha obert el programa dient que vol que hi entri tothom, vingui d’on vingui i pensi com pensi. Que duri.