_
_
_
_

Per escoltar poesia, truqui al 659 86 10 32

Una xarxa nascuda a Barcelona d'autors i activistes culturals recita poemes d'autors desconeguts o de creadors consagrats a través d'un número de mòbil

Cristian Segura
Sol Galatro recita un poema al mòbil dimarts passat a Barcelona.
Sol Galatro recita un poema al mòbil dimarts passat a Barcelona.Albert Garcia

Si vostè truca en aquest precís moment al número 659861032, algú li recitarà un poema. No li demanaran com es diu, tampoc li preguntaran a què es dedica ni el motiu de la trucada: li recitaran uns versos, l'informaran del títol del poema, del nom de l'autor o autora i s'acomiadaran. Aquest servei gratuït es diu Poesia d'emergència i va ser inaugurat el dia de Sant Jordi del 2018 per Edu Bernal i Fede Nieto, dos activistes culturals de Barcelona. Un any i mig després ja són prop de cent voluntaris de quatre ciutats espanyoles els que han atès les peticions de socors poètic. Si als seus inicis, explica Nieto, amb prou feines rebien tres trucades per setmana, ara ja han superat el centenar.

Bernal i Nieto són els programadors d'Horiginal, unes conegudes sessions de lectura de poesia a Barcelona. Una nit, entre cerveses i amics, lamentant les dificultats per atraure públic als recitals literaris, se'ls va ocórrer la idea de Poesia d'emergència. Jugaven amb un punt paròdic de serveis com el Telèfon de l'esperança, tot i que subratllen que són iniciatives molt diferents, sobretot perquè a Poesia d'emergència, qui truca ni explica les seves penes ni rebrà consells de cap mena. “Volem fer més suportable l'espera a algú que és a la cua d'Hisenda, o a la cua dels lavabos del Primavera Sound. Que el poema sigui una mena de parèntesi”, diu Bernal.

A Poesia d'emergència hi ha actualment quatre aparells en actiu, tots analògics i de prepagament, vinculats al mateix número. Atendrà la trucada el voluntari que despengi abans. Tres dels aparells són de segona mà, regals d'amics de Nieto i Bernal; el quart és un Nokia acabat d'adquirir, un aparell de la vella escola, sense internet i només amb les funcions més bàsiques. Els quatre telèfons estan sent atesos per voluntaris a Barcelona, Granada, Avilés i Valladolid. La capital de Castella i Lleó va ser a l'agost la darrera incorporació, tot i que des d'allà, a partir del 20 de setembre, el mòbil saltarà a Madrid a càrrec del poeta Sergio Escribano.

Les normes per ser voluntari a Poesia d'emergència són flexibles. Primer cal sol·licitar-ho a través de la seva pàgina web o contactar amb els coordinadors que Bernal i Nieto van establint en algunes ciutats –a Granada, per exemple, la base de Poesia d'emergència és la llibreria Ubú–. Els participants també poden distribuir els adhesius promocionals arreu de la seva ciutat. Tots els implicats en el projecte, començant pels seus fundadors, hi participen de manera desinteressada, invertint-hi temps i fins i tot diners.

La majoria dels voluntaris reciten creacions pròpies, tot i que els organitzadors recomanen portar sempre al damunt un llibre de poemes durant la setmana que es responsabilitzaran del telèfon. També s'hi llegeixen obres d'altres autors, consagrats o no. Kati Leatxe Aristu va oferir a l'agost des de Navarra versos de Mikel Laboa, Gloria Fuertes o Wilsawa Szymborska. L'actriu i poeta Sol Galatro ha recitat obra seva; recorda ocasions especials, com la noia que va trucar sol·licitant uns versos per al seu aniversari, o quan a l'agost van marcar el número des de les jornades literàries Mares de Papel, a Mazarrón (Múrcia), perquè la seva poesia per telèfon, fos reproduïda per la megafonia i conclogués l'esdeveniment.

Galatro va cedir el mòbil de Barcelona el 12 de setembre a una nova voluntària, Isabel Llanos, companya seva al col·lectiu artístic Labios de Papel. El traspàs de poders es va realitzar prenent un cafè al bar del Convent de Sant Agustí, al barri de la Ribera. El telèfon va sonar tes vegades mentre va durar la trobada i van acabar fent torns per respondre. “A la nit, crec que optaré per versos eròtics”, explicava Llanos. Els poemes poden ser en l'idioma que prefereixi el voluntari, tot i que la gran part del repertori és en castellà –seguit del català i també, tot i que menys, del basc–. També hi ha hagut dates assenyalades en què Bernal i Nieto han demanat als voluntaris que llegissin poesia vinculada a una temàtica, com el dia de l'Orgull LGBT d'enguany. Del 3 al 13 d'octubre, Poesia d'emergència ha arribat a un acord amb el Festival de Cinema Fantàstic de Sitges perquè des del telèfon es llegeixi poesia de ciència ficció i de terror.

Una altra norma de Poesia d'emergència és que el voluntari ha de tenir connectat el mòbil com més hores, millor. Quan ningú respon, salta una bústia de veu que són uns versos enregistrats de la cantant Fee Reega: “Olí tu cuarto de muerto desde fuera/ cuando intenté abrir la puerta con una tarjeta./ Robé tus cartas al cartero,/ las malas noticias que ya no te llegaron”. “Hi ha gent que ens deixa missatges ben tard de matinada”, comenta Bernal: “Volien poesia per acompanyar la gresca”.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario 'Avui' en Berlín y en Pekín. Desde 2022 cubre la guerra en Ucrania como enviado especial. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_