La flota pesquera cau a la meitat en 15 anys i afronta retallades de la UE

La flota catalana d’arrossegament, objecte del MAP Europeu, és la més important de l’Estat. Ara s’enfronta a un nou repte. La UE pretenia implementar el mateix sistema de quotes que a l’Atlàntic —tones que pot capturar cada vaixell—, però la Generalitat va lluitar per rebutjar aquesta opció. “A la Mediterrània no és practicable perquè les pesqueres no són netes, pugen espècies barrejades”, assegura el director general de Pesca, Sergi Tudela. La UE va escoltar la petició i, el juny passat, va aprovar el nou model de gestió de l’esforç pesquer, que entrarà en vigor al gener.

El Ministeri d’Agricultura es reunirà amb el sector i les comunitats autònomes per consensuar el model final. València, Catalunya i Balears —80% de la flota d’arrossegament afectada— defensen un model basat en les confraries. “No volem una gestió per barca, sinó una de conjunta del nombre de dies de pesca per confraria. Així el repartiment es farà amb criteri de mercat i s’adequarà a la dinàmica del territori”, apunta Tudela. Confia que Madrid atengui la demanda malgrat que defensava la gestió per barca, “que mata el sistema de confraries”.

Els pescadors catalans que, per pròpia iniciativa, fa anys que fan reduccions de temps i tancaments de caladors asseguren que “ja han fet els deures”. I reclamen al Ministeri que els deixi gestionar la reducció des de les seves federacions. Citen com a exemple, que en ports com Palamós i Roses, fa 30 anys que pesquen una hora menys al dia. També han implementat el tancament, total o parcial, de caladors de lluç, gamba i pop.

Fa quatre anys que la Generalitat fa una política acurada amb la flota. “Ja no pot disminuir més, cada barca és un tresor”, assegura Tudela. Ara, sosté, “toca una gestió intel·ligent que no disminueixi el nombre de pescadors però deixi recuperar els recursos naturals”. Per això s’ha començat a gestionar la pesca professional amb un model pioner a Europa i la Mediterrània que creï un sistema de comitès de cogestió, integrats per pescadors, científics, administració i conservadors mediambientals —en igualtat de condicions— que reguli l’activitat pesquera amb plans específics. Per al president de les confraries catalanes, Antoni Abad, “la cogestió és un èxit”. “Pot ser l’única eina que ens permeti donar viabilitat perquè per primera vegada se’ns té en compte”, detalla.

Abat i Tudela recorden que en la cogestió a Catalunya demanen aprofitar la rendibilitat, “anar plegats amb la comercialització”. Tots dos coincideixen que “els pescadors no han de veure el mar com una font de quilos, sinó d’euros”.

“Costarà tirar endavant perquè ve molt peix de fora; volem cuidar el recurs i fer atractiu el sector; si no, ningú no voldrà pescar”, vaticina Abad. La falta de regeneració i la poca demanda, es deu segons Tudela, que “no es percep prou atractiva econòmicament i les jornades dificulten la conciliació amb la vida social”. “Potser no és necessari pescar diàriament, si els preus són conjunturalment massa baixos, hi haurà dies que serà més rendible quedar-se a terra”, manté.