_
_
_
_

Ciutadans i PP agiten la inseguretat a Barcelona per desgastar l’esquerra

Ada Colau es defensa de les crítiques dels dos partits

Operació policial al metro de Barcelona contra carteristes.
Operació policial al metro de Barcelona contra carteristes.Massimiliano Minocri (EL PAÍS)

Els partits de la dreta han detectat un sucós filó amb què desgastar l’esquerra. Es tracta de la sensació d’inseguretat de Barcelona —és la primera preocupació dels barcelonins, segons el baròmetre municipal—, que Ciutadans i PP estan aprofitant com a principal front polític en l’arrencada del curs. Cs proposa d’agilitar l’expulsió dels immigrants que delinqueixin, mentre el PP vincula la delinqüència amb l’esquerra. Ada Colau es va defensar aquest divendres contra les crítiques

Más información
Els Mossos i la Policia s’alien contra la delinqüència a Barcelona

Primer va agafar la bandera Ciutadans, i molt ràpid l’ha seguit el PP. La inseguretat als carrers de les grans ciutats és el nou tema estrella de la dreta. El partit d’Albert Rivera ha començat el curs amb dos actes aquesta setmana centrats en la delinqüència, en els quals ha proposat reformes legals per endurir la llei contra la reincidència i els immigrants irregulars que delinqueixin, associant la immigració al problema. El PP no s’ha quedat enrere —forçat per la iniciativa dels taronges— i el secretari general, Teodoro García Egea, es va despatxar divendres amb unes declaracions en les quals va vincular la inseguretat als carrers amb els Governs d’esquerra. Tots dos partits portaran la qüestió al primer ple de control al Govern, la setmana vinent.

L’objectiu d’atac polític no és només Ada Colau, alcaldessa de Barcelona —que aquest divendres va sortir a contestar a les crítiques—, sinó el Govern en funcions del PSOE i l’esquerra en general. Segons el PP, Espanya viu un “moment delicat” i “important” perquè la “inseguretat ciutadana” ha arribat “a alguns llocs d’Espanya, especialment on governa l’esquerra”.

Així es va expressar aquest divendres García Egea, que va incidir en el cas de Barcelona, “en què la seva alcaldessa se sent més a prop de la venda il·legal i els manters que dels comerciants que paguen regularment els seus impostos”, va dir. “Els ciutadans han d’analitzar què passa quan l’esquerra governa o quan ho fa el centredreta”, va retreure. La delinqüència a Madrid i a Barcelona ha crescut en el primer trimestre de l’any, segons dades del Ministeri de l’Interior, en un 7,6% i un 12% respectivament. Amb poblacions, extensió i pressió turística diferents, les dades mostren que les dues ciutats tenen unes taxes d’homicidis idèntiques (0,6 per 100.000 habitants), dins de la mitjana espanyola, una de les més baixes a Europa.

El PP també ha patinat amb el tema. Cayetana Álvarez de Toledo, portaveu parlamentària i única diputada del seu partit per Barcelona, va haver de corregir una proposició en la qual reclamava més presència de policies i guàrdies civils a Barcelona. La diputada es va basar en una notícia falsa que assegurava que les companyies de missatgeria havien deixat de treballar en alguns barris per raons de seguretat. Les empreses del sector ho van desmentir de manera fulminant.

Ciutadans ha presentat aquesta setmana un “pla de xoc contra la delinqüència i per la seguretat” que inclou diverses reformes legals, com ara una de la Llei d’Estrangeria per agilitar l’expulsió d’immigrants en situació irregular que delinqueixin de manera reincident i siguin condemnats a un any de presó (la llei ja en preveu l’expulsió, previ expedient administratiu, que Cs no considera necessari). Tots dos partits han registrat sengles preguntes al Govern en la primera sessió de control, dimecres vinent. Les seves interpel·lacions es dirigeixen al ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska.

Colau es defensa

L’alcaldessa Ada Colau va tornar aquest divendres a rebutjar que a Barcelona hi hagi una crisi de seguretat. Encara que, va reconèixer, ha augmentat un 30% el nombre de furts, que va atribuir als “canvis judicials” que fa dos anys van deixar de castigar la reincidència. En la seva reflexió, la primera regidora va recordar que són els Mossos d’Esquadra els que tenen competències en seguretat i va lamentar que el Govern hagi trigat tant a reconèixer la necessitat d’augmentar aquesta dotació. “Afortunadament, tot ha canviat després de les eleccions municipals i a finals de mes començaran a arribar més mossos”, va dir. Colau va arremetre, això sí, contra el PP i Cs per criticar la seguretat de la ciutat. “No podem permetre que facin campanya dient que Barcelona és un caos. Estan mentint. És vergonyós sentir el senyor Casado dient que a Barcelona t’apunyalen pel carrer. I aquest senyor vol ser el proper president del Govern?”, va protestar.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_