“Cal convèncer els independentistes perquè reconnectin amb Espanya”
El president de l'entitat advoca per seduir els secessionistes perquè abandonin la idea de la ruptura i abracin la de la reforma
Fernando Sánchez Costa, de 35 anys, president de Societat Civil. Exdiputat del PP i historiador, ha rebut agres crítiques de sectors constitucionalistes per voler seduir els independentistes perquè s'impliquin en el projecte d'Espanya.
Pregunta. Què vol dir quan defensa que no n'hi ha prou amb dir que no als independentistes?
Resposta. Que no n'hi ha prou amb dir que no a dos milions de persones. Han desconnectat emocionalment i simbòlicament d'Espanya i és important que es tornin a vincular al projecte comú. I això requereix també pedagogia, esforç i persuasió perquè els independentistes entenguin que aquesta utopia no porta enlloc i que hi ha algunes de les seves demandes que poden tenir camí a Espanya. Els independentistes són els nostres adversaris i en el marc de la llei els combatrem amb bel·ligerància, però també són els nostres veïns, familiars, conciutadans i compatriotes. La persuasió és la dinàmica pròpia de la democràcia.
“Vam fer al Parlament un filibusterisme de dignitat”
P. Vostè era diputat del PP durant el ple del Parlament de les sessions del 6 i 7 de setembre del 2017, quan es van aprovar les lleis de desconnexió del referèndum i de la transitorietat. Quines imatges en guarda?
R. En guardo dues: el dia que s'havia de proclamar la república i vam ser al Parlament sense saber com en sortiríem. I els periodistes internacionals ens preguntaven: 'Però l'ha proclamat o no?' I la tristesa. Hi havia un clima molt estrany dins de l'independentisme. S'esperava una concentració massiva i hi va haver poca gent al carrer. Alguna cosa no havia funcionat però sí la fermesa de l'Estat. Al mateix temps, d'aquest discurs de llums llargs, de reenganxament, defensem la fermesa democràtica quan és necessària. Això també afavoreix la concòrdia, com vam veure a Catalunya. Es va aplicar el 155 i el clima de tensió es va rebaixar de cop. La unitat del constitucionalisme no l'oblidarem mai. Aquest filibusterisme de dignitat que vam fer perquè no s'aprovessin aquelles lleis indignes el vam fer en defensa dels ciutadans i de la Constitució.
P. Ciutadans diu que vostè abraça les tesis socialistes i el seu propi expartit el critica.
R. Em sembla de justícia reconèixer el paper històric de Ciutadans en ser el primer partit constitucionalista a guanyar unes eleccions i trencar així molts tabús. En general, els constitucionalistes comparteixen la idea que la qüestió catalana s'ha de resoldre amb una estratègia de fons a mitjà i llarg termini. La situació política és molt complexa i els nervis estan a flor de pell.
P. El seu antecessor, Josep Ramon Bosch, també va rebre crítiques per les seves reflexions en aquesta línia.
R. Això demostra que el constitucionalisme català està molt viu i se sent molt més fort que fa 10 anys. I que no està disposat a tornar a l'status quo pujolista. Volen que es tinguin en compte les seves demandes i no només les dels nacionalistes, com ha passat històricament.
P. És el quart president de SCC en vuit mesos. No és estrany tanta crisi ara que l'independentisme està dividit?
R. Hem passat moments complicats, però el 97% dels socis ha avalat la junta i el pla estratègic. Té tres eixos: primer, enfortir l'entitat perquè guanyi múscul i sigui més democràtica; segon, seguir sent la veu dels catalans que s'han sentit invisibles; i tercer, reconnectar una part de catalans al projecte espanyol. Cal entendre el sentiment aliè per argumentar millor. El que ha passat és molt greu. Però necessitem mirar i construir el futur en comú i que es tornin a sentir coprotagonistes d'Espanya i deixar la lògica de la ruptura per abraçar la de la reforma.
P. Dirigents del PP deien que l'Estat ha d'estar més present a Catalunya. Ho comparteix?
R. Completament. És important que a Catalunya torni l'Estat i Espanya en el doble sentit: amb més estructura per afrontar crisi i la idea de futur. I que Catalunya estigui més present a Madrid en el sentit cooperatiu. També hi pot haver institucions i ministeris a Barcelona.
P. Per què el constitucionalisme està dividit des de les manifestacions del 2017?
R. L'entitat va servir per trencar l'espiral del silenci i per dir a la comunitat internacional que Catalunya és més plural del que sembla. Continuem advocant per l'entesa constitucionalista. Societat Civil ha estat un laboratori: partits molt allunyats s'han assegut en una taula. Per això ens costa tant d'entendre que a la resta d'Espanya sigui tan difícil que els constitucionalistes s'asseguin a parlar del futur. Un Govern del PSOE, el PP i Ciutadans seria capaç de remuntar la situació a Catalunya.
P. Pablo Casado i Ciutadans proposen el 155 permanent.
R. Fa temps que no el sento a ell expressar-se en aquests termes.
P. És la primera vegada que un polític actiu fins fa poc és president. Per què va fer el pas?
R. Societat Civil ha tingut un paper important i el pot tenir. Volem transformar Espanya des de Catalunya. Tinc una història política de la qual estic orgullós, però no em va proposar el PP. Em van venir a buscar. Ara m'he donat de baixa. Vaig ser treballador de Societat Civil assumint la secretaria d'estudis.
P. Torra continua apostant per la confrontació amb l'Estat...
R. Sempre ha estat al seu servei. És un líder molt negatiu per la seva inoperància, radicalitat i sectarisme. Si tornen a la unilateralitat i la confrontació, respondrem com el 2017, amb la màxima mobilització. Anem a eleccions a l'octubre o al febrer. I volem treballar per establir les bases d'un Govern a Catalunya que per primera vegada en 40 anys no sigui nacionalista.
