‘Blockchain’ per donar el poder de les dades al ciutadà

“És el naixement del cinquè poder: el poder ciutadà”. Així defineix el conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, l'arribada de la tecnologia blockchain —la de les criptomonedes— a l'Administració pública. Després d'un any de debat entre una vintena de responsables de diversos departaments, la Generalitat ha llançat una estratègia per desplegar aplicacions d'aquesta tecnologia en els pròxims tres anys. El pressupost és de tres milions i se centrarà en processos informàtics de relació amb el ciutadà en camps com ara la salut, els residus o la creació d'una identitat digital per identificar-se a internet amb l'aval del Govern. Blockchain, o tecnologia de registre distribuït (DLT), és un sistema de base de dades que trenca amb la idea d'un servidor central. La informació la custodien, encriptada, els seus propietaris.

En un DLT queda constància de tot moviment. “La cadena es va creant bloc a bloc. Pots generar un canvi: Em dic A i ara em dic B, però queda gravat que et deies A. No es pot esborrar”, detalla el director general d'Innovació i Economia Digital de la Generalitat, Daniel Marco. Aquesta qualitat, la immutabilitat, fa que el blockchain sigui útil per a processos que requereixen portar un control de transaccions. “És barata, segura i es guarda a internet”, defensa Marco, que especifica que, de moment, els projectes de la Generalitat amb blockchain són proves pilot.

Guardar els hàbits de reciclatge faria possible premiar la gent més exemplar

L'Agència de Residus de Catalunya va guardant un historial en una cadena de blocs. “Tens registrat tot el que passa, qualsevol interacció amb els agents, com els abocadors o el transport”, explica Marco. En un futur, aquest blockchain podria servir per fer seguiment dels hàbits dels ciutadans. “Podem motivar la gent perquè recicli més, la tecnologia blockchain permet la ludificació”, explica Marco. D’aquesta manera, detalla el director general d'Innovació, “es podria establir un model de compensació per a qui ho faci bé”, afegeix el director d'Innovació i Economia Digital. Això implicaria que els moviments del ciutadà fins al contenidor quedarien registrats en una cadena de blocs, de manera que seria possible premiar els que presentessin un comportament més exemplar.

La Generalitat també posa el focus en el cicle de vida dels productes electrònics. “El fabricant pot guardar en un DLT l'identificador de l'aparell i tots els components que porta. Una vegada s’ha descompost el mòbil, se sabrà quina empresa l'ha reciclat, per la qual cosa els ajuts al reciclatge aniran realment dirigits a les empreses que toca”, explica Marco. Pendent del finançament europeu FEDER, la Generalitat espera convocar l'any que ve ajuts per a les entitats que vulguin desenvolupar aquest sistema.

El Govern preveu oferir beques de forma proactiva

Un dels projectes estrella que Puigneró planeja per a aquesta legislatura és la creació d'una identitat digital per al ciutadà avalada per la Generalitat, que es podrà utilitzar per relacionar-se amb l'Administració o per accedir a altres serveis (com avui dia s'utilitza la identitat de Facebook per registrar-se a altres apps). Aquest sistema —que està previst que es llanci aquest any— també tindrà una part que funcionarà amb blockchain, així com un “registre de consentiment”, perquè els ciutadans puguin donar permís per a l'intercanvi de dades entre els departaments que vulguin. “Ara no podem ser proactius i, d'aquesta manera podrem, per exemple, oferir una beca menjador a algú que compleixi els requisits, sense que l'hagi demanat”, afirma Marco.

“Si el 5G ens portarà al tot connectat i la internet de les coses, el blockchain ens portarà a una nova governança”, conclou Puigneró. Un altre dels casos d'ús amb què treballa la Generalitat és el d'un sistema per compartir dades i indicadors biològics en el trasplantament d'òrgans entre hospitals per fer una selecció més ràpida i acurada del receptor d'òrgans. També en l'àmbit de la salut, una altra idea és que el ciutadà pugui donar accés a les dades del seu historial clínic amb finalitats de recerca. “Després dels pilots vindran els desplegaments vinculats a les futures licitacions del CTTI”, apunta el conseller. De moment, el Govern continua amb el “laboratori de proves” i un pla de formació de DLT dirigit al personal de l'Administració.

Un nou ecosistema

Part de l'estratègia de la Generalitat és fomentar la creació i atracció d'empreses especialitzades en blockchain, així com l'impuls de la segona edició del congrés Barcelona Blockchain Week, que se celebrarà a l'octubre. El 60% de les companyies que ja treballen en DLT a Catalunya tenen menys de quatre anys i els centres de la xarxa TECNIO també investiguen la nova tecnologia. Un grup de treball del Govern estudia crear un marc regulatori per a blockchain compatible amb el reglament general de protecció de dades (GDPR), ja que la idea d'immutabilitat pot xocar amb el dret a l'oblit.