Barcelona: liderar l’humanisme tecnològic

Fa només un parell de setmanes es va produir l’últim gran i tràgic tiroteig al Centre Comercial d’El Paso (Texas, Estats Units), en què van morir 22 persones i 24 van resultar ferides. La policia es va referir a aquest fet com un “crim d’odi”, un més en una espiral que sembla que no té límit. Aquest any s’han produït al voltant de 250 tirotejos múltiples als Estats Units, amb gairebé un miler de víctimes, unes 250 de mortals. El debat sobre el paper de la tecnologia en la proliferació dels discursos d’odi ha ressorgit. També el debat sobre la responsabilitat de les empreses de tecnologia i de les administracions per regular, acotar i impedir l’odi digital.

Uns dies després, un col·lectiu dels CEO de tecnologia més rellevants es van agrupar sota el nom Build tech we trust (Tecnologia contra l’odi) i van publicar un manifest rotund: “La tecnologia hauria de millorar l’experiència humana i la qualitat de vida de tothom. Les empreses i líders tecnològics haurien d’assumir la responsabilitat pel dany que causen les seves plataformes i eines. Creiem que la tecnologia té el poder de transformar les nostres vides per bé, però només si prioritzem les persones sobre els guanys per a uns pocs.” Aquest és un dels molts angles del debat necessari i imprescindible que hem d’abordar per limitar el costat fosc d’una tecnologia que ens envolta i marca tots els àmbits de la nostra vida quotidiana.

Humanitzar la tecnologia o, dit d’una altra manera, posar-la al servei de les persones i la ciutadania exigeix compromisos múltiples. Empreses de tecnologia, organitzacions socials, activistes i administracions (també locals amb vocació global com Barcelona) han d’impulsar múltiples iniciatives per embridar el cavall desbocat de la potència tecnològica. Des de l’autoregulació necessària, fins a la regulació –ara com ara– insuficient que hem d’accelerar. Des dels debats ètics sobre la intel·ligència artificial (IA) fins a com competirem, des d’Europa, en la nova fase de l’economia digital basada en les dades, la IA, la robotització del treball i les noves síntesis persona-màquina. Tot va tan ràpid que la política pública i l’interès general van molt per darrere de la realitat. Hem de reaccionar.

Barcelona pot aspirar a liderar part d’aquests debats transcendentals, alhora que continua impulsant el seu ecosistema digital per fer de la nostra metròpoli el lloc més estimulant, dinàmic i exigent per a la nova economia. Però també per veure com aquesta nova economia és compatible, per exemple, amb els drets sindicals, les garanties en la privacitat de les dades personals, la fiscalitat justa o la igualtat tecnològica.

Barcelona té les condicions per ser el lloc de referència per a Catalunya, Espanya i Europa per acollir, promoure i impulsar el debat de l’humanisme tecnològic. El nostre eixam d’escoles de negoci d’alta reputació, a més d’un ric i divers sistema de recerca universitària; la nostra realitat de fira de productes i serveis sobre tecnologia mòbil i per a la ciutat; la vitalitat del nostre activisme sociotecnològic, així com la nostra efervescent capitalitat de startups i la capacitat d’atreure grans inversions en coneixement de les grans corporacions, fan de Barcelona la metròpoli més ben situada per impulsar, sense complexos, aquests debats des d’una realitat equilibrada d’activitat econòmica, investigadora, divulgadora i activista.

L’Ajuntament de Barcelona ha impulsat, des de fa temps, diversos projectes per aprofitar la transformació digital de la societat i dels processos de gestió de les polítiques públiques, com a part d’un pla de modernització i transformació de l’administració. Però podem anar més enllà, molt més. Aspirem que tota l’activitat municipal pugui gestionar-se, interactuar i viure’s des de les pantalles de proximitat i oferir més i millors serveis als nostres ciutadans, empreses i emprenedors. Utilitzarem les dades que la ciutat genera i impulsarem protocols de dades públiques perquè la nova economia no provoqui o agreugi velles fractures.

Els debats són apassionants. Estem disposats a liderar-nos amb ambició i capacitat d’escolta. Totes les veus són rellevants i creiem en el compromís de tots els sectors per fer possible que Barcelona sigui la referència global sobre els debats tecnològics com ja ho és, en part, sobre els productes, serveis i processos. La nova meta és la capitalitat de les idees, la capitalitat de l’humanisme tecnològic i, al mateix temps, de l’espai físic i virtual per explorar i projectar una altra tecnologia possible, més humana, més justa i sostenible. Invertir en el futur i en el present. La ciutat dels prodigis ha de ser la ciutat de les millors idees, que és on ens juguem el lideratge i la competitivitat.

Laia Bonet és tinenta d'alcalde d'Agenda 2030, Transició Digital, Esports i Coordinació Territorial i Metropolitana de l'Ajuntament de Barcelona.