Enyorances de l’esperit de l’1-O

Aquests dies l'independentisme a peu de carrer mira amb més escepticisme que mai els seus líders, polítics o socials. L'esperit d'unitat entre els separatistes que va fer possible la consulta il·legal de l'1-O sembla cada vegada més difícil d'invocar. L'única amalgama es dona al voltant del rebuig al judici per rebel·lió als 13 encausats del procés. Després de la sentència, tot entrarà en una dimensió desconeguda. Les relacions entre les bases, els partits i les organitzacions Òmnium i ANC no han estat mai  fàcils, però aquests últims dies els secessionistes viuen amb sorpresa i fins i tot ràbia l'intercanvi de retrets, especialment arran del canvi pragmàtic de les formacions polítiques.

El debat és virtual i físic. “L'independentisme no està dividit perquè som la gent els que tenim les coses clares. Les cadires i els sous no ens tomben els principis”, va comentar un usuari de Twitter arran de les picabaralles entre l'ANC i ERC pels preparatius de la Diada. Més enllà de les pantalles, les coses es posen més brutes, com mostra l'última acció dels Comitès en Defensa de la República (CDR).

Dilluns, diversos locals d'ERC i del PDeCAT van aparèixer amb les portes plenes de brossa i excrements, amb el missatge de “No pactar amb el 155” (en al·lusió als pactes amb el PSC) i de mantenir el compromís amb l'1-O. “Merda de partits”, deia un altre dels missatges que havien deixat els CDR. L'ANC ja havia convocat, amb un èxit relatiu, protestes davant de les diputacions i alcaldies contra la “incomprensible” política de pactes amb els socialistes.

Ningú ha renunciat al seu objectiu d'aconseguir la independència de Catalunya (un 44% dels catalans hi estan a favor, segons l'últim CEO) però les estratègies que defensen els partits i les entitats per aconseguir-la són allunyades. Aquesta és precisament la base del desencís. “Vivim un moment de desconcert a les bases”, va afirmar la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, en una carta oberta a l'independentisme. “Quan hem treballat junts societat civil mobilitzada, Govern i Parlament és quan més hem avançat en el camí cap a la independència”, va afegir.

L'ANC aposta obertament per la unilateralitat, cosa que comparteix una part considerable de Junts per Catalunya, la marca electoral engegada per l'expresident pròfug Carles Puigdemont i el PDeCAT, tot i que els neoconvergents aposten per una via més pactista. ERC va intentar eliminar la via unilateral però un grup de militants va aconseguir que no es descartés del tot en la seva ponència política. Van ser moltes les veus de base que es van alçar a les files d'ERC pel no a la investidura de Pedro Sánchez, però no van moure ni una mica la posició oficial. Al partit el manté unit “l'autoritat moral” d'Oriol Junqueras, en presó preventiva per un suposat delicte de rebel·lió des de fa 644 dies. La insistència en un referèndum acordat dels republicans, o la de persones com l'expresident Artur Mas o l'exconseller d'Economia Andreu Mas-Collel ha fet que en certs cercles se'ls titlli directament de traïdors i botiflers.

“Purisme”

Per a la direcció d'ERC l'actitud de les bases de l'ANC té una música “antipartits”, fins i tot antirepublicana. I requereix entrar en un joc de “purisme” independentista. Fonts de l'organització ciutadana ho neguen rotundament i insisteixen que precisament la propera Diada buscarà mostrar que tots els accents tenen un objectiu comú. Tot i això, les bases de l'ANC van aprovar tancar la zona VIP als polítics que sempre es muntava, per donar prioritat a la societat. “Empoderem-nos, omplim els carrers i empenyem els partits a aconseguir la unitat estratègica”, diu la convocatòria per l'11 de setembre.

Aquest “empènyer els partits” és precisament el que ha comportat les friccions que s'han fet evidents en els últims dies. L'exlíder de files a Madrid dels republicans, Joan Tardà, es va sumar a les crítiques d'altres dirigents històrics, i va qualificar l'ANC de “contrapoder”. Després de fracassar en la seva idea de llistes conjuntes (que també demanava Puigdemont), l'Assemblea va facilitar el treball de primàries ciutadanes per tenir candidatures a les municipals del 26-M. Paluzie crtitica que no s'entengui que es pugui defensar la tasca fiscalitzadora de l'ANC als partits i alhora invocar l'esperit d'unitat de l'1-O.