Barcelona ‘descriminalitza’ la pilota
El nou equip municipal continuarà amb el seu pla de retirada de rètols que prohibien jugar amb pilota al carrer, tot i que ara com ara continua el risc de multes
Els nens surten en estampida de l’Escola de la Concepció. Les pilotes i els patinets amb prou feines deixen veure el cartell col·locat davant de la porta d’aquest centre públic de primària, situat en un passatge per a vianants al centre de Barcelona. “Jugueu respectant”, diu el rètol, envoltat de feliços dibuixos de nens, adults i arbres. Fins fa poc el missatge era el contrari: “Prohibit jugar a pilota”, escrita en lletres grosses la primera paraula i amb el dibuix d’un peu i una pilota ratllats per una nítida diagonal vermella.
El canvi és fruit del que l’Ajuntament de Barcelona anomena “descriminalització del joc dels nens”. Després de diversos retards, el Consistori d’Ada Colau va anunciar al febrer un ambiciós pla per impulsar una ciutat més amable per als petits. I ara, amb Colau altre cop d’alcaldessa després de les eleccions, es preveu continuar amb aquest esforç. “La voluntat de l’anterior mandat continuarà en aquest”, expliquen fonts municipals.
La primera mesura va ser la retirada progressiva dels rètols que restringien l’ús de la pilota, que, segons l’Ajuntament, “contribuïen a generar un imaginari col·lectiu de prohibir jugar a l’espai públic”. Els cartells en zones molt concorregudes s’han substituït per d’altres, com el que hi ha al davant de l’escola del passatge de Pla, que animen a divertir-se amb bona convivència.
Nens lluny del parc
A Barcelona, un 29% de les nenes i un 23% dels nens no juga cap dia en un parc o al carrer, segons l’Ajuntament. Un 8% dels nens i joves no fa activitats físiques, respecte a un 17% de les noies. Els nens espanyols d’entre 5 i 16 anys passen cada dia, de mitjana, dues hores i 24 minuts del seu temps de lleure davant de dispositius mòbils, segons una enquesta del 2018 de l’empresa tecnològica Norton.
“Estem molt acostumats últimament a vetar col·lectius sencers i això és absurd. El carrer és de tots”, diu Mariana Prada, una logopeda de 42 anys, que fa poc es va adonar que havia canviat el cartell de davant del centre on estudia el seu fill de cinc anys. “Al final prohibint no aconsegueixes res, tot el contrari. En el fons són els pares els que han d’educar, és molt més fàcil deixar jugar i si un nen molesta, dir-l’hi”.
En l’anterior mandat Colau no va aconseguir tirar endavant, per manca de suports, la seva proposta de reforma de l’ordenança de civisme impulsada el 2005 per l’exalcalde socialista Joan Clos, que buscava regular des de la venda ambulant fins a la prostitució o el consum d’alcohol. Des de l’Ajuntament expliquen que encara no s’ha plantejat si en el nou mandat s’intentarà reformar l’ordenança perquè, segons argumenten, s’està en una fase molt inicial després de les eleccions i la preparació del pacte de govern amb el PSC.
Avui segueix vigent el capítol de l’ordenança que “prohibeix la pràctica de jocs a l’espai públic [...] que pertorbin els legítims drets dels veïns i veïnes o de la resta d’usuaris de l’espai públic”. La norma permet, després de rebre l’advertència d’un policia, imposar multes de fins a 750 o 1.500 euros.
Fonts municipals expliquen que la potestat d’imposar multes continua existint, però matisen que “en cap cas el sentit de la norma és que s’apliquin contra nens” i sostenen que els cartells prohibint jugar a pilota “anaven més enllà de l’ordenança”. El 2015, l’any en què Barcelona en Comú va guanyar les eleccions, la Guàrdia Urbana va imposar 39 multes per jugar amb una pilota al carrer, mentre que el 2016 en van ser 10, segons les últimes xifres disponibles.
La retirada dels rètols exposa el debat de moltes ciutats sobre si cal posar límits a l’espai públic i com s’ha de permetre la convivència de totes les edats mentre es busca evitar el sedentarisme dels més petits. La Convenció de l’ONU del 1959 estableix que “els infants han de gaudir plenament de jocs i recreacions” i “les autoritats públiques s’han d’esforçar per promoure que s’exerceixi aquest dret”.
“L’espai comú és un espai compartit, hi ha d’haver certa normativa perquè hi ha usos contradictoris”, assenyala Maria Rubert de Ventós, catedràtica d’Urbanisme de la Universitat Politècnica de Catalunya. Veu “lògic i positiu” que es retirin els cartells i sosté que les regulacions han de començar pel “més feble perquè faran la ciutat més còmoda per a tothom”. L’educació, al·lega, és el que articula una bona convivència perquè “la ciutat és conflicte”.
Eva Herrero, una periodista de 46 anys que també porta el seu fill a la Concepció, aplaudeix la retirada dels cartells antipilotes i es mostra atònita per les possibles multes. “El que cal fer és combinar llocs on els nens puguin jugar sense problemes. No hi veig el conflicte”, diu mentre denuncia que a Barcelona falten llocs per jugar, especialment al centre. Una reivindicació en la qual també coincideix Prada, l’altra mare, que es queixa d’una “doble moralitat”: es critica que els nens juguin a videojocs o mirin la televisió a casa però s’oblida que potser els pares no tenen cap lloc al carrer on els puguin portar.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.