La línia 1 del metro afronta la segona setmana de talls

Els informadors que donen la cara per Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) en el tall de la línia 1 del metro s'estan guanyant el sou. El seu i el de tots els informadors que serien necessaris per atendre els afectats sobre les alternatives de transport, que descarreguen les seves ires i la seva resignació en aquests treballadors, joves en la seva majoria. Aquesta setmana serà la segona d'un tall que afectarà tot el mes de juliol i d’agost un enorme tram: de Clot a Fondo, a Santa Coloma de Gramenet. El motiu, el canvi de vies en un tram pel qual cada dia es mouen 90.000 persones i que està allargant entre mitja hora i 45 minuts els trajectes.

“En els fullets han posat que són 15 minuts i s'han quedat tan amples… perquè es triga molt més, i si ets gran, no t’ho explico”. És la crítica que el dissabte passat llançava un d'aquests informadors sobre el tram que cal cobrir a peu entre les dues llançadores que substitueixen el metro. “La gent té una paciència infinita, jo no sé si seria tan educat”, afirmava.

El dispositiu de transport alternatiu consta de línies d'autobús que cobreixen parts del tram tallat, en les línies 9 i 5 del metro, rodalies i dues llançadores, que TMB insisteix que estan plantejades “de manera independent”. La que cobreix de Clot a Fabra i Puig va com una bala. Però la que cobreix de Sant Andreu a Fondo, triga mitja hora i està separada 20 minuts caminant de l'altra llançadora. Si el trajecte de l'usuari entre Santa Coloma i Barcelona es pot salvar amb la línia 9, els viatgers estan relativament fora de perill, encara que en hora punta l'embús que es forma a l'estació de la Sagrera és considerable (els passatgers augmenten fins a un 35 %). El drama el viuen els veïns dels barris del nord de la ciutat, com el Baró de Viver o Trinitat, que depenen al 100 % dels busos.

Són aquests els que alguna tarda de la setmana passada van tallar la Meridiana en senyal de protesta per les combinacions que estan obligats a fer. A la parada de Santa Coloma hi ha cartells penjats a les marquesines que criden a quedar a les 19.30 cada tarda per protestar: “Una hora més de camí no”, s’hi pot llegir.

Trigo mitja hora des de Santa Coloma a la plaça Catalunya i ara, amb diversos canvis de línia, em costa gairebé una hora", diu Mari Carmen

El vicepresident de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), Camilo Ramos, alertava divendres que el signe més gran de preocupació és que en vista de la complicació i la durada del trajecte hi ha veïns que “estan tornant a agafar el cotxe per als seus desplaçaments quotidians”. La FAVB, així com els sindicats UGT o CGT o la Plataforma pel Transport Públic (PTP), són algunes de les entitats que han exigit “solucions urgents” per millorar el sistema alternatiu.

La FAVB va considerar en una dura nota que les alternatives “no són acceptables”, que la “complexitat de combinacions” és difícil d'entendre per a les persones grans i que “la pèrdua de temps és excessiva”. La Federació es preguntava “si no hauria estat millor desdoblar les dues fases” per evitar molèsties en un tram tan llarg.

“Tenim la mateixa freqüència que els metros, però és clar, ens empassem menys passatge i a més a més competim amb el trànsit”, resumia el panorama un conductor de la llançadora que va del Clot a Fabra i Puig. La Filipa, amb crosses, acabava de baixar del bus després d'agafar un altre bus des de Mollet fins a Fabra i Puig i murmurava improperis creuant la Meridiana per ficar-se al metro. La Mari Carmen, que viu a Santa Coloma, està acostumada a plantar-se a la plaça de Catalunya en menys de mitja hora i aquests dies triga “més d'una hora i diverses línies de metro”, segons on li toqui treballar. “I encara tinc sort que em val la L9, però passa cada deu o quinze minuts i anem com sardines, amb aquesta calor, i els ascensors estan plens”, lamenta. Com molts usuaris del tram, té més ganes que mai d'agafar-se vacances.