El fiasco de les polítiques rurals converteix Catalunya en un polvorí

L'incendi de la Ribera d'Ebre ha estat etiquetat com el més voraç dels últims anys i ha posat al descobert la situació de desatenció que pateixen les comarques rurals de Catalunya. L'administració promet ajudes per a les zones afectades, després de fracassar en la implementació de mesures que frenin la imparable despoblació i l'abandó de l'activitat agrícola. El resultat és un creixement descontrolat de la massa forestal, que en 30 anys ha passat d'ocupar el 34 % del territori al 79 %. Un polvorí desemparat.

Un vídeo gravat per Pau Ciuraneta, un jove agricultor de la Palma d'Ebre, ha aconseguit una potent difusió després del foc que va arrasar més de 5.000 hectàrees de terreny a la Ribera d'Ebre. "Tinc 25 anys i se m'ha cremat tot", manifesta el protagonista de les imatges, situat davant d'un olivar arrasat per les flames. Pau Ciuraneta assegura tenir la força i l’empenta per reflotar les seves plantacions però llança una denúncia pública: "En allò que no podrem incidir és en una societat que ens menysprea, en una administració que no ens escolta i en unes autoritats que només busquen posar-nos pals a les rodes", exclama.

Les queixes per la desatenció administrativa, la falta d'ajudes i el desemparament que pateixen són reiterades entre els professionals del sector agrícola. En el cas de Pau Ciuraneta, es dona la circumstància que és fill de Jordi Ciuraneta, qui fou conseller d’Agricultura de la Generalitat.

En els últims dies, representants del Govern han fet reiterades visites a les zones devastades per l'incendi de la Ribera d’Ebre. Després de reunir-se a Flix amb més de 200 pagesos i ramaders, el vicepresident Pere Aragonès i la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, van afirmar que, més enllà de les mesures d'urgència que són necessàries per reparar els danys del foc, és menester trobar una estratègia a llarg termini per reforçar la ramaderia i l'agricultura com a activitats de gestió de l'entorn. "Cal entendre l'agricultura i la ramaderia no només com una activitat, sinó com un mecanisme de gestió del territori", va afirmar Aragonès. "És el primer incendi que fa que l'opinió pública es plantegi la importància de la gestió del sector primari i això ha de ser una oportunitat", va afegir Jordà. La responsable d’Agricultura defensa que cal definir una sèrie de mesures que minimitzin els riscos de tenir incendis d'aquest calibre, però admet que no pretenen fer "grans promeses”. L'escriptora Marta Rojals, natural de Palma d’Ebre, posava en relleu en un article recent que “més efectiu que cap invent seria un pla general de desenvolupament perquè tothom qui vulgui quedar-se als pobles, s’hi pugui quedar, i perquè tothom qui volgués tornar-hi, hi pogués tornar”.

D'un temps ençà, les Terres de l’Ebre es repleguen per efecte de la regressió demogràfica. Un informe de la Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV destaca que entre 2011 i 2016 les comarques catalanes més meridionals van perdre més de 10.700 residents, un 5,62 % de la seva població. Les principals minves es registren en petits municipis de base agrícola, recalca l'estudi. “Que un territori estigui habitat no vol dir que estigui ben gestionat”, matisa Marc Castellnou, inspector dels Bombers i membre del GRAF, el grup especialista d'actuacions forestals. Castellnou refereix que la bona gestió dels entorns rurals només s'aconsegueix treballant-hi. “Si es té un mosaic agrícola sa, és difícil tenir aquests incendis”, refereix en relació a les destrosses causades pel foc que es va iniciar, la setmana passada, a la Torre de l'Espanyol. “Fa vint anys un foc aquí va cremar 1.000 hectàrees en sis dies. Ara la mateixa extensió es crema en un sol dia”, abunda Castellnou, que és natural de Tivissa, a la Ribera d’Ebre. Refereix que en els últims trenta anys, la superfície de massa forestal s'ha multiplicat, pel progressiu abandó de l'agricultura. “Teníem un 34 % de massa forestal, i ara arribem al 70 %”, avisa. Un perill. Més encara quan, “les condicions climàtiques s'han tornat més extremes”, diu. L'inspector dels Bombers afegeix que, la configuració dels boscos, tampoc ajuda a reduir el potencial nociu dels incendis. “Un bosc vell acumula més tronc, mentre que en un bosc jove la biomassa s'acumula als matolls”.

Marc Taüll és tècnic en temes d'ecologia i gestió silvopastoril al Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC). Taüll destaca que, en funció de quins entorns, el sotabosc és més ignífug que en altres paratges. “A la meitat sud de Catalunya el sotabosc és, fonamentalment, matoll, mentre que a la Catalunya central i a les comarques de Girona és més arbrat”. Destaca que espècies com l'alzina o el roure no generen tant combustible forestal com el pi blanc. La prevenció té la clau de les polítiques antiincendis, i s'estudien diferents mecanismes per higienitzar els boscos. En aquest sentit, Taüll destaca la tasca de neteja del sotabosc que poden fer els ramats, però adverteix que no és una solució igual d'eficaç en tots els terrenys. El peix es mossega la cua perquè allà on creix més matoll, menys entren els remugants. Les cabres i les ovelles no mostren apetència per espècies d'arbust com el lentisc, el bruc o el romaní.