Crear comunitat entre veïns

Quatre dels deu habitatges de l'edifici en el qual viu Marta Venceslao tenen la clau de casa seva. Aquesta professora universitària de 43 anys viu en un dels immobles en els quals s'ha fixat la cooperativa d'iniciativa social Territori Socialment Responsable (TSR), per al seu projecte Edificis positius, que entre altres aspectes, pretén promoure les relacions entre els veïns.

Per Venceslao, mare monoparental de dos fills i amb la seva família al País Basc, l'estreta relació amb els seus veïns és fonamental. Gestos senzills com regar les plantes durant les vacances, o l'activació d'un grup de Whatsapp en el qual informar de la recollida de paquets, facilita la vida d'aquesta comunitat del centre de Barcelona.

L’objectiu és deixar d’evitar-se a l’ascensor i fomentar la col·laboració

“Si som un edifici particular és perquè estem revertint les pràctiques del capitalisme modern que empenyen cap a l'individualisme i han esfilagarsat el teixit social”, comenta Venceslao. En el seu bloc també es pot trobar un ascensor decorat amb felicitacions per Nadal, o amb la llista de coses que cada veí portarà a la propera celebració conjunta al terrat. Un ascensor que deixa de ser un muntacàrregues amb mirall per convertir-se en un “espai de vehiculització de missatges”. “Hi ha una certa aposta política en la nostra manera de viure”, assenyala.

Aquesta relació entre veïns que Venceslao qualifica com a “circulació d'afectes”, va rebre l'atenció de la cooperativa TSR, que amb el programa Edificis positius pretén estendre aquest model col·laboratiu, com a part del seu programa que també inclou mesures per fer els edificis més sostenibles. El president de TSR, Josep Maria Canyelles, defensa que “no és un repte romàntic sinó una estratègia aplicada al segle XXI, i els canvis substancials que experimentaran les ciutats”. Segons explica, les ciutats continuaran rebent habitants, i els edificis hauran de ser més alts —“viurem més concentrats”— per la qual cosa és necessari un canvi en el concepte actual que tenim dels blocs de cases: “Seran una mica més semblants a les empreses, perquè, per exemple, hauran de generar la seva pròpia energia”.

La campanya es va llançar la setmana passada, esperant la conformació dels nous ajuntaments. Actualment, té una subvenció de la Generalitat i ja estan treballant directament a cinc comunitats, que esperen que augmentin ràpidament quan comencin a col·laborar amb els nous consistoris.

Des de decorar la façana conjuntament durant el Carnestoltes a deixar-se cadires en cas d'un esdeveniment familiar, són algunes les accions col·laboratives que duen a terme a l'edifici de Carles Ansón, a Vilanova i la Geltrú, un altre dels immobles que serveixen de model per al projecte. “És un tema de voluntat, de la mateixa manera que pretenem estar a gust dins de les nostres quatre parets, també ens interessa estendre aquest ambient a la nostra comunitat de veïns, que després de la família és el cercle més proper en el qual viu qualsevol persona”, assenyala Ansón.

“Es parla molt de ciutadania i de participació ciutadana, però no es parla gens del veïnatge”, lamenta Canyelles, que apunta a la solitud com un dels elements a combatre. “Estem en un punt en el qual la gent dissimula a la bústia per no coincidir a l'ascensor amb un dels seus veïns, o que una persona mor sola a casa seva i ningú se n'assabenta fins al cap de molts dies després. Són símptomes d'una societat malalta”.