L’arxiu secret d’Oriol Maspons, el fotògraf que va retratar una època
Maspons sempre va entendre que la fotografia havia de fer la funció d un notari de la seva època. Amb aquest afany es va convertir en un destacat mestre de la disciplina durant el segle XX. El seu fons documental és una caixa de sorpreses i aquests en són alguns exemples
Londres, 1956. La mirada desconeguda de Maspons La revisió en profunditat del fons fotogràfic d'Oriol Maspons, dipositat per ell mateix el 2010 al Museu Nacional d'Art de Catalunya, ha permès que surtin a la llum imatges inèdites o pràcticament oblidades de l'autor. Algunes pertanyen a la seva etapa de fotògraf aficionat, realitzades durant la seva estada a París a mitjans dels cinquanta. A la capital francesa, Maspons va conèixer els millors de l'època (Cartier-Bresson, Brassaï, Robert Doisneau i Guy Bourdin, entre d'altres), i aquelles trobades van ser el detonant perquè decidís professionalitzar-se quan va tornar a Barcelona. El 1957 es va associar amb Julio Ubiña —que havia conegut a l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya—, iniciant una carrera professional que va abastar diferents gèneres fotogràfics: el reportatge, la il·lustració editorial, el retrat, la moda i la fotografia publicitària. Maspons va pertànyer a la generació de fotògrafs que als cinquanta i seixanta va revolucionar el llenguatge fotogràfic, girant l'esquena a la fotografia “artística” practicada en els conservadors cenacles d'aficionats i entenent que la fotografia havia de fer la funció de notari de la seva època. Maspons, contrari a la idea de la imatge com a objecte de contemplació estètica, defensava la fotografia aplicada o útil que tenia com a destinació final de la pàgina impresa. —Cristina Zelich és comissària de l'exposició 'Oriol Maspons. La fotografia útil', del 5 de juliol al 12 de gener del 2020, al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), Barcelona. Les imatges que reproduïm, cortesia del MNAC, provenen d'escanejar còpies d'època, en què s'han eliminat pols i petites taques causades pel pas del temps.Oriol MasponsIrma, 1966.Oriol MasponsJoan Manuel Serrat, Núria Feliu i Raimon, 1967.Oriol MasponsBel Gil-Moreno de Mora, cap al 1965.Oriol MasponsParís, 1956.Oriol MasponsCarlos Barral, 1959.Oriol MasponsEl periodista Alberto Oliveras, a Cadaqués, el 1966.Oriol MasponsJuliette Mayniel, cap al 1960.Oriol MasponsParís, 1955-1956.Oriol MasponsLondres, el 1956.Oriol MasponsLa Torre Eiffel, París, el 1962.Oriol Maspons