Louis van Gaal: “Messi i Neymar no m’agraden com a jugadors d’equip”

“Aquí la boira apareix de sobte, del no-res!”, alerta Aloysius Paulus van Gaal assenyalant la línia difusa de l’horitzó i advertint dels violents fenòmens atmosfèrics del Mar del Nord mentre camina sobre les dunes de Noordwijk. Als seus 67 anys l’exentrenador de l’Ajax, el Barça i el United, resisteix el pas del temps amb l’energia que el va portar a convertir-se, després de Michels i Cruyff, en una peça fonamental de la cadena de genis del país que més ha influït en la transformació del futbol contemporani. Ningú està més autoritzat per explicar el ressorgiment del futbol d’Holanda el 2019. Però cada vegada que reflexiona sobre això desemboca en el mateix punt: Lionel Messi.

Pregunta. Holanda és un país d’artistes. Sent que el seva feina té una veta artística?

Resposta. No.

P. Però vostè estima l’ordre, i l’ordre és la base de l’art.

R. Qualsevol equip necessita una estructura el propòsit de la qual sigui la col·laboració entre cadascun dels integrants. El futbol és un esport d’equip no un esport individual. A Espanya se n’obliden de vegades, d’això, perquè tenen estrelles.

Guardiola va guanyar la Cgampions amb el Barça perquè tenia Messi i perquè no deixava que Messi jugués a la seva manera

P. No pensa que el futbol s’ha automatitzat de tal manera que avui impera aquesta solidaritat perquè l’heroi individual és més incapaç de resoldre problemes que fa 20 anys?

R. No ho crec. Miri el Barça. Quantes Champions va guanyar amb el que diuen que és el millor jugador del món? Miri Neymar en el PSG. Quantes Champions va guanyar? Neymar i Messi m’agraden com a futbolistes individuals, no com a jugadors d’equip.

P. Quin és el millor jugador d'equip que ha vist aquesta temporada?

Crec que Messi hauria de preguntar-se com és possible que faci tant de temps que no guanya una Champions

R. Un dels millors és James Milner. A la final de la Champions va jugar com a defensa i com a migcampista. És fantàstic que pugui oferir això als 33 anys. I els davanters? Tots juguen per a l'equip. Salah, Firmino i Mané treballen molt dur en defensa perquè Klopp vol pressionar. Fins que fa uns mesos va veure la llum: va comprendre que pressionar no és sempre el correcte. Depèn de les condicions. El seu Dortmund era més ofensiu que el seu Liverpool, on va aprendre que de vegades has de replegar-te una miqueta, ajuntar les teves línies i llançar contracops. Això és bo per a Salah, Mané i Firmino perquè són molt ràpids per aprofitar els espais a l'esquena de la defensa rival. Els va patir el Barça. Crec que Messi hauria de preguntar-se com és possible que porti tant de temps sense guanyar una Champions.

P. Vostè era el seleccionador holandès l'última vegada que Messi va guanyar un partit important amb Argentina, al Mundial del 2014.

R.Però ens van guanyar a la tanda de penals! No el vaig veure gaire, Messi, en aquest partit! Nosaltres vam ser millor equip

P. Insinua que el Barça no guanya més Champions pel caràcter individualista de Messi?

R. No estic ni en el vestuari ni en els entrenaments del FC Barcelona. No puc jutjar. Messi és el millor jugador individual del món perquè les seves estadístiques són sorprenents. Però, per què no guanya la Champions des de fa cinc anys? Com a capità, s’ha de preguntar per què. Crec que Messi també és responsable del que està passant. Guardiola va fer jugar Messi en benefici de l’equip però els últims entrenadors s’hi han adaptat massa en lloc de protegir l’esperit d’equip.

P. Pel que sembla Messi vol reunir-se amb Neymar una altra vegada. A vostè què li sembla?

R. Que recordo que Neymar al Barça va jugar al servei de Messi. No estic en contra de Neymar. És fabulós però al PSG no juga per a l'equip. I jo crec que tot jugador ha de jugar per a l'equip. Fins i tot Messi.

P. Creu que el Barça no té l'estructura adequada?

R. Fa l'efecte. Però no puc jutjar-ho. Tenen una plantilla de 30 jugadors i crec que Messi ha d'adaptar-se a l'equip i no a l'inrevés. Guardiola el va fer jugar per a benefici de l'equip però els últims entrenadors s'han adaptat massa a Messi en comptes de protegir l'esperit d'equip. Això és el més important.

P. Per què en els últims 50 anys les grans revolucions tàctiques del futbol provenen d'Holanda? Aquest Ajax ha fet coses que no vèiem en molt temps.

R. El Barça ja va fer el que va fer aquest Ajax perquè Messi pot driblar en espais reduïts envoltat de no importa quants defensors. El que passa és que no només Messi és capaç de jugar així: Coutinho, Busquets, Dembelé, Roberto i Alba també són futbolistes creatius en aquest aspecte. L'Ajax va tenir això amb Ziyech, Tadic, Neres, De Jong i Blind, que són jugadors molt creatius per maniobrar en espais reduïts. El que passa és que ho fan al seu propi país, i això no és el màxim nivell. El màxim nivell és la Champions, i aquí t'has de cuidar de la qualitat dels rivals. Per això el Barça va perdre als quarts de final per 4-0 contra el Liverpool. Si hi ha un veritable esperit d'equip, al màxim nivell aquest resultat és impossible. Fins i tot a la Champions és inconcebible que el Barça perdi per aquesta diferència amb els jugadors que té.

P. Quin és el gran assoliment de Guardiola a Anglaterra?

R. Practicar el joc d'atac que emociona el públic en general. Igual que l'Ajax però menys caòtic. El City és més estructurat. Pep és un home estructurat i els seus jugadors han de fer el que ell pensa. Amb Teh Hag els jugadors poden executar coses diferents de les que ell indica. Amb el City tu només veus la mà de Guardiola. Guanyar tots els títols durant dos anys jugant a l'atac a Anglaterra és un assoliment únic. És més fàcil aconseguir aquesta ratxa defensant i jugant al contraatac. Mourinho va guanyar molts títols a la defensiva. El gran desafiament és guanyar la Champions amb la idea de Guardiola.

P. Creu que és més complicat guanyar la Champions jugant a l'atac?

R. Sí. Guardiola la va guanyar amb el Barcelona perquè tenia Messi i perquè no deixava que Messi jugués a la seva manera. Aquesta és la diferència. Messi es va ajustar al pla de Guardiola, i no a l'inrevés. Guardiola va aconseguir el més difícil: que els jugadors es moguin en la direcció exacta en el moment precís. Per aconseguir una cosa així has de crear un llenguatge, un esperit d'equip, una comunitat. Miri el Kun Agüero: va jugar per a ell mateix fins que Guardiola el va canviar i ara es mou en el moment indicat. Aquest és l'art d'entrenar.

P. Troba a faltar entrenar?

R. No exactament. Trobo a faltar viure cada dia amb joves. Trobo a faltar desafiar-los i els trobo a faltar a ells perquè em desafiaven a mi. Ara gairebé sempre em relaciono amb gent de la meva edat!