Berlín congela el preu dels lloguers durant cinc anys

La mesura adoptada pel Govern regional —una aliança del Partit Socialdemòcrata (SPD), Els Verds i els postcomunistes de Die Linke (L'Esquerra)— afecta 1,6 milions d'habitatges i té el rebuig total de l'oposició (democristians, liberals i la ultradretana Alternativa per a Alemanya), més propers a les tesis del sector immobiliari.

El projecte de llei hauria d'estar a punt el 17 d'octubre perquè el Parlament regional l'aprovi a temps. Katrin Lompscher va emfatitzar que la llei recollirà una regulació concreta per als propietaris en dificultats econòmiques. El Govern berlinès vol posar fi al ràpid augment dels lloguers i, al mateix temps, guanyar temps per a la construcció de nous habitatges.

La llei també preveu introduir un límit màxim de lloguer. L'import encara no és clar, però els lloguers que superin aquest límit s'hauran de reduir en el moment de la sol·licitud.

Està previst que la llei entri en vigor el gener del 2020. Però per evitar nous augments de preus, els seus efectes seran retroactius a partir de la resolució del Parlament regional aprovada aquest dimarts. En cas d'infracció, es podran imposar multes de fins a 500.000 euros.

El pla ja havia generat un debat a escala nacional. El líder provisional de l'SPD, Thorsten Schäfer-Gümbel, va anunciar que el Govern de gran coalició —format per la CDU d'Angela Merkel, els seus aliats bavaresos de la CSU i l'SPD— estaria a favor de limitar el preu del lloguer a tot Alemanya. Però el ministre de l'Interior, Horst Seehofer (CSU), va criticar la decisió. L'associació de propietaris Haus & Grund fins i tot va demanar als propietaris que augmentessin els lloguers abans de l'aprovació de la mesura. L'Associació d'Arrendataris de Berlín ha registrat una accentuació dels augments de lloguer al capital en els últims dies.

El Comitè Central de Béns va criticar durament la decisió. “La capital s'està emmurallant. El panorama polític està inquietant els inversors, i Berlín en depèn”, va explicar el seu president, Andreas Mattner. L'Associació d'Empreses d'Habitatge de Berlín i Brandenburg es va sumar a les crítiques i va descriure el límit de lloguer com un “límit d'inversió”.

Segons l'Oficina d'Estadístiques de Berlín, més de 3,7 milions de persones viuen a la capital, que disposa d'una oferta d'1.906.400 habitatges, dels quals més d'1,6 milions estan llogats. D'aquests, 105.500 són habitatges socials amb un lloguer net de menys de 6,5 euros per metre quadrat.

Un dels drames del mercat immobiliari berlinès és la crònica falta d'habitatges nous. El 2018 es van construir 16.706 apartaments nous, però per acollir les 40.000 persones que cada any arriben a la ciutat en farien falta més de 20.000.

També per posar fi a l'especulació salvatge es va llançar al març una consulta popular que demanava l'expropiació als grans consorcis immobiliaris. La iniciativa encara està en marxa i per prosperar haurà de recollir 170.000 firmes en sis mesos. Les expropiacions estan emparades per la Constitució “només per motius del bé comú”. “Es podrà fer només per llei o en virtut d'una llei que estableixi la manera i la suma de la indemnització”, diu la Constitució alemanya.