Agents de paisà a la caça del lladre a Barcelona
Carteristes i ‘rellotgers’, especialitzats a robar joies i assaltar turistes, fan el seu agost a Ciutat Vella
“El més normal és que no hi hagi violència, però des de fa no gaire tot ha canviat. Sobretot a la nit, si et volen robar i t'adones de les seves intencions: mala sort. Et robaran igual i no dubtaran a exhibir molta violència”, assegura el Juan, sergent del Grup de Delinqüència Urbana (GDU) de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Són agents de paisà que rastregen els punts més calents de la ciutat i salden diàriament la jornada havent identificat desenes de carteristes i lladres que s'han traslladat des de qualsevol lloc del món fins a la capital catalana amb la intenció de fer l'agost a força de pispar rellotges de polsera de més de 100.000 euros.
Delinqüents, diuen els urbans, que es dediquen a robar, robar i robar, cadascun segons la seva especialització. “N'hi ha que ho fan al metro, d'altres enmig de les aglomeracions de gent... així cada dia fins que acumulen prou antecedents per passar una temporada a l'ombra. Llavors desapareixen de Barcelona i segueixen amb aquest modus vivendi de robatoris en una altra ciutat europea”, explica el Juan.
La inseguretat és, segons l'últim baròmetre municipal, el problema més greu que suporten cada dia els barcelonins. La capital catalana va acabar el 2018 amb un augment de les infraccions penals del 17,2%. Hi ha una mitjana de 33 robatoris violents al dia, 25 en què només s'utilitza força sobre les coses i 12 amb intimidació, i 299 furts al dia, més de 12 cada hora. Bona part es produeixen a Ciutat Vella.
Hi ha quatre grups de GDU als districtes més conflictius de la ciutat: Ciutat Vella, l'Eixample, Sant Martí i Sants-Montjuïc. EL PAÍS ha patrullat amb un dels grups que pentinen diàriament el districte de Ciutat Vella. En una de les oficines de la comissaria de la Guàrdia Urbana a la Rambla hi ha penjades fotos de decomisos de droga, mòbils… En una paret es mostren aquests improvisats trofeus obtinguts després d'hores de treball dels agents. Al mateix mur destaquen dues plaques amb els escuts dels Mossos d'Esquadra i de la Guàrdia Urbana i missatges de suport i germanor entre els dos cossos. “Moltes vegades els gabinets aconsegueixen que la premsa destaqui que una actuació és fruit en exclusiva de la policia autonòmica quan hem treballat junts o és una operació que hem iniciat nosaltres. Fem aquestes plaques per intentar esmenar aquestes injustícies”, informa un agent. Els agents admeten que quan l'estiu del 2017 va explotar la problemàtica dels narcopisos ja feia dos anys que hi treballaven en col·laboració amb els mossos i “des de llavors hem obtingut resultats”.
És el moment de pentinar Ciutat Vella. “El 90% dels delictes que es cometen al districte són furts, robatoris... L'altre 10% és el petit tràfic de drogues”, assegura el sergent. Dos agents de paisà vigilen l'exterior de Santa Maria del Mar. “Els dolents aprofiten l'entrada i sortida de gent per robar”, destaca un dels policies. Minuts més tard —en l'accés a la parada de metro de Jaume I— descobreixen una parella que acaba de sostreure un sobre de la motxilla d'una senyora que ni se n'ha adonat. “Són nous. No els teníem vistos”, admet un dels policies. Els dos carteristes no mostren cap mena de por i en veure's sorpresos admeten els fets. Se'n van a casa amb una citació judicial. “Venim de París i ara vivim a l'Hospitalet del Llobregat”, diu un dels lladres, que amb prou feines parla castellà.
“Els carteristes es mouen molt al metro, a la Boqueria… sempre on hi ha molta acumulació de persones. Però”, apunta el sergent, “l'allau d'ara és la dels anomenats rellotgers”. Lladres especialitzats a rastrejar rellotges d'alta gamma i seguir la víctima fins que puguin fer-li una estirada i prendre-li la joia. Mentre els carteristes que venen a Barcelona a passar la temporada solen ser de nacionalitat bosniana, búlgara o romanesa… els rellotgers són d'origen algerià i provenen de Marsella. “El problema ara a Ciutat Vella és que hi ha més delinqüents que fa anys. Nosaltres treballem però no hi ha el mateix nombre de mossos que hi havia durant els primers anys del desplegament”, denuncia el sergent.
La víctima perfecta: un turista japonès amb molt d’efectiu
Els agents del GDU saben perfectament com “treballen” els carteristes: “Hi ha alguns que ho fan sols, però el més normal és que vagin de dos en dos encara que hi ha vegades que són grups de sis o set. Ells saben que com més gent són, més possibilitats tenen de robar a l'objectiu que s'hagin marcat, però també és cert que segons el botí que obtinguin els sortirà menys a repartir”, informa el sergent de la unitat. Els carteristes acostumen a perfilar a consciència les víctimes. “Busquen turistes i preferiblement japonesos, ja que saben que viatgen amb molts diners en efectiu”, assegura. Les bandes saben que els turistes de vegades no denuncien, i si ho fan, no es traslladaran des dels seus països per declarar en el judici.
“Un altre gran problema és el fenomen dels menors estrangers no acompanyats (mena). Són molts i, pel que sembla, no hi ha centres per a tots i estan donant voltes tot el dia”, lamenta l'urbà.
