La sala per a addictes que està salvant la Mina

Xeringues, gomes, ampolles buides, tovalloletes d’alcohol utilitzades i casseroles per diluir droga s’escampen per les vies del tren al seu pas per la Mina. El material procedeix de la sala de venipunció que hi ha en aquest barri de Sant Adrià de Besòs. A cada addicte que atenen en aquest centre públic li donen un sobre amb dues xeringues noves i altres utensilis, una mesura que ha aconseguit reduir la transmissió de virus com el VIH i l’hepatitis C. Malgrat aquests testimonis de consum a les vies del tren o en descampats i places del barri, Josep Maria Monferrer, un veterà activista social de la Mina, ho té clar: “Si no fos per la sala de venipunció, al carrer trobaríem com a mínim deu vegades més xeringues”.

Monferrer recorda que, en les dècades dels vuitanta i noranta, morien nois que havien estat alumnes seus quan era mestre a l’escola Tirso de Molina: “La sala de venipunció ha estat molt important. Abans se’ns morien molts joves i el descens d’aquestes morts ha estat dràstic. Però el barri continua sent l’abocador de problemes dels altres”. EL PAÍS ha visitat la sala de consum supervisat de drogues de Sant Adrià —el seu nom tècnic és Centre de Reducció de Danys, REDAN—, un servei que els experts destaquen com a fonamental per reduir les conseqüències de l’augment del tràfic d’estupefaents a la zona després del gran operatiu policial contra narcopisos al centre de Barcelona el 2018. “Els veïns tenen la sensació que hi ha hagut una reculada als vuitanta”, va assegurar al gener al Parlament l’alcalde de Sant Adrià, Joan Callau.

Poc més de 3.900 persones van utilitzar la sala de venipunció de la Mina el 2018, segons dades aportades per Callau, el doble que el 2015 i més que les set sales juntes que hi ha a Barcelona. El Departament de Salut de la Generalitat indica que el 2017 es van fer 124.709 consums de drogues —essencialment, de cocaïna i d’heroïna— als 11 centres de venipunció de Catalunya; la Mina va atendre el 69% del total. Callau va precisar que el 67,2% dels drogodependents que atén la sala de la Mina procedeixen de Barcelona, un 2,5% de Sant Adrià i la resta d’altres municipis de l’àrea metropolitana. “De vegades, quan Barcelona pressiona, rebem els altres. A Sant Adrià tenim la sensació que a tothom li va bé que tot es concentri a la Mina”, va dir Callau. David Picó, un educador del projecte social Desde la Mina, coincideix a dir que sense la sala de venipunció “l’impacte en l’espai públic seria brutal”. Picó lamenta que no s’apliquin estratègies de fons per acabar amb el tràfic de drogues: “El que puja més són les plantacions de marihuana. La marihuana no es queda al barri. La Mina té una venda de drogues molt concreta: la de consum immediat, no la d’oci”.

El trànsit d'usuaris comença a primera hora. Dos toxicòmans sortien de l’estació de metro de Besòs Mar a primera hora del matí del 15 d’abril, coincidint amb la visita d'aquest periodista. Es van perdre junts pels carrers de la Mina i, una hora més tard, poc abans de les 10.00, ja esperaven davant de la sala de venipunció de la Mina amb altres toxicòmans. En altres dependències del mateix edifici hi ha el Centre d’Atenció i Seguiment (CAS), el servei de tractament d’addiccions de la Generalitat. Abans que obri la sala de venipunció ja hi ha gent sl CAS recollint la metadona que els permet començar el dia. “Hi ha estudis que indiquen que el consum es produeix uns deu minuts després d’aconseguir la droga”, explica Noemí González, la coordinadora del Centre de Reducció de Danys de la Mina. Joan Colom, el sotsdirector general de drogodependències de la Generalitat, subratlla que és per això que les sales han d’estar als punts de tràfic de narcòtics: “L’objectiu és que els addictes no es morin i que no es droguin al carrer”.

L’addicte no deixarà de consumir perquè li tanquin el punt de compra: es traslladarà a un altre lloc, diu González. Les batudes del 2016 contra el narcotràfic a la Mina van reduir aquell any un 9% el consums a la sala de venipunció del barri. En canvi, el consum a la sala mòbil de Badalona gairebé es va triplicar i el de la sala Baluard, a Barcelona, va augmentar un 69%.

L’equip de González visita veïns per informar-los del servei. “Al principi, els veïns no volien la sala, ara demanen que estigui oberta més hores”, explica González. Callau ha reclamat que s’ampliï l’horari de funcionament. González afegeix que una altra de les finalitats del servei és “la reducció de riscos per a la comunitat”.

Dos dies per setmana, els usuaris de la sala fan una batuda al barri, amb tècnics del centre, per recollir xeringues fetes servir, per mantenir la via pública neta però també per conscienciar-los. El 2017 es van recollir més de 24.500 xeringues als carrers de la Mina. Entre el gener i l’octubre del 2018 la xifra era de 26.491, segons dades publicades pel diari El Mundo. Un estudi del setembre passat de l’Institut de Desenvolupament Urbà (IAU) de París indicava que, gràcies a l’expansió dels CAS i de les sales de consum, el nombre de xeringues recollides als carrers de Barcelona va disminuir de 12.500 unitats el 2004 a 1.800 el 2016. París ha posat el focus a la capital catalana perquè França té en marxa un projecte de prova de sales de venipunció. L’IAU afegia que si el 1992 van haver 160 morts per sobredosis a Barcelona, el 2014 havien disminuït a 34.

180 sobredosis, cap mort

A Europa hi ha 91 sales de venipunció a 64 ciutats, segons l’IAU. La primera sala de venipunció es va inaugurar a Suïssa el 1986. Després es van introduir a Alemanya, Holanda i Espanya. La sala de venipunció de la Mina va entrar en funcionament el 2004. Fins al 2017, les instal·lacions eren en un barracó. La sala va passar a dependre de la Generalitat el 2017 i la van situar al nou edifici de l’ambulatori (CAP) de la Mina, l’únic cas a Catalunya d’integració en un mateix edifici dels serveis mèdics i de l’atenció integral a addiccions. González apunta que el 2018 van assistir 180 casos de sobredosis i que cap va acabar en mort.

La sala de la Mina disposa d’un metge propi nou hores a la setmana, a més d’un projecte de l’Hospital Clínic que tracta malalts d’hepatitis C. Abans d’injectar-se, el personal demana a l’usuari, per actuar en cas de sobredosi, quina substància i quina dosi va consumir la darrera vegada i què s’injectarà aquesta ocasió. També donen formació sobre com s'ha d'actuar en una emergència. L’habitació en la qual es consumeix la droga consta de sis pupitres d’acer, amb dispensadors de paper i papereres per tirar el material. L’addicte es col·loca mirant a la paret. En tot moment es respecta l’anonimat, però no hi ha intimitat.

El lloc més important de la sala de venipunció és la cafeteria, un petit menjador en el qual s’ofereixen begudes i brioixeria. És a la cafeteria on els addictes esperen per entrar a la sala de venipunció i on passen una estona després de consumir el narcòtic, segons González: “És l’espai on podem analitzar les seves necessitats i hàbits. Hi ha educadors que realitzen teràpia, els assistim si han de fer tràmits administratius. Cada dia organitzem activitats que decideixen ells, com ara projecció i debat de pel·lícules, tallers, partits de futbol al pavelló d’esports del barri”. Xavier Ferrer, director del màster en Drogodependències de la UB, creu que aquest tipus de gestió comunitària, “més enllà d’una tasca merament funcionarial”, és clau per evitar conflictes a l’espai públic i que aquestes sales no generin rebuig entre els veïns.

En un informe del 2018, la Comissió Europea destacava que les sales de consum supervisat també són importants perquè “solen ser les primeres que recapten dades sobre les pautes de consum d’una nova droga”. Després de dècades de suspicàcies, la Comissió Europea resumia l’èxit d’aquest servei: “S’ha aconseguit una millora immediata de la higiene i un consum més segur per als clients, així com uns beneficis més generalitzats en matèria de salut i ordre públic”.