Terrassa, un dels últims feus que el PSC lluita per mantenir

Mantenir el govern de la ciutat de Terrassa és un objectiu clau del PSC per a les properes eleccions municipals, encara que el camí no serà fàcil: el ventall de partits que forma el Consistori, la divisió del PSC local a causa del referèndum, el creixement d'ERC i l'esperança dels socialistes que la seva recuperació en les generals de fa tres setmanes es repeteixi diumenge marcaran el 26-M a la tercera ciutat catalana en nombre d'habitants.

El PSC, que ha governat Terrassa des del final de la dictadura, ha estat a punt de perdre la vara de la ciutat en dues ocasions durant aquest mandat: la primera va ser fa quatre anys, quan els socialistes van guanyar les eleccions, però els partits d'esquerra (els comuns, ERC i la CUP) van buscar el suport dels convergents per posar fi a l'etapa del PSC. En la segona, el novembre del 2017, els mateixos partits van buscar assaltar l'alcaldia aprofitant la dimissió del batlle Jordi Ballart que, amb cinc regidors més, va abandonar el govern local i el partit en desacord amb la posició de la direcció, contrària al referèndum i signant del 155. Però en aquestes dues ocasions l'oposició no va aconseguir la majoria, per incompatibilitat entre comuns i convergents.

Els socialistes també hauran de bregar amb una ERC en ascens i amb un PDeCAT en hores baixes, però que ha apostat per un dels considerats per l'independentisme com a màrtirs del procés: l'exconseller de Cultura, Lluís Puig, veí de la cocapital vallesana. Encara s'ha de veure com afecten a les municipals els resultats de les generals, que van enfonsar els comuns (segona força en aquesta ciutat) i van donar oxigen als socialistes. Encara que als de la rosa els pot passar factura l'escissió protagonitzada per Ballart (que concorre el 26-M amb el seu propi partit i ha fitxat l'actriu Rosa Boladeras com a número dos) i tenir un cap de llista –l'actual alcalde– poc conegut.

Els terratrèmols que han fet trontollar el govern de la ciutat també han estat provocats per les pressions de les elits polítiques i econòmiques, així va denunciar Ballart, arran de dues iniciatives pioneres: les multes als bancs per tenir pisos buits (Terrassa va ser la primera que les va imposar) i la municipalització del subministrament d'aigua (és la ciutat més gran amb el control públic d'aquest servei).

Però la ciutat arrossega problemes greus, com la guetització, un assumpte pendent des de fa anys però que fa poc va tornar a aflorar arran d'un informe del Síndic de Greuges que col·locava Terrassa com la ciutat amb més segregació escolar. “Tota la immigració està concentrada en certs barris i fins que això no canviï no es millorarà el problema de la segregació”, apunta Dolors Lledó, presidenta de la Federació d'Associacions de Veïns de Terrassa. Per a Lledó la falta de participació ciutadana és una altra assignatura pendent de resoldre, a més del problema de la mobilitat, marcat per “una xarxa d'autobusos obsoleta”, “un problema de trànsit molt greu” i un disseny urbanístic caòtic.

El president de la patronal terrassenca Cecot, Antoni Abad, va més enllà i assegura que el principal problema és que la ciutat viu de la inèrcia i “falten grans projectes i objectius de ciutat que alimentin les il·lusions”. Abad també assegura que la falta de sòl industrial està allunyant les empreses, demana ajudes per a la renovació de les naus industrials que han quedat obsoletes i reclama un pla de dinamització del comerç local per evitar la fugida de marques importants. Mirant l'eterna rival, la ciutat veïna de Sabadell, Abad aposta per crear aliances per exigir que s'acabi el Quart Cinturó o que Terrassa passi a ser zona 2 de la xarxa de transport públic.