15 frases d’Eduard Punset
Un repàs pel pensament i les sentències més enginyoses del professor i divulgador científic mort aquest dimecres
El divulgador científic Eduard Punset ha mort aquest dimecres a Barcelona als 82 anys, segons ha comunicat la seva família a través de xarxes socials. Punset va apropar la ciència a tots els espanyols a través dels seus llibres i intervencions en els mitjans de comunicació, on va mostrar lucidesa i una gran capacitat irònica. Aquestes són algunes de les seves frases més destacades.
Sobre les emocions. "És impossible educar sense sentiment. Cadascú de nosaltres és una comunitat errant de cèl·lules que ha entregat al cervell les claus del seu comportament". Consultori a EL PAÍS (31/10/2008).
De l’Estat. "L'Estat nació és una camisa de força que deixa indefensos els ciutadans. No trigarà a admetre's que l'esdeveniment fonamental d'aquest mig segle ha estat que el planeta s'ha vist des de l'espai". Entrevista amb EL PAÍS (1985).
De l’Estat (posterior). "El gran descobriment ha estat que com més intuïció i menys Estat, més bé ens anirà. Hi ha massa Estat". Entrevista amb EL PAÍS (10/08/2014).
Sobre la divulgació. "El gran repte dels propers anys, no només en televisió, sinó en els sistemes educatius, a les corporacions, a les fàbriques, en la vida de la parella, serà conciliar entreteniment i coneixement. Molt poques televisions han començat a conciliar aquests dos objectius i les que ho han començat a fer ho fan encara en horaris impossibles". Consultori a EL PAÍS (31/10/2008).
De la Monarquia. "Per a mi la llibertat és que el Rei no tingui més drets que jo". Entrevista amb la Cadena SER (24/04/2012).
Sobre la fe. "Déu és cada vegada més petit i la Ciència és cada vegada més gran". Entrevista al programa Noche Hache (14/12/2006).
Del professor. "Vinc de fer una classe amb uns nanos —tot són nanos, per a mi— de secundària, i m'han ensenyat moltíssim". Entrevista amb Buenafuente (20/11/2008).
Sobre l’evolució. "Havíem fabricat déus a la nostra imatge i semblança, i aplacàvem les seves ires estimbant humans per les muralles i consumant sacrificis humans. Qualsevol cosa excepte mirar què passava dins d'un mateix quan aprenia, es barallava amb el veí, estimava, patia i moria. És incomprensible (i sobretot ha estat una font d'amargor immensa) que hàgim sobreviscut sense saber mai què ens passava dins, per què ens comportàvem com ho fèiem quan estàvem emocionats, assetjats per la por o la indiferència". Llibre Per què som com som? (2008).
Sobre la felicitat. "La felicitat està amagada a la sala d'espera de la felicitat". Llibre El viatge a la felicitat (2005).
De les neurones. "Cap de les teves neurones sap qui ets... ni els importa". Frase cedida a Kukuxumusu (2011).
De la societat. "Fins als bacteris funcionen per consens, o no funcionen". Entrevista amb Escala Catalunya (2006).
Sobre l’amor. "L'amor va existir abans que l'ànima". Llibre L'ànima és al cervell (2006).
Sobre les xarxes socials. "Qualsevol temps passat va ser pitjor. Ara comencem a saber alguna cosa. Gràcies a les xarxes socials ens hem trobat amb material ingent que ens permet endinsar-nos en el coneixement i en nous universos. Internet, lluny de distreure, ens connecta amb la resta del món". Entrevista amb EL PAÍS (10/8/2014).
Sobre les jerarquies. "Si no tens caps tens moltes més possibilitats de ser feliç que si et manen". Llibre El viatge a la felicitat (2006).
Sobre provar els fets. "Jo no moriré mai, no està demostrat que m'hagi de morir. Que fins avui s'ha mort tothom? Sí, però això no és cap prova. Podria no passar-me a mi". Entrevista a El convidat (23/09/2010).
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.