La faixa del Barça

La Lliga s’ha acabat amb dos gols més de Messi. Aquest campionat ha estat més que mai un monòleg del 10 del Barça. No hi ha jugador al món més regular que l’argentí de Rosario. Ha fet 36 gols i ha sumat el seu sisè Pichichi, tants com Zarra. Ara aspira a guanyar la sisena Bota de Oro i la sisena Pilota d’Or.

La Lliga ha passat a ser el torneig per excel·lència del Barça des que hi ha Messi: 10 títols conquerits sobre 15 disputats amb l’argentí i 16 de 73 sense ell per un total de 26. Una altra cosa és la Copa: l’argentí n’ha aconseguit sis de 30 a l’espera de la final de dissabte contra el València.

La sort blaugrana dependrà més que mai de l’argentí (50 gols en total) si es pren com a referència el partit de diumenge passat a Ipurua contra l’Eibar. No hi ha pràcticament cap més davanter, després que alguns jugadors s’hagin fet fonedissos quan està a punt de començar la Copa Amèrica.

Molts pocs comptaven que l’equip competiria per la Copa quan es parlava de guanyar la Champions. Hi havia fins i tot qui convidava a renunciar al torneig espanyol per no condicionar l’europeu fins que es va endevinar la possibilitat d’aspirar al tercer triplet en la vida del Barcelona.

La Lliga ha passat a ser el torneig per excel·lència del Barça des que hi ha Messi: 10 títols conquerits sobre 15 disputats amb l’argentí

Fins que va arribar el partit d’Anfield i, un cop eliminat de la Copa d’Europa, ara a l’equip blaugrana i al barcelonisme se’ls fa molt feixuc acabar la temporada amb el partit de Sevilla. La gent sembla estar més pendent dels fitxatges de la temporada que ve que no pas de la Copa.

I què ha de fer la directiva que presideix Bartomeu? Assegurada la contractació de De Jong, es mira de convèncer De Ligt ‒cosa que serà difícil si el seu representant no rebaixa la comissió que vol‒, se suposa que interessa Griezmann i es buscarà un lateral esquerre que pugui alternar amb Jordi Alba.

La prioritat és rejovenir la plantilla i augmentar-ne la competitivitat després que s’hagi vist que no n’hi ha prou amb Messi per guanyar la Copa d’Europa. Les possibles incorporacions conviden a l’optimisme sempre que es recuperi la idea de joc i el treball de camp que van fer únics el Barça.

L’estil exigeix dues coses: una pressió alta, solidària i sincronitzada, i una bona circulació de pilota, un pla que necessita la intervenció en atac i en defensa dels 11 jugadors, i no només de vuit o nou, i una presència contínua en el camp del rival, ben lluny de la porteria de Ter Stegen.

El Barça s’ha anat destensat amb els anys, com si fos una faixa o uns pantalons de xandall que s’han donat de tant fer-los servir fins que ja no tenen remei, suficient però per guanyar els partits a les àrees i conquerir tant la Lliga com la Copa.

Els protagonistes són el porter i els dos centrals d’una banda i els davanters de l’altra, especialment Messi. Només hi va haver un entremig que va donar resultat: el trident, campió a Berlín el 2015, després d’un gran any de Neymar. El brasiler se’n va anar i des d’aleshores el Barça no reconquereix Europa.

A vegades sembla fins i tot que el Barça encara juga perquè no es trobi a faltar Neymar, en lloc de recuperar la versió original, que preveia que els davanters fossin els primers defenses tant al camp com als entrenaments. Villa podria explicar molt bé com anaven les coses al Camp Nou.

Aleshores no es buscaven futbolistes alts i forts, físicament comparables als de la selecció francesa campiona del món a Rússia o als del Liverpool de Klopp, sinó jugadors ràpids de cames i de cap, a plena dedicació i al servei de la causa de l’equip, sempre reconeixible, també quan perdia, fins i tot al Camp Nou.

Les derrotes d’Anfield i de Roma, per no recordar les de Torí, París o Madrid, obliguen a revisar la política esportiva de la junta de Bartomeu, hereu de Rosell, i no a omplir-se la boca dient que no hi haurà un altre Xavi ni tampoc un altre Iniesta i que per tant convé evolucionar, per acabar perdent 4-0 a Anfield.

Tal vegada aniria millor si Ter Stegen hagués d’intervenir menys, si el joc de Piqué i Lenglet es localitzés més al mig del camp, i si Luis Suárez es preocupés també de defensar els córners que concedeix el Barça. Quan la idea falla es cau en la personificació i aleshores fins i tot s’acaba parlant massa de Messi.

Messi no necessita amics sinó companys d’equip que es matin per jugar al seu costat i el portin a la victòria; això sí, firmada amb els seus gols.