Els candidats s’agraden a la televisió

Als debats electorals cada candidat porta determinats objectius i segurament el de guanyar-lo és una ambició comuna. TV3 també en tenia: subratllar la importància del seu debat respecte a tots els que hi ha hagut. Des que va emetre l’anunci de l’emissió ha insistit reiteradament en la mateixa idea: es tractava del debat “definitiu”, el “decisiu”, el “darrer debat”.

Primer hi va haver un programa amb la ritual transmissió del besamans a l’arribada dels candidats a l’emissora. Ja allí, Manuel Valls va negar valor a les enquestes i va manifestar la seva convicció en la victòria. El debat es va encetar amb les connotacions polítiques d’aquestes eleccions més enllà de l’àmbit municipal. Hi van dedicar força temps. Ada Colau, Elsa Artadi, Ernest Maragall i Anna Saliente van tenir un record per l’absència forçosa de Quim Forn. La prova que per a algunes candidatures el projecte va més enllà de la bona governança de Barcelona la va donar Artadi, quan va dir que “necessitem una Barcelona que voti novament Puigdemont”. No Quim Forn. Puigdemont. Per a Jaume Collboni, que va arribar acompanyat de Miquel Iceta, era un gran dia perquè dos catalans de la llista del PSC havien estat escollits presidents del Congrés i del Senat espanyols.

La més contenta de ser-hi era Anna Saliente, que més d’un analista va donar com la guanyadora del debat de Betevé. Ho va tornar a fer bé, fins i tot robant momentàniament a la moderadora el paper de plantejar una pregunta perquè responguessin els altres candidats, mirant de comprometre’ls políticament. Novament va mirar de provocar Josep Bou, amb una al·lusió a un suposat passat polític, però aquesta vegada Bou, a diferència del debat de Betevé, la va ignorar-. Això sí, va recordar amb orgull que havia estat a la manifestació del 9 d’octubre de fa dos anys. Va ser el dia 8.

TV3 va repetir escenari amb ratlles animades i tubs dibuixats de fons que, segons una piulada amb foto de Collboni, es podien veure com una difuminada bandera espanyola. Suposo que depenia de la configuració que tenia l’aparell receptor, de la intensitat de color. La realització va ser endreçada, tot i que es van escapar fugaçment unes imatges del descans durant la primera interrupció publicitària, trepitjant un anunci. La moderadora, Ariadna Oltra, va aconseguir una distribució de temps d’intervenció molt equilibrada. Cap al final, quan ja es passava de les dues hores de debat, va fer notar als convidats que calia acabar. Ernest Maragall li va respondre que estaven preparats per seguir una hora o dues més si calia. I Oltra va tallar-lo sàviament: “Qui no està preparat és l’espectador”.

Més d’un candidat va presentar, en diferents moments, com a preocupació número 1 de la ciutadania problemes diferents, des de la seguretat i l’habitatge passant per la precarietat laboral. Al final, al Més 324 van recollir una valoració dels convidats. Tots en van sortir molt satisfets i s’havien agradat. Ada Colau va assumir que, com a alcaldessa, li va tocar més el rebre.

A les xarxes va haver-hi un seguiment tebi. Jordi Graupera, cap de la candidatura independentista impulsada des de l’ANC, va organitzar a YouTube el seu debat alternatiu on es veien les imatges de TV3 i ell, al davant, comentant les intervencions. Ja ho va fer amb Betevé.

El debat de TV3 es va acabar a les 0.45 sense que, com demanava una piulada, es parlés del final de Joc de trons.