Anna Saliente: “La Guàrdia Urbana funciona com un ‘lobby’ polític”

Anna Saliente (Barcelona, 1991) és la candidata de la CUP a l’alcaldia de Barcelona. “Em van triar a les assemblees i vaig dir que sí. Som un projecte zero personalista”, explica Saliente, que no votarà a les europees i odia celebrar el seu aniversari.

Pregunta. Les enquestes parlen de Maragall o Colau. Al costat de qui està la CUP?

Resposta. No tenim apriorismes respecte a Colau o Maragall perquè dependran del que posin sobre la taula. Al govern de Barcelona en Comú li ha faltat valentia i voluntat política per prendre mesures transformadores, i ERC presenta un risc considerable de renúncies al pla independentista i totalment desvinculat d’un projecte social.

P. Es veu donant suport a la investidura de Colau?

R. El que diguin les assemblees Anna Saliente ho farà.

P. Quina és la principal urgència de Barcelona?

R. L’habitatge. Cal recuperar el control públic sobre tots aquells àmbits que estan regulats per l’àmbit privat.

P. Vostè no creu que calgui augmentar el nombre de policies, però la principal preocupació dels ciutadans és la seguretat.

R. Tota la inseguretat és producte de la desigualtat social. Fan falta més treballadors socials, educadors, millors serveis públics per revertir aquesta situació de desigualtat.

P. Però també fa falta més Guàrdia Urbana.

“ERC presenta un risc considerable de renúncies al pla independentista”

R. No n’hi ha necessitat. De fet, la Guàrdia Urbana funciona com un lobby polític a Barcelona, ho ha reconegut en diverses ocasions el comissionat de Seguretat, quan s’han intentat fer plans de formació feminista o antiracista hi ha hagut molta resistència i ha estat impossible aplicar-los perquè la Guardia Urbana fa 40 anys que està acostumada a funcionar sense cap tipus de control. S’ha d’augmentar el control abans de parlar de quants urbans més cal posar.

P. Què faria vostè amb el top manta?

R. Som l’única força que ha denunciat la violència policial exercida contra el top manta. És un problema d’irregularitat administrativa de persones que, producte de la llei d’estrangeria i de la situació d’irregularitat, no tenen una altra manera de subsistir. Entenem que el top manta és una estratègia de supervivència, i apostem per alternatives que passen per la desobediència de la llei d’estrangeria i la recol·locació laboral, com el sindicat de manters. I mentre aquestes alternatives no existeixin, el que cal fer és habilitar zones on puguin vendre sense que hi hagi situacions de violència policial.

P. On? A plaça de Catalunya, per exemple?

R. No ho hem concretat.

P. La CUP renovaria el Congrés de Mòbils?

R. No. La riquesa que genera no reverteix en els veïns, sinó en empreses privades.

P. Com pretén fer decréixer el turisme?

R. El creixement del turisme no ha estat espontani. Les decisions no s’han pres des de l’Ajuntament sinó des del Consorci de Turisme, presidit per Joan Gaspart. Proposem la dissolució del consorci. Una altra qüestió, el PEUAT (Pla especial urbanístic d’allotjaments turístics): en el seu moment se’ns va dir que frenaria la situació de creixement turístic desmesurat i, per tant, o PEUAT o barbàrie. Ens hem trobat que era barbàrie o més barbàrie. El nombre de places turístiques ha crescut un 41%, i per tant la situació ara mateix és greu. Per tant, cal revisar el PEUAT.

“Proposem la dissolució del Consorci de Turisme”

P. En els debats es veu com JxCat i ERC esquiven el procés.

R. Som l’únic partit netament independentista en aquestes municipals. No s’està seguint el procés de desobediència i s’està renunciant a la lluita pel dret d’autodeterminació en pro a un possible pacte autonomista amb l’Estat.

P. Autonòmiques a la tardor?

R. Sí, considerem aquesta possibilitat per la incapacitat d’avançar en la reversió d’un model que està generant cada vegada més desigualtat, i per la incapacitat de dur a terme la ruptura amb l’Estat.

P. Candidata nova, 27 anys. La CUP és un planter? Com ho feu?

R. Un planter [riu]. Fa molt que militem en moviments socials als nostres barris. La política forma part de les nostres vides, no és una parcel·la de professionalització.

P. La preocupa que la CUP desaparegui de l’Ajuntament?

R. La sensació que tenim és que els carrers estan més forts que mai. La proposta de canvi de Barcelona en Comú ha estat absolutament insuficient. I, d’altra banda, hi ha una desafecció clara amb l’estratègia processista i el risc d’un pacte autonomista. Serem a l’Ajuntament de Barcelona i serem més forts.