Perdre el cap a Venècia

El maig del 1972, fa just 40 anys, el vàndal més cèlebre de tots els temps va atacar La Pietat de Miquel Àngel i va danyar greument la Verge amb 15 cops de martell. L'acte va provocar commoció i un xoc planetari, molt més profund i sentit del que generen milers de morts humans arran de la guerra i la fam. A partir de la reflexió sobre les passions viscerals i les reaccions emocionals, de vegades incontrolables, que provoquen les estàtues sorgeix la proposta del Pavelló de Catalunya per a la Biennal d'Art de Venècia, que la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, va inaugurar divendres. To lose your head (Idols) fa referència precisament al poder de les imatges i a la seva capacitat per dominar-nos no com una cosa inerta, sinó com una entitat viva i, per tant, mortal. Per aquest motiu, com va passar amb les estàtues de Lenin o Saddam Hussein, la massa enfurismada no en té prou amb tombar-les, sinó que vol decapitar-les i encegar-les, com un assassí que no pot mirar els ulls de la seva víctima. Els fenòmens d'iconoclàstia i iconodulia travessen les èpoques, els països i les societats, des dels bizantins del segle IX fins a l'intent de tallar el cap del monument a Jordi Pujol a Premià de Dalt el 2016. Tot això i molt més ho explica el comissari Pedro Azara, doctor en Arquitectura i docent d'Estètica i Teoria de l'Art, conegut per haver comissariat exposicions inoblidables com Les cases de l'ànima al CCCB.

Per primera vegada Catalunya, que de la mà de l'Institut Ramon Llull participa en l'esdeveniment per sisena vegada, no ho fa amb un projecte d'artista, sinó amb un treball de tesi i de tipus documental que signa el comissari. Al pavelló convertit en un passatge estret, els visitants experimentaran una inquietant proximitat amb quatre estàtues, especialment representatives de l'amor-odi que poden arribar a generar. “El muntatge s'inspira de la manera menys escenogràfica possible en el dipòsit municipal de Via Favència, on s'amunteguen relíquies franquistes retirades dels carrers amb escultures públiques mutilades i fins i tot violades, que malgrat tot conserven un poder enorme”, ha explicat Azara, que per terra i per mar ha portat a Venècia el Pas del Sant Enterrament de Tarragona, el cap de l'alcalde Porcioles de Joan Brossa, el Monument a Lluís Companys de Francisco López i el Monument als caiguts de Genaro Iglesias.

Aquesta última és potser l'obra amb la història més intrigant, ja que per pura ignorància va ser encarregada pels franquistes a un artista republicà represaliat que en la seva execució es va prendre més d'una llicència, substituint el soldat per un camperol, el fusell per una aixada i eliminant qualsevol tret reconeixible de la bandera. “Els historiadors han rehabilitat aquesta obra considerada franquista i és possible que torni a l'espai públic”, ha indicat Azara. La història d'aquests monuments i 11 peces més es desplega en una àmplia secció documental a través de retallades de diaris i fotografies. Malauradament no han estat traduïts de manera que malgrat la temàtica universal difícilment seran apreciats pels visitants multinacionals de la Biennal. El que tots entendran és el propòsit de la màquina expenedora on es poden aconseguir objectes d'adoració (senyeres, flors o espelmes) i destrucció (martells i pedres a 40 euros, potets d'orina i pintura per només sis euros). “Dependrà dels visitants decidir com els utilitzen, fent-se càrrec de les possibles repercussions legals i fins i tot penals. De totes maneres, totes les obres estan degudament assegurades”, ha explicat Azara, deixant un cert halo de misteri sobre la permissivitat dels vigilants.

En el projecte els artistes tenen una presència testimonial, a través del vídeo d'Albert García Alzórriz, que a partir d'un relat de Kafka crea una narració hipnòtica en un laberint espacial i temporal on reviuen les estàtues tombades i de la performance que Marcel Borràs ha concebut per als dies de la vernice, la setmana per a professionals que precedeix la inauguració. Durant aquests dies l'actriu Marta Aguilar ha interpretat les vicissituds d'algunes estàtues, com el Monument als caiguts de Clarà que va ser objecte de diversos atemptats o l'estàtua eqüestre de Franco, que va ser recentment vandalitzada durant una exposició organitzada pel Centre de Cultura i Memòria del Born. A més, al catàleg es recullen textos de sis artistes que han treballat la dicotomia entre adoració i destrucció al llarg de la seva trajectòria, com Francesc Torres, Perejaume o Lua Coderch.