La dignitat de les institucions

Una expresidenta del Parlament hauria de tenir cura la seva imatge pública i continuar tenint un comportament exemplar després d’abandonar el càrrec. És el que s’espera de qui ha exercit la màxima autoritat a la Cambra que representa a tots els catalans. La piulada en què Núria de Gispert titlla de porcs a diversos dels seus adversaris polítics és indigne de qui ha exercit aquesta alta responsabilitat pública. No és la primera vegada que Núria de Gispert incorre en aquest tipus d’hooliganisme polític, però el fet que llancés aquesta piulada just l’endemà passat que se li concedís la Creu de Sant Jordi ha provocat una intensa polèmica i la petició formal que l’hi sigui retirada. És un guardó instaurat per la Generalitat el 1981 per distingir les persones que, “pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, amb caràcter general, en els àmbits cívic i cultural”.

La polèmica piulada reprodueix un muntatge gràfic en què sota la llegenda “Girauta a Toledo; Acostar a Madriz; Millo a Andalucía; Dolors Montserrat a la UE”, apareix la imatge d’un porc, l’anagrama de l’Associació Catalana de Productors de Porcí, i la frase “Catalunya augmenta les seves exportacions”. No es pot dir que aquesta manera de comportar-se i expressar-se sigui un servei destacat a Catalunya. Més aviat al contrari. Aquest missatge i d’altres d’insultants alimenten les acusacions de supremacisme amb què s’intenta caracteritzar tot l’independentisme i atorga credibilitat al victimisme impostat que tant Ciutadans com el PP han explotat amb un èxit notable a la resta d’Espanya.

Hi ha preocupació, en amplis sectors de la societat catalana, per la degradació de la imatge de l'autogovern

És un joc de paraules d’allò més fàcil, més propi d’una adolescent entremaliada i immadura que de la senyora de 70 anys que apareix en la fotografia i que diu que dedica aquesta piulada a “aquells que desitgen que torni la dignitat a les nostres institucions”. La dignitat de les institucions es defensa evitant aquest tipus de missatges.

Un repàs al seu compte de Twitter, en què es presenta com a portaveu de Demòcrates de Catalunya, produeix enrojolament. De Gispert llança insults i desqualificacions a tots els candidats dels partits no independentistes, amb especial animadversió cap a Inés Arrimadas i Meritxell Batet. Algú que ha estat presidenta del Parlament i consellera de Justícia i de Governació ha de saber que els polítics tenen un rol exemplificant, i més en aquesta època de transparència extrema. El respecte als adversaris i les idees discrepants és a la primera lliçó de qualsevol manual d’educació per a la ciutadania. Per això, sorprèn que una persona cultivada es deixi portar a aquest terreny. I que els qui defensen la seva mateixa causa no hagin sortit al pas del descrèdit que provoca aquesta actuació. És un exemple de la manera com l’obcecació política pot ennuvolar la raó i alterar la percepció de les coses.

Quan la Generalitat va decidir atorgar a Núria de Gispert la Creu de Sant Jordi coneixia perfectament aquesta deriva desqualificadora. L’expresidenta del Parlament va irrompre a les xarxes el 2015 i cada vegada s’ha mostrat més bel·ligerant i agressiva en els seus missatges, fins al punt que va ser reprovada al Parlament a l’octubre del 2018 “pels seus reiterats i públics comentaris vexatoris i excloents” contra la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, i altres diputats. L’oposició demana ara que se li retiri la Creu de Sant Jordi. Molts d’altres premiats es poden sentir incòmodes de compartir la distinció amb algú amb un perfil públic tan qüestionable. El president Joaquim Torra, que també ha estat criticat per publicar articles amb comentaris despectius cap als espanyols, s’ha afanyat a dir que no l’hi retirarà i que amb la supressió de la piulada polèmica n’hi ha prou.

Però l’assumpte no es resoldrà tan fàcilment perquè plou sobre mullat. Emergeix una gran preocupació en molts sectors de la societat catalana per la degradació de la imatge de les institucions de l’autogovern. No només perquè les prioritats polítiques de l’Executiu estan cada vegada més allunyades de les preocupacions quotidianes dels ciutadans, sinó també perquè els qui les governen ignoren o menyspreen les formalitats sobre les quals descansa l’autoritat institucional. Aquesta degradació es pot atribuir a l’evolució política dels dos darrers anys, totalment anòmala, però també a l’actuació personal dels qui hi estan al capdavant, començant per la d’un president Torra que es considera a si mateix vicari d’una altra voluntat.

Amb cadascun d’aquests incidents, es baixa un esglaó més en el respecte i l’estima dels ciutadans.