Jaume Asens: “Quan el PSOE pot escollir, tria la dreta”
L'advocat i tinent d'alcalde a l'Ajuntament de Barcelona diu que no hi ha línies vermelles per investir Pedro Sánchez
L’advocat Jaume Asens (Barcelona, 1972), tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Barcelona, encapçala la llista d’En Comú Podem al Congrés. El partit va guanyar les eleccions generals del 2015 i el 2016 i ara les enquestes preveuen per al partit un fort descens de vot.
Pregunta. Pedro Sánchez s’erigeix com a vot útil i vostès també. Per què els han de votar?
Resposta. Les enquestes diuen que hi ha un 40% d’indecisos i que caldrà pactar. Som el vot útil del socialisme. Votar el PSOE és la possibilitat que Arrimadas sigui ministra i Rivera vicepresident, perquè quan el PSOE pot triar, tria la dreta. Sánchez és un camaleó, adopta el color de qui té al costat: si hi som nosaltres adoptarà el color lila; i si hi ha Ciutadans, el taronja. També som el vot útil del republicanisme efectiu.
P. Vostè és independentista i encapçala la llista d’una formació que no ho és. Com ho porta?
R. Jo soc sobiranista, no em defineixo com a independentista. Formo part d’una formació que aspira a una reforma d’Espanya en termes plurinacionals, que Catalunya sigui reconeguda com a subjecte polític i pugui decidir. No cal ser independentista per pensar això. Una formació que ha estat molt crítica amb el full de ruta unilateral que ens ha portat on som, a les quotes d’autogovern més amenaçades en democràcia. Cal tornar on és el 80% de la gent, que és al dret a decidir: no és una proposta tan èpica ni engrescadora, però és la més viable. Creiem que no hi haurà solució per a Catalunya fins que el PSC no recuperi la seva identitat catalanista.
P. Ha estat un defensor de la causa sobiranista, hauria pogut marxar a ERC, com Elisenda Alamany.
R. No. Mai marxaria a un partit que ha anat a llistes amb la gent del 3%, jo m’he querellat contra ells, contra Convergència. Seria incompatible anar a un partit que ha anat amb la dreta. M’identifico amb Lluís Companys quan parlava de canviar Espanya: defensava l’autogovern però no renunciava a la regeneració d’Espanya. Els independentistes han sobrevalorat les seves forces i han menysvalorat les dels seus adversaris. Han iniciat una via sense pensar en les aliances i imaginant un rescat fantasiós d’Europa que no ha existit ni existirà.
P. Pot ser que el votant no independentista de Podem se senti incòmode amb vostè de candidat?
R. Jo soc de Podem, en soc un dels fundadors. A Podem no se li ha reconegut per part dels independentistes el favor que ha fet a la causa. Gairebé el 50% dels espanyols estan a favor del dret a decidir i en part és gràcies a Podem, que diu el mateix a Madrid, Cáceres o Barcelona sobre el dret a decidir.
P. Pablo Iglesias només participa en un acte de campanya. Li agradaria que s’hi hagués implicat més?
R. Va venir a l’Hospitalet i a l’acte central. És clar que m’agradaria que hagués vingut més, però la seva situació és diferent que a l’anterior campanya. Ara té dos nens i la seva companya està embarassada. A més ha estat una campanya més improvisada.
P. Ada Colau, el seu principal actiu electoral, tampoc s’hi ha implicat. Temen cremar-la en vistes a les municipals?
R. No. Jo no he organitzat la campanya, però l’Ada hi ha sigut, als anuncis sortim tots dos perquè la gent m’identifiqui amb el projecte de Barcelona.
P. Critiquen durament ERC, però a Barcelona els poden necessitar per mantenir l’alcaldia.
“No m’ho he plantejat, però no descarto l’opció de ser ministre”
R. Tenim moltes coses en comú quan mirem els programes. El que ens ha allunyat en el passat han estat les estratègies i aliances. Ells han prioritzat pactar amb la dreta.
P. Colau donarà suport a un pacte que faci Maragall alcalde si la llista d’ERC és la mes votada?
R. No ens ho hem plantejat. No donarem l’alcaldia a cap partit de dretes, és una línia vermella. A partir d’aquí qualsevol altra opció serà preferent. Si no som nosaltres, serà un altre alcalde d’esquerres.
P. Vostè promet ser l’únic que pot treure els presos de la presó. És una afirmació que sorprèn.
R. Dependrà de la correlació de forces, però és un escenari possible si hi ha una reforma del Codi Penal que impedeix interpretacions arbitràries dels delictes de rebel·lió i de sedició que s’han fet fins ara. Els jutges neutrals en aquest procés són els europeus, que no hi estan emocionalment implicats. Llarena parlava en unes resolucions de “nosaltres ens sentim agredits”, els jutges europeus no s’hi han sentit, per això són més neutrals. Diuen que el que aquí es veu com un gran atemptat a l’ordre constitucional, a Europa es veu com fets polítics sense rellevància penal, una altra cosa és si tenen conseqüències administratives o polítiques.
P. Vostè va prometre tancar el CIE i no s’ha tancat.
R. Jo vaig prometre ordenar el tancament del CIE i ho hem complert. Ho decidiran els tribunals. Nosaltres hem fet la primera part, el volíem tancar per les qüestions de seguretat. Si passa alguna cosa serà responsabilitat del Ministeri de l’Interior. Ara mateix és com un cotxe sense la ITV.
P. El cas del CIE resumeix el que ha passat amb altres promeses de Colau: molt bones intencions però falten competències.
R. Hem fet coses que molta gent es pensava que no eren possibles. Sí que és veritat que ens hem adonat que estàvem molt sols en moltes matèries i des de l’Ajuntament pensàvem que ens trobaríem una corresponsabilitat a la Generalitat i l’Administració central que ho hem trobat.
P. Tornant als pactes, derogar la reforma laboral serà una línia vermella per investir Sánchez?
R. No. Nosaltres no anem amb línies vermelles.
P. Si no hi ha línies vermelles, quin incentiu hi ha per votar-los?
R. La gent ha de tenir clar que el nostre vot servirà per evitar un Govern de Sánchez amb Ciutadans, que és l’escenari que hi ha ara mateix. I per imposar les nostres mesures amb força.
P. Li agradaria ser ministre? De Justícia, d’Interior?
R. [Riu.] No m’ho he plantejat, però no ho descarto.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.