Rosa Peral, els seus homes i un crim

El conegut com el crim de la Guàrdia Urbana és la mare de tots els crims. Difícilment un periodista de successos tornarà a trobar a la seva carrera un cas amb més elements novel·lescos i que embolica la realitat fins a construir una història de pura fantasia si no fos real. Va passar el maig del 2017. Rosa Peral i el seu amant, Albert López, van assassinar suposadament la parella d’ella, Pedro Rodríguez. El van matar, el van ficar al seu cotxe i el van portar al pantà de Foix, on van cremar el vehicle amb el cos al maleter, que havien intentat esquarterar abans. Els tres pertanyien a la Guàrdia Urbana. La investigació del cas va anar posant més ingredients delirants sobre la taula, com el possible assassinat d’un delinqüent comú per part de Rosa Peral i Albert López quan patrullaven junts per Barcelona, o el suposat encàrrec de Peral, ja a la presó, a una companya de cel·la perquè un sicari matés el seu exmarit, mosso d’esquadra.

El periodista de La Vanguardia Toni Muñoz va conèixer Rosa Peral abans que cap altre periodista, quan va informar del cas de la pornovenjança —batejat així pel seu diari— per un xantatge sexual que va patir la policia. En unes setmanes, la dona va passar de víctima a sospitosa d’assassinat. Muñoz va avançar a les pàgines del seu diari cada nou detall, fent córrer la competència. Però la història global i impúdica, on despulla els seus protagonistes, l’ha reservat per a Solo tú me tendrás. Rosa Peral i el seu entorn, majoritàriament homes i policies, veuen les seves vides impreses en blanc i negre. El llibre agafa volada quan Rosa apareix en primer pla: “Els seus grans ulls de color marró alimenten una mirada viva, sempre atenta i vigilant, que és en realitat una arma amb tres moviments: enfoca, parpelleja i llença un dard que narcotitza el seu interlocutor i l’uneix a la seva causa, sigui quina sigui”... Seguint la metàfora, “una papallona a punt de treure les ales”, la personalitat de la policia es va obrint al llibre, seduint també un lector incòmode que tem sentir empatia amb una suposada assassina que primer satisfà els seus instints, sense pensar en les conseqüències pels altres. El periodista traça a través d’ella l’escenari, l’ambient i el precipici cap on caminen tots.

Les històries s’entortolliguen en un relat de no-ficció que passaria per una novel·la. Els diversos canvis temporals no fan perdre el fil i el ritme va creixent a mesura que els embolics, les manipulacions, les traïcions i els missatges s’intensifiquen. El relat negre, amb reflexos roses, parla de les grans passions que mouen l’ésser humà: l’amor, les pors, les ambicions, els valors, l’èxit o el fracàs. El crim de la Guàrdia Urbana pren cos i deixa de ser un titular o un subtítol per convertir-se en una història de persones, on queda clar que el periodista ha conegut, i no superficialment, la majoria dels implicats. Les vides de Peral i els seus homes s’esbudellen i s’ensenyen, segurament causant una gran incomoditat per a tots ells i per al mateix autor. Potser es troba a faltar més profunditat en les circumstàncies d’Albert López, reduït a còmplice secundari de la papallona Peral.

Però, per què van matar Pedro Rodríguez? Ni Peral ni López han admès haver-ho fet, tots dos s’inculpen només de l’encobriment i acusen l’altre de l’homicidi. Cal esperar a l’últim capítol, on Muñoz, després d’una investigació exhaustiva, explica la nit al xalet de Cubelles d’on Rodríguez ja no sortiria amb vida. Quan es tanca, el llibre deixa mal cos i una última inquietud, que sura a tot el llibre: els protagonistes del terrible crim de la Guàrdia Urbana anaven pel món amb placa i pistola.