Ir al contenido

_

_

10 fotos

El MACBA, la Casa Milà i 8 monuments més criticats a Tripadvisor (no sempre amb seny)

Mai plou a gust de tothom, però hi ha qui esperava poder fer-se un bon selfie al Teide, no trobar partidaris de la Falange al Valle de los Caídos o confonen el prerromànic, el romànic i el gòtic. Les nostres expertes responen amb afecte i una mica d ironia

Raquel Piñeiro

28 mar 2019 - 17:54CET

Compartir en Facebook

Compartir en Twitter

Compartir en Bluesky

Compartir en Linkedin

<b>El turista critica.</b> “No ens ha agradat. El terra és incòmode, els carrers molt estrets i només vèiem botigues d’espases o massapans. Massa costes. No es pot considerar com un atractiu turístic perquè només són carrers”.<br> <b>L’experta respon</b>. “Toledo és una ciutat declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, testimoni de convivència i tolerància entre cultures. És possible que, com en tants altres llocs al nostre país, el turisme de masses hagi convertit el centre històric en un ‘no lloc’ amb botigues dedicades exclusivament als turistes, però això no pot ser un motiu per no visitar aquesta important joia monumental”. Mariona Tió de Gispert, coordinadora d’exposicions del Museu Picasso de Barcelona. — El turista critica. “No ens ha agradat. El terra és incòmode, els carrers molt estrets i només vèiem botigues d’espases o massapans. Massa costes. No es pot considerar com un atractiu turístic perquè només són carrers”. L’experta respon. “Toledo és una ciutat declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, testimoni de convivència i tolerància entre cultures. És possible que, com en tants altres llocs al nostre país, el turisme de masses hagi convertit el centre històric en un ‘no lloc’ amb botigues dedicades exclusivament als turistes, però això no pot ser un motiu per no visitar aquesta important joia monumental”. Mariona Tió de Gispert, coordinadora d’exposicions del Museu Picasso de Barcelona.

<p>El turista critica</p>. “Es tracta del primer temple marià del món i he de dir que sembla més un mercat ambulant que una església. Es nota una falta respecte total caps als que resen, i la vigilància és insuficient per posar límit a la gent que fa servir el seu mòbil, fa fotos en plena consagració, parla fort o porta el cap cobert. És un desastre i es troba a faltar el silenci i el respecte dels temples francesos”.<br> <p>L’experta respon</p>. “Jo parlaria d’espiritualitat, i en aquest sentit hi ha un buit interior a escala global. Quan un creua una porta hauria de saber quina porta, on s’està ficant. Quan entres en una església s’hauria de tenir una actitud d’humilitat i respecte, de recolliment.” Inés Martínez Ribas, professora de Comunicació a la UIC i a la Universitat Pompeu Fabra. — El turista critica
. “Es tracta del primer temple marià del món i he de dir que sembla més un mercat ambulant que una església. Es nota una falta respecte total caps als que resen, i la vigilància és insuficient per posar límit a la gent que fa servir el seu mòbil, fa fotos en plena consagració, parla fort o porta el cap cobert. És un desastre i es troba a faltar el silenci i el respecte dels temples francesos”.
L’experta respon
. “Jo parlaria d’espiritualitat, i en aquest sentit hi ha un buit interior a escala global. Quan un creua una porta hauria de saber quina porta, on s’està ficant. Quan entres en una església s’hauria de tenir una actitud d’humilitat i respecte, de recolliment.” Inés Martínez Ribas, professora de Comunicació a la UIC i a la Universitat Pompeu Fabra.

<b>El turista critica</b>. “La visita només val la pena per poder dir que has estat allà a dalt i has fet la foto (i gairebé sempre agafaràs núvols, pel qual no val ni per a la foto). Es passa un fred que mai haureu passat en la vostra vida i, si no has demanat almenys dos mesos abans el permís, no podràs ni pujar al cim, i per això veuràs el mateix que en la base: pedres”.<br> <b>L’experta respon</b>. “És evident que la meteorologia influeix en el fet de visitar un espai natural; no és el mateix que recórrer la sala climatitzada d’un museu. El Teide és un paisatge excepcional en la geografia espanyola i val la pena arriscar-se que les condicions no siguin les més adequades”. Mariona Tió de Gispert, coordinadora d’exposicions del Museu Picasso de Barcelona. — El turista critica. “La visita només val la pena per poder dir que has estat allà a dalt i has fet la foto (i gairebé sempre agafaràs núvols, pel qual no val ni per a la foto). Es passa un fred que mai haureu passat en la vostra vida i, si no has demanat almenys dos mesos abans el permís, no podràs ni pujar al cim, i per això veuràs el mateix que en la base: pedres”. L’experta respon. “És evident que la meteorologia influeix en el fet de visitar un espai natural; no és el mateix que recórrer la sala climatitzada d’un museu. El Teide és un paisatge excepcional en la geografia espanyola i val la pena arriscar-se que les condicions no siguin les més adequades”. Mariona Tió de Gispert, coordinadora d’exposicions del Museu Picasso de Barcelona.

<b>El turista critica</>. “Una estafa només entrar: 9 €/persona. Vas amb intenció de conèixer història i et trobes banderes de la Falange, amb crits a les seves creences i mort a les nostres. La seguretat mirava cap a una altra banda, vergonya aliena i por per la integració [sic] física. El lloc estava bé, tot i que el podrien netejar de tant en tant“.<br> <b>L’experta respon</b>. “És un tema delicat. Aquí convergeix un edifici que és un testimoni històric, i que efectivament és nefast, i alhora és un símbol, amb una gestió que des del 1957 pertany a un orde religiós”. María Victoria Soto Caba, professora d’Història de l’Art de la UNED. — El turista critica</>. “Una estafa només entrar: 9 €/persona. Vas amb intenció de conèixer història i et trobes banderes de la Falange, amb crits a les seves creences i mort a les nostres. La seguretat mirava cap a una altra banda, vergonya aliena i por per la integració [sic] física. El lloc estava bé, tot i que el podrien netejar de tant en tant“. L’experta respon. “És un tema delicat. Aquí convergeix un edifici que és un testimoni històric, i que efectivament és nefast, i alhora és un símbol, amb una gestió que des del 1957 pertany a un orde religiós”. María Victoria Soto Caba, professora d’Història de l’Art de la UNED.

<b>El turista critica</b>. “Pura estètica que envolta un contingut científic vacu. La visita no val la pena excepte per a qui gaudeixi amb escenaris propis d’un set de publicitat o anheli un selfie diferent. La visita a l’edifici que pretén ser un museu mostra que està molt lluny de l’estàndard d’un veritable museu científic“. <b>L’experta respon</b>. “Hi estic d’acord. I, a sobre, aquest embolcall estètic ha causat més d’un problema arquitectònic i tècnic, desperfectes al cap de poc de la inauguració d’unes arquitectures que s’han projectat des del principi sense objectius clars, sense continguts prèviament estudiats: autèntiques caixes buides o carcasses, tal com ha dit la premsa. Moltes ciutats van voler tenir el seu Guggenheim en uns moments de falsa bonança i malbaratament. Des del punt de vista museístic tampoc no han estat encertats aquests megaprojectes. Són els tècnics, conservadors i museòlegs els que poden dir si realment es tracta d’un bon museu oceanogràfic a l’altura del de Lisboa o del de Mònaco, tot i que el de València està dins del top dels vuit millors. Quant al jardí, l’Oasi de València, qualsevol paisatgista es posaria les mans al cap. Què se n’ha fet del verger? Si tots els diners invertits s’haguessin destinat a rehabilitar, restaurar i donar funcions noves als vells casalots que en l’àmbit urbà o rural s’estan enfonsant, els polítics que es van entossudir en aquestes megaempreses haurien aconseguit una mica de prestigi en l’àmbit del Patrimoni”. María Victoria Soto Caba, professora d’Història de l’Art de la UNED. — El turista critica. “Pura estètica que envolta un contingut científic vacu. La visita no val la pena excepte per a qui gaudeixi amb escenaris propis d’un set de publicitat o anheli un selfie diferent. La visita a l’edifici que pretén ser un museu mostra que està molt lluny de l’estàndard d’un veritable museu científic“. L’experta respon. “Hi estic d’acord. I, a sobre, aquest embolcall estètic ha causat més d’un problema arquitectònic i tècnic, desperfectes al cap de poc de la inauguració d’unes arquitectures que s’han projectat des del principi sense objectius clars, sense continguts prèviament estudiats: autèntiques caixes buides o carcasses, tal com ha dit la premsa. Moltes ciutats van voler tenir el seu Guggenheim en uns moments de falsa bonança i malbaratament. Des del punt de vista museístic tampoc no han estat encertats aquests megaprojectes. Són els tècnics, conservadors i museòlegs els que poden dir si realment es tracta d’un bon museu oceanogràfic a l’altura del de Lisboa o del de Mònaco, tot i que el de València està dins del top dels vuit millors. Quant al jardí, l’Oasi de València, qualsevol paisatgista es posaria les mans al cap. Què se n’ha fet del verger? Si tots els diners invertits s’haguessin destinat a rehabilitar, restaurar i donar funcions noves als vells casalots que en l’àmbit urbà o rural s’estan enfonsant, els polítics que es van entossudir en aquestes megaempreses haurien aconseguit una mica de prestigi en l’àmbit del Patrimoni”. María Victoria Soto Caba, professora d’Història de l’Art de la UNED.

<b>El turista critica</b>. “Vagi per endavant que l’edifici em va semblar molt bonic, i que les vistes de Barcelona des de l’últim pis són molt interessants. Però les suposades ‘obres d’art’ (tant les exposicions temporals com la col·lecció permanent) oscil·len, segons la meva humil opinió, entre l’estupidesa i el ridícul, passant per la mediocritat o la mera presa de pèl”.<br> <b>L’experta respon</b>. “Primer es va encarregar a Richard Meier un gran edifici per donar-li un futur ús cultural, sense saber que contindria el Museu d’Art Contemporani de Barcelona. I, com que és un edifici amb una façana vidrada enorme, en el moment en què es va decidir allotjar-hi el MACBA, es van haver de crear parets per preservar les obres d’art perquè no poden estar exposades als rajos directes de llum. El desig de tenir un edifici d’un arquitecte estrella sense que importi tant el seu contingut és una cosa en la qual ha caigut amb freqüència el nostre país, però també d’altres”. Inés Martinez Ribas, professora de comunicació en la UIC i Universitat Pompeu Fabra. — El turista critica. “Vagi per endavant que l’edifici em va semblar molt bonic, i que les vistes de Barcelona des de l’últim pis són molt interessants. Però les suposades ‘obres d’art’ (tant les exposicions temporals com la col·lecció permanent) oscil·len, segons la meva humil opinió, entre l’estupidesa i el ridícul, passant per la mediocritat o la mera presa de pèl”. L’experta respon. “Primer es va encarregar a Richard Meier un gran edifici per donar-li un futur ús cultural, sense saber que contindria el Museu d’Art Contemporani de Barcelona. I, com que és un edifici amb una façana vidrada enorme, en el moment en què es va decidir allotjar-hi el MACBA, es van haver de crear parets per preservar les obres d’art perquè no poden estar exposades als rajos directes de llum. El desig de tenir un edifici d’un arquitecte estrella sense que importi tant el seu contingut és una cosa en la qual ha caigut amb freqüència el nostre país, però també d’altres”. Inés Martinez Ribas, professora de comunicació en la UIC i Universitat Pompeu Fabra.

<b>El turista critica</b>. “Ens sembla irrespectuós i anacrònic que un edifici tan important a Barcelona com la Pedrera decori la seva façana amb diverses frases NOMÉS en anglès, quan el normal i lògic és que com a mínim hi hagués algun text en les nostres llengües, el castellà i/o el català. Això és Barcelona, no Nova York o Londres. Inadequat i irrespectuós“.<br> <b>L’experta respon</b>. Amb aquesta iniciativa la Fundació Catalunya-La Pedrera recolza el talent jove col·laborant amb escoles de disseny de Catalunya. El projecte de la il·luminació de la façana ha estat conceptualitzat pels estudiants del màster d’arquitectura efímera d’Elisava. El missatge que volem transmetre amb la il·luminació gira entorn de les contradiccions de l’època nadalenca”. Xavier Bas, director general de la Casa Milà. — El turista critica. “Ens sembla irrespectuós i anacrònic que un edifici tan important a Barcelona com la Pedrera decori la seva façana amb diverses frases NOMÉS en anglès, quan el normal i lògic és que com a mínim hi hagués algun text en les nostres llengües, el castellà i/o el català. Això és Barcelona, no Nova York o Londres. Inadequat i irrespectuós“. L’experta respon. Amb aquesta iniciativa la Fundació Catalunya-La Pedrera recolza el talent jove col·laborant amb escoles de disseny de Catalunya. El projecte de la il·luminació de la façana ha estat conceptualitzat pels estudiants del màster d’arquitectura efímera d’Elisava. El missatge que volem transmetre amb la il·luminació gira entorn de les contradiccions de l’època nadalenca”. Xavier Bas, director general de la Casa Milà.

<b>El turista critica</b>. “Set euros per llegir la meva ressenya, perquè això és el que et cobren per anar a veure la catedral. Excepte si vas a resar. Llavors, és gratis. Com poden baremar la consciència espiritual dels visitants? Amb posar les manetes així serveix? Ni God can judge me”.<br> <b>L’experta respon</b>. “Alguns llocs hi han vist l’oportunitat lucrativa. Si realment entres en una església o catedral i has de pagar una cosa simbòlica que després reverteixi en la millora del patrimoni, perfecte, però moltes vegades darrere d’aquesta excusa hi ha el desig de crear un excedent en benefici d’uns quants. Això es veu una mica amb els preus: si et cobren un euro o dos és simbòlic, però si no és així és que realment estàs pagant altres coses”. Inés Martinez Ribas, professora de comunicació a la UIC i Universitat Pompeu Fabra. — El turista critica. “Set euros per llegir la meva ressenya, perquè això és el que et cobren per anar a veure la catedral. Excepte si vas a resar. Llavors, és gratis. Com poden baremar la consciència espiritual dels visitants? Amb posar les manetes així serveix? Ni God can judge me”. L’experta respon. “Alguns llocs hi han vist l’oportunitat lucrativa. Si realment entres en una església o catedral i has de pagar una cosa simbòlica que després reverteixi en la millora del patrimoni, perfecte, però moltes vegades darrere d’aquesta excusa hi ha el desig de crear un excedent en benefici d’uns quants. Això es veu una mica amb els preus: si et cobren un euro o dos és simbòlic, però si no és així és que realment estàs pagant altres coses”. Inés Martinez Ribas, professora de comunicació a la UIC i Universitat Pompeu Fabra.

<b>El turista critica</b>. “Patètic. Massificació total, ple de Satanàs, bojos devots de ves a saber qui, et demanen diners per respirar, tot caríssim, un pur negoci sectari, aclaparador i fastigós”.<br> <b>L’experta respon</b>. “De vegades pensem que l’única aproximació als monuments és la nostra, la de cristians catòlics, i persones d’altres religions o tradicions se senten ofeses o violentades per símbols o explicacions que no entenen”. Inés Martinez Ribas, professora de comunicació a la UIC i Universitat Pompeu Fabra. — El turista critica. “Patètic. Massificació total, ple de Satanàs, bojos devots de ves a saber qui, et demanen diners per respirar, tot caríssim, un pur negoci sectari, aclaparador i fastigós”. L’experta respon. “De vegades pensem que l’única aproximació als monuments és la nostra, la de cristians catòlics, i persones d’altres religions o tradicions se senten ofeses o violentades per símbols o explicacions que no entenen”. Inés Martinez Ribas, professora de comunicació a la UIC i Universitat Pompeu Fabra.

<b>El turista critica</b>. “Horrible la massificació. El lloc és molt bonic però et tracten com a bestiar. Moltes cues per a tot i sensació claustrofòbica en cas d’emergència... Preu desmesurat. En fi, un atracament a mà armada!”<br> <b>L’expert respon</b>. “El problema que ens comenta es basa que hi ha visitants que han estat a altres coves, en les quals per tenir una mínima afluència de visitants la visita es fa gairebé a la carta, i fins i tot de vegades s’ha de contactar per telèfon amb el guia perquè els acompanyi. Quan arriben a les Coves del Drach, es troben que hi ha un grup més o menys nombrós esperant per entrar, quan ells venen amb la idea de visitar una cova de forma gairebé privada, i, des d’aquell moment, ja canvia la seva perspectiva de la visita, malgrat que l’aforament s’ha reduït en els últims anys de forma sensible. Per donar una idea de l’ocupació de la cova, es podria comparar amb una visita en un museu, en el qual els visitants es van movent al seu ritme i s’aturen en certs punts per contemplar la cova o fer fotografies. El recorregut és d’uns 1.200 metres, i a l’amfiteatre sempre hi ha molts seients sense ocupar, per a més comoditat del visitant. Fins i tot, en temporada alta l’ocupació de bastants visites no arriba al 100%, i en temporada baixa l’ocupació és mínima. També s’ha de tenir en compte que hi ha queixes de gent que quan arriba a les coves es troba amb visites ja completes i no poder entrar a l’hora que havien previst, i per a això fomentem l’adquisició de les entrades online, per evitar temps d’espera i, de passada, obtenir un petit descompte.” Matías Servera, director de les Coves del Drach. — El turista critica. “Horrible la massificació. El lloc és molt bonic però et tracten com a bestiar. Moltes cues per a tot i sensació claustrofòbica en cas d’emergència... Preu desmesurat. En fi, un atracament a mà armada!” L’expert respon. “El problema que ens comenta es basa que hi ha visitants que han estat a altres coves, en les quals per tenir una mínima afluència de visitants la visita es fa gairebé a la carta, i fins i tot de vegades s’ha de contactar per telèfon amb el guia perquè els acompanyi. Quan arriben a les Coves del Drach, es troben que hi ha un grup més o menys nombrós esperant per entrar, quan ells venen amb la idea de visitar una cova de forma gairebé privada, i, des d’aquell moment, ja canvia la seva perspectiva de la visita, malgrat que l’aforament s’ha reduït en els últims anys de forma sensible. Per donar una idea de l’ocupació de la cova, es podria comparar amb una visita en un museu, en el qual els visitants es van movent al seu ritme i s’aturen en certs punts per contemplar la cova o fer fotografies. El recorregut és d’uns 1.200 metres, i a l’amfiteatre sempre hi ha molts seients sense ocupar, per a més comoditat del visitant. Fins i tot, en temporada alta l’ocupació de bastants visites no arriba al 100%, i en temporada baixa l’ocupació és mínima. També s’ha de tenir en compte que hi ha queixes de gent que quan arriba a les coves es troba amb visites ja completes i no poder entrar a l’hora que havien previst, i per a això fomentem l’adquisició de les entrades online, per evitar temps d’espera i, de passada, obtenir un petit descompte.” Matías Servera, director de les Coves del Drach.

_

_