La CUP es replanteja les relacions amb Poble Lliure per la decisió de presentar-se a les generals

La CUP ha decidit replantejar-se les seves relacions amb Poble Lliure, un dels sectors integrats en la formació, després de la seva decisió de presentar-se a les eleccions generals del 28 d'abril, contradient la posició fixada pel consell polític dels anticapitalistes diumenge. Però Poble Lliure no està sol en el seu camí cap al Congrés i negocia una aliança amb Pirates de Catalunya –també integrats a la CUP– i Som Alternativa, la plataforma creada per l'exlíder de Podem a Catalunya Albano Dante-Fachin.

La polèmica esclatava dimarts a la nit, passades les 22.00, quan Poble Lliure publicava en el seu perfil de Twitter un comunicat anunciant la seva decisió de concórrer al 28-A. La CUP, un partit de caràcter assembleari que acostuma a prendre’s el seu temps per emetre valoracions, reaccionava només una hora després, també en aquesta xarxa social, amb un dur comunicat en què considerava que la decisió de Poble Lliure és "transcendental", que "afecta directament el marc de relacions establert fins ara" i que pot tenir "conseqüències". En aquest sentit, la formació va anunciar que "activava els mecanismes i espais de debat de l’organització per donar resposta a aquesta situació".

Algunes veus de la CUP lamenten que Poble Lliure s’hagi desmarcat perquè "toca un dels seus principis bàsics", que és l'assemblearisme. També des de les files d’Endavant, un altre dels sectors de la CUP i que marca moltes de les seves tesis i accions, reconeixien que la decisió de Poble Lliure s’havia "rebut fatal" perquè els havia sorprès. "Ho podien haver dit diumenge al consell polític", es queixa un membre d’Endavant.

Des de Poble Lliure, que té entre els seus militants els exdiputats Albert Botran o Mireia Boya, defensen que, malgrat el malestar que es desprèn de la seqüència de comunicats, no busquen que hi hagi cap escissió. "La CUP ha decidit no presentar-se, però nosaltres som una organització independent i autònoma, no un corrent, i el que volem és omplir el buit que ha deixat la CUP en decidir no concórrer a les eleccions", explica Guillem Fuster, portaveu de Poble Lliure.

De fet, no és la primera vegada que Endavant i Poble Lliure difereixen en les seves posicions. Ja va passar amb la investidura d’Artur Mas i amb l’aprovació dels Pressupostos de la Generalitat el 2016, unes opcions que Poble Lliure avalava, però que finalment la CUP va vetar. En aquest moment, sis membres de Poble Lliure que formaven part del secretariat nacional de la CUP –de 15 membres i que vindria a ser l’executiva– van dimitir i van exigir un canvi organitzatiu a la CUP. "Fa temps que Poble Lliure busca marcar perfil i reivindica la seva identitat pròpia i autònoma, així que el que va passar dimarts s’explica en aquest marc", explica un membre de la CUP.

Per la seva banda, la CUP defensa que és una organització autònoma i que la desena de moviments i partits que la integren "no formen part de l’estructura orgànica" i que són els militants de la CUP (molts d’ells no relacionats amb aquests sectors) els que prenen les decisions a través de les assemblees territorials i del consell polític. Encara que entre la militància s'ha distribuït la consigna de "no fer sang" amb aquesta última polèmica, tampoc volen fer com si no hagués passat res. "La decisió de Poble Lliure té unes conseqüències i ara s’insta la militància a decidir quines han de ser les relacions” entre tots dos partits, resumeix una portaveu de la CUP.

Està previst que el debat i les mesures es prenguin en el consell polític que es farà el 23 de març. En aquest marc s’haurà de votar el document amb les solucions proposades i que anteriorment haurà passat per les assemblees locals i les 13 assemblees territorials de la formació.

Buscant aliances

La diferència d'opinions sobre les eleccions generals va més enllà de Poble Lliure, ja que part dels militants de la CUP, a través de les assemblees territorials, han votat a favor de concórrer als comicis. També avala aquesta opció un altre dels moviments que integra la CUP, Pirates de Catalunya. Just després que la CUP donés a conèixer la seva posiciól diumenge, el partit negre va assegurar que es “mantenia ferm dins del projecte de la CUP”, però que havia optat per una “estratègia diferent” i que seguien “endavant” amb el que havien aprovat els seus militants. De fet, Pirates ha iniciat una campanya de recollida d’avals per presentar-se a les eleccions del 28-A amb l’objectiu d’“enarborar la bandera del mandat de l’1 octubre i l’exercici de l'autodeterminació en llibertat, sense limitacions, i poder exercir de minoria de bloqueig amb l’objectiu de desestabilitzar”.

Poble Lliure, nascut el 2014 de la fusió de Moviment de Defensa de la Terra i Maulets, treballa contra rellotge per presentar abans de divendres la coalició pel 28-A amb Pirates de Catalunya i Som Alternativa, la plataforma creada per l’exlíder de Podem a Catalunya Albano Dante-Fachin. I abans del 25 de març hauran de presentar els avals necessaris i els noms que formaran la candidatura.