La Cambra de Comerç, al punt de mira de l’independentisme

El 28 d'abril, les eleccions generals. El 26 de maig, les municipals i les europees. I, per si no fos poc, el 8 de maig, uns comicis en els quals també s’ha fixat l'independentisme: els de la Cambra de Comerç de Barcelona. L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i el Cercle Català de Negocis afavoreixen una campanya amb la qual pretenen competir pels 40 dels 60 seients del ple de la corporació que es decidiran per sufragi.

Tot i que no presenten un candidat a la presidència, la seva participació, per la forta capacitat de mobilització i els milers d'empresaris —sobretot autònoms— que tenen a la base de dades, genera temor entre la resta de candidats. El sistema de vot electrònic —a distància i presencialment— que s'estrenarà en aquestes eleccions genera dubtes sobre les possibilitats entre els tres candidats que sí que opten a arribar a la presidència de la corporació: Enric Crous, Ramon Masià i Carlos Tusquets.

Tusquets representa l'estament més clàssic de l'empresariat català: president del Banc Mediolanum, expresident del Cercle d’Economia i ben posicionat en l'elit econòmica barcelonina. Masià és, dels tres, el que coneix més bé la Cambra per dins: ha estat mà dreta dels dos últims presidents, el seu oncle Antoni Negre i Miquel Valls, a qui va ajudar a vèncer davant Negre i del qual s'ha distanciat fins a tal punt en els dos últims anys que s'ha convertit en el seu principal opositor. I Crous és un home també conegut a Catalunya, però més per la col·laboració publicoprivada: és un històric de Damm que en els últims anys ha ajudat des de la presidència a recuperar la marca Cacaolat i que ha estat al consell de Fira de Barcelona.

Per la seva proximitat al lobby nacionalista Femcat, a Crous se li ha penjat l’etiqueta d'independentista. Ha abandonat el càrrec a Cacaolat perquè, segons assenyalen algunes fonts, a Demetrio Carceller, president de Damm, li disgustava que a algú del grup cerveser se’l vinculés al secessionisme. No falten elements per sospitar que Crous simpatitza amb el sobiranisme: en la seva candidatura hi ha Joan Font, copropietari de la cadena de supermercats Bon Preu, que també està enrolat en la candidatura que propugna l’ANC. I, de fet, Crous parteix com a favorit per a aquells empresaris que arribin al ple de la Cambra de Comerç des de l’ANC.

El ja expresident de Cacaolat ha fet esforços, no obstant això, per fer equilibris i arrencar-se aquesta etiqueta. Ha integrat la candidatura de José María Torres, un empresari que evita costi el que costi parlar de política i que va aconseguir muntar la seva candidatura gràcies al suport de Pimec. La participació de la patronal de petites i mitjanes empreses pot, com les entitats independentistes, jugar un paper rellevant si activa els seus associats.

Però la resta de candidats no volen rendir-se tan aviat i un representant patronal important a Catalunya preveia una votació molt ajustada, en la qual les tres candidatures es podien repartir llavors els 40 epígrafs (es reparteixen per activitat empresarial). Si és així, entraran en joc els 14 membres del ple, que assumiran el seu seient perquè les empreses que representen són les “de més aportació voluntària” (les que aporten més recursos). Curiosament no hi ha hagut batalla per aquests càrrecs, que acostumen a controlar companyies clau en l'economia catalana. S'han presentat tantes empreses com vacants hi ha.

Divisió a la patronal

El futur de la Cambra de Comerç de Barcelona està tan dividit que fins i tot les patronals Foment del Treball i Pimec han estat incapaces de posar-se d'acord per repartir-se les sis vocalies reservades a les organitzacions empresarials. En disputa encara per com es reparteixen la representativitat davant l’Administració, totes dues entitats han presentat cadascuna sis candidats a les sis vocalies, per la qual cosa la seva elecció, tret que hi hagi acord previ, quedarà en mans dels 40 vocals escollits en les eleccions. I aquests també participaran en l'elecció del nou president.

No hi havia hagut mai abans ni tant interès ni tanta divisió per aconseguir el control de la Cambra de Comerç de Barcelona, entitat clau per la seva participació en organismes de col·laboració publicoprivada: Fira de Barcelona i Turisme de Barcelona, per esmentar-ne només dos. Per les diferències de criteris en aquests organismes, especialment a Fira, Miquel Valls i Ada Colau han protagonitzat enfrontaments aferrissats en els dos últims anys.