El món com a ofrena

La mitologia contemporània al voltant de Brooklyn com un espai ple de vida i oportunitats, on potencialment a cada revolt s’amaga una experiència enlluernadora sense sortir de la quotidianitat, o bé un veí que al darrere té una història o anècdota digna de farcir un relat ben literari, ha estat sobretot en mans de l’escriptor Paul Auster, un rendit admirador de Creix un arbre a Brooklyn, de la nord-americana Betty Smith (Nova York, 1896; Connecticut, 1972). Els motius de l’afinitat són ben clars: ambdós han explorat la geografia de proximitat com a forjadora del caràcter i han entès que un microcosmos molt específic pot esdevenir universal si del que ens parla és, sobretot, de la circulació d’afectes i trasbalsos pel seu sistema sanguini. És un motiu d’alegria que L’Altra Editorial tradueixi una de les novel·les amb més encant de la literatura nord-americana de la primera meitat del segle XX, l’obra que possiblement va copsar amb més sensibilitat la lluita diària de la població immigrant a Nova York en aquest període sota el filtre de la mirada, alhora somiadora i vulnerable, de la infància, encarnada en Francie Nolan. Amb la recuperació de Frankie Addams de Carson McCullers, es pot dir que L’Altra ha aplegat en poc temps dues de les grans heroïnes menors d’edat de la ficció nord-americana: l’una, dins d’un bulliciós veïnat urbà del nord del país; l’altra, en un poble del sud deixat de la mà de Déu.

Parlar de Creix un arbre a Brooklyn és fer-ho de la Francie, filla d’immigrants alemanys a la recerca d’un somni americà entès des dels mínims (com a supervivència), a qui coneixem amb 11 anys, durant una plàcida tarda d’estiu de 1912 al barri de Williamsburg, contemplant un arbre que simpatitza amb els pobres, i l’acomiadem al cap de quatre anys, després que tant ella com l’arbre hagin superat un bon nombre d’obstacles i hagin estat testimonis de com les gasta la vida, demostrant en tot moment, això sí, esperit de resistència i superació.

Smith va declarar que el que reflectia el llibre no era tant material autobiogràfic com una visió de la seva existència tal com hauria d’haver estat, però el que l’enlaira és precisament la petjada de l’autenticitat i la sinceritat com a marcs de la ficció, la sensació que se’ns parla des del cor (i, per descomptat, el cor té motius que escapen a la veritat dels fets). L’autora posa en tensió la pobresa endèmica de la família Nolan, i els estralls que això causa en el nucli dur (alcoholisme del pare afectuós i bandarra, feines esgotadores de la mare lluitadora i pràctica), amb la ment curiosa i àvida de coneixements de la noia, lectora voraç i esperit positiu per naturalesa. La gana, la mort, les privacions, les crisis de fe, la maldat… es creuen pel seu camí, però no són mai prou per vèncer la seva fortalesa mental, és a dir, la seva capacitat d’interpretar el món com a possibilitat i no com a limitació, com a ofrena i no com a sacrifici.

En torn de la protagonista, Smith construeix una encisadora comèdia humana, on cada individu se’ns fa proper amb la capacitat de l’autora d’insuflar-los humanitat i escalfor amb ben poc, submergint-nos en un Brooklyn ple de figures i rituals que evoquen, majoritàriament amb tendresa, un món ja desaparegut, fet de petits comerços, oficis d’una altra era i supersticions que encara es resisteixen a abraçar els temps moderns. Per Creix un arbre a Brooklyn el temps flueix amb serenor i convida a retrobar-nos amb una forma significativa de relacionar-nos amb els altres i amb el món, celebrant valors com la dignitat i l’esforç. Afegeixi la seva lectura als propòsits d’enguany.