Piqué i el seu Mònaco

Cau la nit a Andorra i hi ha més de mig camp sense neu, i els jugadors surten a escalfar-se ràpid per combatre el fred, també per donar-li la benvinguda a Martí Riverola —va arribar a debutar amb el primer equip del Barça a la Champions, el 2011, contra el BAT Boríssov—, l'últim fitxatge del FC Andorra, de la Primera Catalana, després de les altres 10 incorporacions de l'equip a mitja temporada. “Està bé. La setmana passada gairebé no ens vam poder entrenar i ens vam quedar al gimnàs o jugant a sala”, explica Rubén Bover, jugador franquícia de l'equip que va arribar fa un parell de mesos, futbolista que ha passat per clubs de molta més categoria, com el New York Cosmos, el Charlton i el Barnet, entre d'altres. A Bover el va contactar Cesc Fàbregas, amb qui comparteix agent. “Quan em van trucar vaig pensar que era una bogeria perquè suposava baixar diverses categories”, explica Bover; “però veure noms com el seu o el de Piqué darrere del projecte ajuda”. Un desafiament ideat per Gerard Piqué, dut a terme per la seva empresa Kosmos i que té, com a ferm objectiu, ascendir esglaons a la velocitat de la llum fins a arribar a la Primera Divisió.

Per a Piqué entrar en el món de la gestió del futbol no era una prioritat, i és que ja està prou enfeinat amb la nova Davis que organitza Kosmos. Va ignorar, per exemple, un parell d'ofertes dels Estats Units, de la MLS, i fins i tot d'un equip de Segona a Espanya. “Des de Kosmos identifiquem les diverses oportunitats que hi ha en l'esport i amb la nova llei de l'esport a Andorra, que permet l'entrada de capital estranger en transformar les societats esportives en societats anònimes, ho vam estudiar i, amb un soci local —prefereixen no dir encara el nom— vam pensar que tenia un potencial enorme perquè té un país al darrere”, convé Ferran Vilaseca, executiu responsable de Kosmos per a aquest projecte. De fet, encara ressonen a les oficines de l'empresa les paraules de Piqué després que Kosmos assumís el deute de l'Andorra, que gairebé arribava als 300.000 euros: “Farem un Mònaco!”. Però per fer-ho calen temps, recursos i inversió.

Mig de broma, mig seriosament, el Mònaco és un exemple per a l'Andorra, que competeix a Espanya. “Però també ens vam fixar en el Vila-real, en la seva estructura de club i futbol base perquè fa uns anys era a Segona B i amb la feina ben feta s'han instal·lat en l'elit”, assenyala Vilaseca. “Estem convençuts que si la gent d'Andorra se'n sent partícip, el projecte sortirà”, afegeix. De moment, en un país sense tradició futbolística (17 temporades a Segona B i sis a Tercera), al camp assisteixen ara unes 400 persones. Abans que arribés Piqué, tot just un centenar entre els 250 socis.

La inversió del jugador del Barça es va qüestionar perquè Andorra era abans un paradís fiscal. “No crec que tingui sentit l'acusació perquè Andorra ha canviat molt en els últims vuit anys amb l'obertura econòmica”, replica Olga Gelabert, ministra d'Esports d'Andorra; “no constem en la llista negra d'Espanya, ni de França ni de la Unió Europea. Així que no crec que a algú com Piqué li interessi quedar malament per un tema de blanqueig de diners”. Des de Kosmos també qualifiquen d'absurda la idea.

“La notícia de la compra del club va ser una de les més vistes a Andorra. La gent està molt il·lusionada. El dilluns al matí aquí es parla del Madrid i el Barça, i ara també de l'equip de Piqué”, reconeix Gelabert.

En l'àmbit esportiu, de moment va bé perquè l'Andorra suma cinc triomfs i tres empats en els últims duels, més a prop dels llocs capdavanters però encara lluny, a 10 punts de la zona de promoció. “És un repte difícil, però cal lluitar i arribar a les últimes jornades amb possibilitats”, intervé el tècnic, Gabri, que amb Albert Jorquera (tots dos exjugadors del Barça) va arribar a l'Andorra per sorpresa. “No teníem equip i, sense pensar en la categoria, ho vam acceptar perquè creiem en el projecte”, explica Gabri, que no pot oblidar les seves arrels: “Tots estem influenciats pel nostre passat futbolístic. En el meu cas sempre he estat al mateix lloc, al Barça, i quan vaig marxar ho vaig fer anar a l'Ajax, que és més o menys el mateix. És difícil no entendre el futbol així, amb possessions llargues, recuperar ràpid, possessió de la pilota… Volem ser fidels a això, però cal adaptar-se als jugadors, a la categoria”. Per fitxatges no serà.

Com a director esportiu hi ha Jaume Nogués, un amic de Piqué del poble (Sant Guim), que ha disposat d'un pressupost generós per a la categoria, però que prefereix no revelar-ho. Es coneix la categoria de meravella”, l'enalteix Vilaseca. “Des que es va fer públic que el Gerard estava al darrere, tot ha estat molt més fàcil”, revela Noguer, que de sobte va començar a rebre trucades d'agents i jugadors interessats en l'Andorra.

A Gabri el preocupa professionalitzar l'equip. “Aquesta és la idea, però encara hi ha molts que treballen i arriben cansats. És més complicat dirigir un grup així perquè som nosaltres els que ens hem d'adaptar als seus horaris i no a l'inrevés”, expressa Gabri. Però això no treu la voluntat d'ascendir a Tercera. “És difícil, però és l'objectiu, sí. Cal ser el més ambiciosos possible”, accepta Vilaseca. “Aquesta és la idea, és clar”, afegeix Noguer. “Cal pujar. Per la il·lusió, el projecte i el país”, afegeix Bover. “El vestidor ha reaccionat molt bé i ha afrontat el canvi amb la intenció de guanyar cada diumenge, que no és que sigui una obligació, però sí que és la nostra exigència”, s'hi suma Gabri.

Vilaseca ja ha aconseguit que l'Andorra deixés el camp de Borda Mateu, on jugaven diversos equips. “És que els rivals no podien entrar al vestidor fins que acabés el partit d'abans, s'havien d'escalfar al carrer… Tot era molt incòmode”. Així, ja són a Encamp, on podran fer unes oficines —ja estan en marxa— i millorar les instal·lacions. També han facilitat quatre pisos per als fitxatges, perquè els jugadors els comparteixin mentre siguin a l'Andorra.