Un caçador cau en un pou al Penedès i el rescaten gràcies a les indicacions del seu gos

Per a Jaume Conejero, 68 anys, mecànic jubilat i veí de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), el seu gos Tro és “un membre més de la família”. Encara més des del diumenge 3 de febrer, quan el Jaume va caure en un pou abandonat i, sol, ferit, desorientat i sense poder avisar ningú, va salvar la vida gràcies al seu fidel amic.

El Jaume fa més de cinc dècades que surt a caçar, però relata que la seva afició té més a veure amb “estirar les cames i passejar el gos” que no pas amb l’afany de prémer el gallet. El primer diumenge de febrer, poc després de les vuit del matí, el Jaume va sortir a la muntanya amb el Tro i en un paratge boscós prop del castell de Penyafort va albirar un colom. Va disparar i, segons relata, va aconseguir abatre’l. Buscant la peça caiguda, el Jaume va passar per sobre d’uns esbarzerars, prop d’una masia abandonada i, de sobte, va ensopegar i va caure al buit. Cobert per les males herbes, i sense cap tapa protectora, hi havia un antic pou. Amb la caiguda, el Jaume va patir una forta contusió al pit, es va fer una fissura a les costelles, i va perdre les ulleres i els audiòfons que utilitza per pal·liar els seus problemes d’oïda.

“Estava totalment a les fosques i desorientat”, recorda. Al fons del pou, “d’uns set o vuit metres de profunditat”, hi havia una gran quantitat de pedres, plàstics i deixalles, de manera que li va ser impossible localitzar les ulleres. No tenia instal·lada l’eina de llanterna al mòbil, de manera que no va poder contrarestar la negror del lloc. El Jaume va intentar escriure missatges de text demanant ajuda, però la cobertura del telèfon era pèssima. Calcula que va passar una hora i mitja al forat fins que va sentir uns passos que s’apropaven. Era un grup de caçadors que venien a ajudar-lo.

El fet que el trobessin no va ser casual, sinó que va ser el Tro, el gos, qui va conduir la colla de caçadors fins al pou on hi havia el Jaume. “Van veure el gos tot sol, prop de la masia i es van estranyar, van trucar al meu fill i l’hi van explicar”, recorda el Jaume. El Víctor, el fill, també caçador, de seguida va pensar que si el Tro estava sol és perquè li havia passat alguna cosa al Jaume. Per telèfon els va donar unes instruccions molt clares als homes que havien localitzat el gos. “Digueu-li al Tro que busqui l’amo, ordeneu-li: busca l’amo, Tro”, evoca el Jaume.

Sense perdre temps, l’animal va córrer fins als matolls on s’amagava el pou. En veure l’home estès al fons, els caçadors van avisar els serveis d’emergències, que fins i tot van activar un helicòpter medicalitzat. El Jaume celebra que tot es limités a “un ensurt” i apunta que el veritable protagonista de la història és el Tro. “Sense ell no sé què hauria passat, perquè a casa no s’haurien estranyat de la meva absència fins al cap d’unes hores”, apunta.

Mentrestant, l’Ajuntament ja ha tapat la boca del pou.